Estat opini Marc Grau actualitzadaArticle d'opinió d'en Marc Grau, president de Justícia i Pau de Terrassa.

Aquests dies de carnestoltes són una bona oportunitat per observar un fet ben curiós: l’evolució de les disfresses en el context local. N’hi ha de clàssiques que romanen en el temps (pirates, superherois), n’hi ha de provocatives, que també romanen en el temps (religiosos sexys, àngels-dimonis sexys), i n’hi ha de reivindicatives. En aquest últim grup és realment interessant captar quina és temàtica escollida per les escoles i entitats, que van més enllà de les disfresses clàssiques i provocatives. Aquest any ha regnat una temàtica amb força: la natura i l’ecologia. Tant era si els membres d’una escola o entitat anaven engalanats de fulles, gotes d’aigua, residus tòxics, o activistes, el fet era reclamar, cridar obertament des de petites veus que són grans, un món més net, sa i ecològic.

L’ecologia ha aterrat certament amb força en les nostres vides, és un perfum suau que ens convida a repensar la manera com consumim, habitem i, en definitiva, vivim. Entre d’altres, hi ha dos nivells d’anàlisis per explorar com el repte de l’ecologia es fa permeable en les nostres vides. Aquests dos nivells són el cultural i el conductual, i mentre sembla que el grau de permeabilitat de l’ecologia a nivell cultural és alta, ho és menys a nivell conductual.

Per nivell cultural entenem el grau de sensibilització i sensibilitat que provoca el repte de l’ecologia entre tots nosaltres. Sembla evident que l’ecologia ocupa avui espais rellevants de reflexió, discussió i acció en molts cercles diversos que van des de grans organismes internacionals fins a escoles locals, passant per petites o grans corporacions, ja sigui per branding o per convicció. El fet és que parlem d’ecologia, i per dir-ho en termes més institucionals, està a la agenda pública, però també al cap i a les disposicions dels més menuts.

Per nivell conductual entenem el grau d’incorporació de nous hàbits que esdevenen permanents i que fan realitat, en certa manera, allò que el nivell cultural aspira. És en definitiva el nostre (nou) comportament, la nostra conducta. Bourdieu diria que és la nostra estructura mental estructurant, el nostre arc mental, que llança fletxes en forma d’accions d’acord amb la nostra estructura cognitiva. Com dèiem, sembla que mentre sí que es pot observar un canvi cultural amb certa entitat, el canvi conductual és més aviat pobre.

Posem com a exemple el fast fashion, la compra de roba a preus baixíssims produïts lluny de casa que durarà una temporada. Els carrers principals de les nostres ciutats s’estan homogeneïtzant a un ritme accelerat, en part, no només per la manera en com es produeix, sinó també per la manera en com es consumeix. El nostre consum determina el model de producció i, alhora, el model de producció determina també el nostre consum. No és unidireccional com sovint pensem. Les dues direccions tenen força. Som conscients de la desigualtat, de la necessitat d’un comerç més just, de proximitat, que ofereixi un treball digne, però alhora és massa fàcil comprar en aquestes grans corporacions que abunden per tot arreu. Som relativament sensibles a un model més ecològic, però el nostra dia a dia no ha canviat encara prou. El reciclatge en podria ser un contra-exemple i, per tant, un camí a seguir. Som conscients de la necessitat d’organitzar els residus en les llars i carrers per donar una segona oportunitat, i així ho fem en bona mesura.

Moltes veus s’alcen cap a un conversió ecològica integral, des de la coneguda Greta Thunberg fins a activistes locals, passant pel Papa Francesc. Aquests darrers dies, el Papa Francesc ha publicat una nova exhortació Estimada Amazònia, un text fet amb el cor que conté perles com “l’existència quotidiana és sempre còsmica" i amb quatre grans somnis no dirigits només a les comunitats amazòniques, o als catòlics, sinó a tothom. El primer somni, és el somni social. El document ens interpel·la anunciant que un verdader plantejament ecològic es converteix sempre en un plantejament social, i ens convida a indignar-nos quan observem quelcom que considerem injust, ja que no és sa que ens habituem a les injustícies. Aquest primer somni social implica la capacitat de fraternitat, de sentir-nos una única comunitat, amb una sola casa. Queda feina.

El segon somni és el cultural. En paraules literals, la visió consumista de l’ésser humà, alenada i esperonada pels engranatges de l’actual economia globalitzada, tendeix a homogeneïtzar les cultures i debilitar la immensa varietat cultural. Només cal veure a la homogeneïtzació dels nostres carrers més cèntrics. Fa falta estimar i cuidar les arrels. Hem de deixar sentir amb força les veus dels més grans.

El tercer somni és l’ecològic. No només existeix l’ecologia de la naturalesa, sinó també la humana i la social, i les tres estan totalment interconnectades. Cal insistir en la urgència de generar un sistema normatiu que inclogui límits infranquejables i que asseguri la protecció dels ecosistemes, i no únicament els naturals. Per això cal un nou paradigma, un nou arc mental, on no només examinem l’Amazònia, sinó que la contemplem, on no només l’usem, sinó que l’estimem, i no només la defensem, sinó que ens hi sentim units. L’Amazònia no és només l’Amazònia, és el nostre Montseny, els Ports, el parc del costat de casa, o la mar Mediterrània.

Finalment el somni eclesial, on té la inculturació com a repte. Lluny de formar, instruir, adoctrinar, el que ens cal és escoltar la saviesa ancestral dels pobles amazònics, donar la veu a la gent gran, reconèixer els seus valors presents, i l’estil de vida de les seves comunitats. Els pobles indígenes amazònics expressen la autèntica qualitat de vida com un "bon viure" que implica una harmonia personal, familiar, comunitària i còsmica. Es traca de trobar la joia i la plenitud, enmig de la vida senzilla, tenint cura de l’entorn humà, social i natural que ens envolta. Els habitants de les grans ciutats davant del consumisme ansiós i aïllament urbà —el fet de sentir-se sol envoltat de cents de milers de persones— ens cal deixar-nos “re-educar” per aquesta saviesa ancestral i mística de la gratuïtat que estima la vida com a regal. Que els somnis es facin realitat.

Marc Grau i Grau