Vicenç Fiol, membre de Justícia i Pau de Girona (29/06/2009)
Si hi ha un fet incontestable en les darreres eleccions al Parlament Europeu, del passat 7 de juny, és que la mitjana catalana d’abstenció va ser del 62’5% (...)
Vicenç Fiol, membre de Justícia i Pau de Girona / 29/06/2009

Si hi ha un fet incontestable en les darreres eleccions al Parlament Europeu, del passat 7 de juny, és que la mitjana catalana d’abstenció va ser del 62’5%.

Als votants habituals i constants aquest alt índex d’abstenció els va confirmar la seva visió pessimista de la política. Als votants no tan assidus va portar-los a engruixir la xifra dels abstencionistes. I a la majoria de partits polítics va semblar que no els preocupava, i que estaven contents i cofois amb els resultats obtinguts. Cap partit no havia perdut. En van fer una lectura ingènuament positiva.

Hom esperava que una abstenció tan alta provocaria una revisió a fons i un canvi de manera de fer dels partits polítics. Doncs, no .Tot continuarà igual.

El fet de l’abstenció em porta a fer diverses consideracions:

- no s’ha fet i no es farà pedagogia política. I no em digueu que se’n fa a les campanyes electorals. El que es fa és el més allunyat del que hauria de ser pedagogia política. Les desqualificacions dels adversaris, els insults. cridar un grapat d’eslògans i frases fetes, són el trist bagatge de les campanyes electorals.

- cal trobar camins nous per fer que els ciutadans s’engresquin per la política i presentar programes factibles i continguts que ajudin a constatar la importància de la participació política.

- reduint la participació política a votar de tant en tant s’han portat amplis sectors de la societat a desinteressar-se’n.

- l’escandalosa xifra de l’abstenció és un signe de la desmobilització de molta gent. Fer possible l’interès i la participació en el món de la política costarà molt. La davallada és massa profunda.

- l’abstenció sempre beneficia el sector més dretà i conservador de la societat, el sector que ja li va bé que es redueixi la política a votar i prou. Ajudar a tenir criteris propis, ser conscientment crítics, no interessa.

És possible redreçar la situació? Cal que els polítics entonin un profund “mea culpa”, tinguin propòsit d’esmena i emprenguin camins nous. Cal deixar de banda tanta cridòria i tanta xerrameca inútil i fer amb humilitat i constància un treball educatiu, seriós, per tal que els ciutadans prenguin consciència de la importància i del pes de la política en la vida del poble. Vull pensar que ciutadans i classe política farem una reflexió a fons i trobarem camins de construir una veritable democràcia.

Permeteu-me d’acabar amb unes consideracions de l’Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau de Barcelona i un home políticament i socialment molt compromès; en una entrevista i a la pregunta:”El preocupa l’abstenció electoral i el distanciament dels polítics respecte de la ciutadania?” responia: “L’abstenció és greu. Però cal anar a l’arrel. La gent no participa en comicis per dos possibles motius; primer, per menfotisme o manca d’interès i, segon, perquè el poder polític ha avortat tota iniciativa participativa de la societat civil”. I a la pregunta: “Per exemple?” Responia: “Quan la gent ha volgut participar més enllà de les eleccions, els governs els han tallat les ales. No ens van deixar fer un referèndum sobre el deute extern i van posar moltes dificultats a la campanya “Som lo que sembrem” al Parlament. En tots els anys de democràcia, no s’ha aprovat mai ni una sola iniciativa legislativa popular.