Anna Sangra EdOArticle d'opinó d'Anna Sangrà, membre de Justícia i Pau Barcelona.

 

 

Ara que s’apropa el moment de realitzar les preinscripcions per al proper curs escolar, els centres educatius s’afanyen en mostrar el millor de si mateixos per seduir les famílies del veïnat. Aprenentatge per projectes, idiomes, educació emocional, estimulació, PBL, cuina pròpia, alimentació orgànica, gran varietat d’activitats extraescolars... resulta comprensible que els pares i/o mares novells s’aclaparin davant de tantes opcions. 

Ara bé, som conscients de la revolució que ha emprès l’educació al nostre país? Ara mateix, es tracta d’entendre que l’escola és una peça més en l’ecosistema educatiu de  l’infant. Els aprenentatges que les més petites realitzen són tan diversos com les persones encarregades de transmetre’ls-les. Així doncs, escollint el centre no s’acaba la feina.

Iniciatives com la d’Educació 360 es proposen aconseguir la igualtat d’oportunitats per a tots els infants a través de l’equitat educativa. Per fer-ho, plantegen accions a diversos nivells: la connexió dels aprenentatges que tenen lloc en moments i espais diversos (no només tenen lloc a l’escola); la coordinació de totes les persones o agents involucrats en l’educació en aquell territori; i el treball d’itineraris d’aprenentatge personalitzat per realitzar la connexió dins i fora de l’escola.

Aquesta nova mirada tracta d’obrir les portes de l’escola i connectar-la al barri o poble, d’entendre que no només s’aprèn a classe. Queda lluny l’època en la qual els pares i mares inscrivien al fill o filla a l’escola, es reunien un cop l’any amb el tutor/a i si estaven prou motivats s’involucraven a l’AMPA. Ara, les famílies s’incorporen activament a l’engranatge educatiu com també ho fa el veïnat de l’infant: la vida educativa de l’infant no comença i acaba a l’aula sinó que s’estén fins als carrers.

Tot plegat, sona ambiciós però rau en la idea simple que educar ho fem tots i totes els membres de la societat. Si bé l’escola i la família són les agents claus per a l’adquisició dels aprenentatges, no ens podem oblidar del potencial de les escoles de música, els centres de salut, els clubs esportius, les associacions, etc. Aquests espais són també agents educatius per als infants i per tant resulta cabdal coordinar-los amb els centres educatius i les famílies. Aquest treball en xarxa no només afavoreix els aprenentatges, sinó que reverteix directament en la conciliació familiar, la igualtat d’oportunitats, la convivència... en definitiva, la millora de la societat.

Els infants comencen a desenvolupar-se com a persones en l’espai familiar, després a l’escola i tot seguit integrats al barri. Així doncs, té sentit crear una xarxa educativa cohesionada i compromesa amb les oportunitats de tots els infants, ben arrelada a tots els espais de proximitat dels infants.

Anna Sangrà (@anna_sangra)