Pere Ortega, coordinador del Centro Delàs, de Justícia i Pau (29/09/2009)
Les protestes expressades per un sector del públic en l’actuació de la cantant israeliana Noa en l’acte institucional de la Diada de l’11 de setembre d’enguany han generat un debat i un allau de declaracions contràries.
Pere Ortega, coordinador del Centro Delàs, de Justícia i Pau / 29/09/2009

Les protestes expressades per un sector del públic en l’actuació de la cantant israeliana Noa en l’acte institucional de la Diada de l’11 de setembre d’enguany han generat un debat i un allau de declaracions contràries per part de polítics, periodistes i creadors d’opinió. Com que vaig estar present durant aquesta protesta vull explicar les raons del rebuig a Noa.

La cantant Noa ha fet saber en diverses ocasions el seu incondicional recolzament a les polítiques que aplica l’estat d’Israel en el territoris ocupats palestins. El seu discurs, disfressat de pacifista, ha estat sempre transparent respecte al conflicte palestí. Per exemple, arran de l’operació “Plom Fos” de l’exèrcit israelià a Gaza el 8 de gener del 2009, Noa va enviar una “Carta oberta als palestins” on deia: “Només puc desitjar per vosaltres que Israel faci la feina que tots sabem que s’ha de fer, i per fi us alliberi d’aquest càncer, d’aquest virus, d’aquest monstre anomenat fanatisme, que avui es diu Hamàs”. En unes declaracions posteriors (22/2/09) va afirmar que acusar Israel de l'assassinat de palestins a Gaza era "propaganda", afegint que tots els morts eren terroristes, identificant-se amb el que havia fet l'exèrcit israelià, i dient "que Hamàs sigui eradicat de Gaza i d’arreu... Què es pensaven els palestins quan van elegir Hamàs?".

Els palestins i l’opinió pública saben molt bé qui van ser les víctimes d’aquells atacs de l’exèrcit israelià. A Gaza van morir 1.400 persones, dels quals 800 eren civils i entre ells 400 nens, més 300 policies i 300 milicians. Es van destruir equipaments civils, entre els quals molts dels sufragats amb ajut al desenvolupament català. Durant els atacs es va bombardejar una mesquita plena de feligresos, hospitals i escoles de l'ONU; es van utilitzar armes químiques com les bombes de fòsfor blanc i altres de desconegudes fins ara, i el jutge de l'ONU, Richard Galdstone, que investiga els atacs d’Israel, ha qualificat els atacs com a “crims de guerra”, contraris a la Convenció de Ginebra. (l’Informe de Galdstone també acusa Hamàs de crims de guerra pels atacs a la població civil d’Israel, on van morir 3 civils i 10 soldats).

Davant els crims comesos a Gaza, cal preguntar-se: és adequada la invitació del govern de la Generalitat a l'acte institucional de la Diada d’una cantant que els ha justificat? Doncs no. Va ser un greu error convidar a una persona que no era de ple consens dins de la nostra societat, ni tampoc dins del propi govern, com ho van evidenciar alguns polítics manifestant el seu parer contrari. I només es pot entendre com una reparació del Govern a l’estat d’Israel que havia protestat via diplomàtica per la participació de membres del Govern català en la gran manifestació de rebuig als atacs d’Israel feta a Barcelona el gener passat.

El conflicte palestí és esfereïdor i des d’un punt de vista moral insuportable. És evident que la política del passat d’Al-Fatha i avui de Hamàs han estat un error que no ha ajudat a pacificar el conflicte. Però l’actitud d’Israel, només iniciar els seus primers passos com a Estat, ha estat pitjor: un camí ple de crims, d’humiliació i espoli dels palestins, que els ha abocat a la resistència, que segons el meu parer no hauria d’haver estat violenta. Tot i que les pròpies Nacions Unides reconegueren durant tota l’etapa colonial el dret a conquerir l’autodeterminació a través de les armes.

Ara fixem-nos en Gaza, una franja de terra desèrtica convertida en un enorme camp de refugiats palestins de les guerres anteriors, on malviuen un milió i mig de persones, privades de llum, medicaments i menjar per part de l’exèrcit d'Israel, que manté el territori bloquejat com si fos un enorme camp de concentració; o Cisjordània, ocupada per l’exèrcit, dividida per un mur que serpenteja pel territori per separar els palestins de les colònies il·legals israelianes; territori ple de controls militars que impedeixen la lliure circulació de persones, comerç i el desenvolupament. Situació clarament de discriminació i apartheid dels palestins.

Israel ha forjat la seva història com a Estat a través d’un munt de mentides. Així la història oficial de l'estat d'Israel està falsejada. Israel neix el 1948 després d'una neteja ètnica: l'expulsió de 800.000 palestins de les seves terres, 530 pobles arrasats i milers de persones executades (no se saben les xifres exactes). I no n’hi va haver prou, ja que després Israel ha anat conquerint per la força de les armes Jerusalem i nous territoris palestins. Avui, 500.000 colons també ocupen les millors terres de Cisjordania, i els palestins continuen sent expulsats de les seves cases i terres. També és fals que els israelians convertissin un desert en un jardí; Palestina sempre ha estat una terra rica en regadius i cultius. S’obvia que els palestins són els descendents autèntics dels semites que han viscut des de sempre en aquelles terres, i en canvi s’atorga la categoria de semites només als jueus, quan els jueus residents actuals provenen en un 98% de la diàspora. Així, l’antisemitisme s’associa només amb als jueus, però mai contra el practicat contra els palestins.

Aquestes mentides han estat possibles construir-les per la complicitat europea i occidental davant les barbaritats comeses contra el poble jueu al llarg de segles. És la mala consciència dels crims comesos contra el poble jueu, quan els varem condemnar a viure en guetos; després la persecució i expulsió de molts països, fins arribar a l'hecatombe i holocaust de més de sis milions de jueus perpetrada pel nazisme durant la II Guerra Mundial. Aquesta mala consciència fa que, avui, molts callin davant els crims que l'estat d'Israel comet a Palestina, que es neguin a aplicar sancions econòmiques o polítiques, es neguin a posar fi a l’ajuda militar i la venda d’armes, o a secundar la campanya internacional de boicot a productes israelians. Però, com a mínim, que el nostre Govern no ens enganyi convidant a falses pacifistes israelianes com la Noa quan n’hi ha d’autèntiques que critiquen l’ocupació militar de Palestina i els crims comesos en els seus territoris.