Jordi Tejel, coordinador del CIRK de Justícia i Pau (27/04/2009)
La detenció a Turquia de més de 100 persones acusades de mantenir lligams amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) des del propassat 14 d’abril ha estat interpretat...
Jordi Tejel, coordinador del CIRK de Justícia i Pau / 27/04/2009

La detenció a Turquia de més de 100 persones acusades de mantenir lligams amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) des del propassat 14 d’abril ha estat interpretat des de diversos sectors i mitjans de comunicació com una revenja del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) al poder. El fet que diversos dirigents del partit pro-kurd Partit per una Societat Democràtica (DTP), gran guanyador de les recents eleccions locals al sud-est de Turquia, figurin a la llista de detinguts només fa que reforçar les sospites en aquest sentit.
 
Tanmateix, l’onada d’arrestaments contra els militants kurds s’ha d’inscriure en el marc d’una campanya de l’Estat turc d’abast més general. Turquia està intentant acabar amb el moviment del PKK per tots els mitjans. A costat de les mesures militars, el govern turc ha posat en marxa una estratègia agressiva que combina diferents moviments. D’una banda, el govern dirigit per l’AKP ha intentat “guanyar els cors” dels kurds abans de les eleccions locals del 29 de març amb mesures “populars” com la creació d’un canal de televisió públic en kurd (TRT-6), l’anunci de l’obertura de departaments de llengua kurda a algunes universitats del país i de la posada en marxa de programes de ràdio en kurd a l’ens públic. El cert és que malgrat aquestes iniciatives, l’electorat kurd ha votat massivament pel DTP, partit que havia focalitzat la seva campanya política en la defensa dels drets dels kurds.

D’altra banda, el govern turc ha dut a terme una forta activitat diplomàtica durant els darrers mesos. El ministre d’Afers Exteriors, Abdullah Gül, s’ha reunit en diverses ocasions amb el seu homòleg iraquià i amb els representants del govern regional kurd per establir una acció conjunta (beneïda pels Estats Units) contra la guerrilla del PKK, replegada a les muntanyes inaccessibles del nord iraquià. Carregat de bones cartes, Gül ha ofert al govern de Bagdad un millor repartiment del recursos hidràulics del riu Tigris a canvi de la col.laboració iraquiana. Per la seva banda, els kurds iraquians saben que si no col.laboren amb Ankara, seguiran sent víctimes de bombardejos a la frontera turco-iraquiana i que, a més, podrien veure’s econòmicament asfixiats si Turquia tanqués la frontera que els uneix. En un primer gest, Jalal Talabani, president de l’Iraq i dirigent històric del moviment kurd, va anunciar la futura reunió al Kurdistan iraquià de “tots els partits kurds de tots els països” per demanar al PKK que renunciï a les armes. El ball diplomàtic turc, però, també ha afectat els països occidentals. Segons diversos diaris turcs, Turquia hauria donat el seu acord a l’elecció de l’ex-primer ministre danès Anders Fogh Rasmussen com a nou secretari general de l’OTAN a canvi del tancament del canal satèl.lit Roj TV, proper al PKK i que emet des de Dinamarca.
 
Finalment, l’aparell judicial ha llançat l’ordre de detenció contra militants kurds acusats de col.laborar amb el PKK. La qüestió és saber si aquesta estratègia iniciada des de ja fa gairebé un any enrere encara és vàlida. Després dels bons resultats obtinguts pel DTP a les eleccions locals turques, alguns mitjans de comunicació van començar a preguntar-se si no havia arribat el moment d’obrir les negociacions amb el DTP i, fins i tot, amb el PKK per mirar de posar fi a 25 anys d’una guerra que ha costat la vida a més de 40.000 persones i que ha significat una sagnia econòmica pel país. A més, ni l’ús de la força, ni la destrucció de 3.000 pobles, ni l’èxode de 3 milions de persones no han aconseguit acabar amb la guerrilla del PKK i el nacionalisme kurd.

El problema és que el moment escollit i l’abast de l’operació judicial contra els militants kurds semblen tancar, de moment, les oportunitats a la pau. Pitjor encara, la reacció d’un PKK contra les cordes és imprevisible.