Marc Grau EdO

Article d'opinió d'en Marc Grau, president de Justícia i Pau Terrassa.

Educar en l’extraordinari

La quotidianitat és l’únic camp on abonar els nostres hàbits, i els dels més menuts. Eduquem els nostres fills compartint espai i temps en la quotidianitat, en allò ordinari, en el dia a dia. La rutina, lluny de ser l’enemiga del canvi, pot ser paradoxalment la nostra millor aliada per una autèntica transformació, per construir el món (l’entorn) que volem. Si volem un entorn més verd, podem reciclar cada dia. Si volem un entorn més acollidor, podem estendre diàriament els braços a les persones que ens creuem. Si volem un entorn més col·laboratiu, podem aprofitar les tasques ordinàries perquè els menuts col·laborin, de bona gana, a casa. Cada dia reneix aquesta oportunitat per transformar l’entorn a partir d’allò ordinari.

No obstant, també eduquem, conscientment o inconscient, en els moments extraordinaris. Aquells que passen un únic cop l’any, com són Nadal o Reis, i que serveixen perquè la vida agafi densitat. S’acosten dies especials. Nadal. Nadal és (re)néixer. La casa s’omple de regals, i és bo que així sigui. Ens obliga a pensar en l’altre, a oferir un present. Són moments d’il·lusió, de misteri, de màgia, de l’altre, de saber esperar. Els més menuts, són els que viuen amb més intensitat aquests dies, i és amb aquesta intensitat quan s’obre la possibilitat, d’educar en l’extraordinari.

Tant en l’aniversari com per Reis és terriblement fàcil caure en la lògica de l’obrir, en la trampa de pensar que com més regals tinguem, més contents estarem. Una lògica encarnada en molts de nosaltres. No obstant, és difícil que aquesta lògica porti a una autèntica alegria. Porta certa emoció, cert, però no alegria. Els experts ens conviden a reflexionar sobre les conseqüències del síndrome del nen hiperregalat. Per un costat, una bona part d’aquests regals sabem que restaran en un racó, poc fruïts, poc gaudits. Per l’altre costat, i més greu, els experts indiquen que els menuts hiperregalats tendeixen a una menor tolerància a la frustració, a una pèrdua de la il·lusió, i a un increment de certa exigència material innecessària.

Cadascú és prou gran per saber què fer en aquests moments tan íntims i familiars, però alhora semblen temps propicis per reflexionar sobre què aprenen els nostres petits amb la lògica de l’obrir, obrir, obrir, Aquest any podem trobar bones iniciatives i alternatives a aquesta lògica imperant. Per exemple la Mútua de Terrassa suggereix seguir la regla dels quatre regals. La regla consisteix, bàsicament, en menys regals i més ben escollits, agrupats en quatre grups: un llibre, una cosa necessària (material esportiu, per exemple), una cosa per portar (sabates), i una cosa que li faci realment molta il·lusió i sigui adequada a la seva edat i desenvolupament. Que aquests moments extraordinaris, siguin moments extraordinaris per al creixement de petits i grans.

Marc Grau i Grau