Emili Aldabó, vocal de la Junta de Justícia i Pau (02/02/2009)
És diu així “sense nom”. És com ens hem acostumat a anomenar a les no-persones. Com defineix Alessandro dal Lago:"les no persones, les que no tenen sostre (...)
Emili Aldabó, vocal de la Junta de Justícia i Pau / 02/02/2009

És diu així “sense nom”. És com ens hem acostumat a anomenar a les no-persones. Com defineix Alessandro dal Lago:"les no persones, les que no tenen sostre, les que no tenen res, i per no tenir no tenen ni nom."

Romandrà invisible als ulls dels qui el rodegen, de qualsevol declaració universal.

El “sense nom” pot ser d’aquí o pot ser d’allà, això és indiferent. Perquè de països empobrits n’hi ha aquí i allà. Parlem sempre de països del Sud, com si no anés amb nosaltres, obviant el fet de que la pobresa avui es concentra est, oest, nord i sud.

Avui, però el “sense nom”, que dorm al portal de casa, per la història que us vull explicar, és del Sud. M’ho diuen les seves faccions, tot i que em costa perquè es tapa amb una flaçada ja que és dels dies que fa més fred.

El “sense nom”, és un migrant, alguns li en diuen "sense papers". Viu avui clandestí. S’ha lliurat de ser un dels 10.000 companys morts que des del 1989 han perdut la vida a Gibraltar. Ens hem acostumat tant això que ja no tenim la més mínima estupefacció davant d’aquests fets.

El “sense nom” dormirà amagat per por a ser interrogat per la polícia, ser detingut i expulsat del país, un país que està involucrat en les raons per les que va decidir marxar de casa seva.

Per què ho dic això?

El 52% de les majors economies mundials està a mans de les grans multinacionals. Les vendes de les 5 majors multinacionals superen el PIB total de 182 països. Les 200 majors empreses multinacionals controlen el 80% de tota la producció agrícola i industrial mundial, així com el 70% dels serveis i intercanvis comercials.

Si parlem d’alimentació, hem de recordar que segons la FAO, la ració alimentària per persona hauria de ser de 2.345 calories diàries, doncs 45 països es troben oficialment per sota d’aquesta norma. És a dir que mil milions de persones pateixen gana i un terç de manera severa. A l’Àfrica subsahariana la ració alimentaria per persona es de 1.700 calories diàries. Per això més de dos mil milions de persones pateixen anèmia a tot el món.

El 20% de la població mundial, és a dir, uns 1.200 milions de persones, se situa per sota del nivell de la pobresa, en canvi les 225 persones més riques del món tenen unes rendes equivalents als 47 països més pobres del món.

Mentrestant, els guanys de les 500 multinacionals més grans del món ha crescut un 15%. El capital transnacional sobre el PIB passà del 17% a mitjans dels 60, a més del 30% al 95. I continua en un procés creixent.

És potser per aquest motiu que el “sense nom” continua pelant-se de fred, ara més que abans.

Obro la finestra, no puc suportar continuar anomenant-lo “sense nom”.

Destesto la idea de que continui sent no persona, immigrant, clandestí… com si això li impedís del seu dret a ser considerat humà, a ser considerat persona. I que no formi part del meu context continu, del meu entorn, de la meva quotidianetat. Continuant invisibilitzant-lo, continuant aparentant no haver-lo vist.

- Pssst, pssst.
- Si, tu. Com et dius?
- Me llamo Juan, ¿y tú?