Josep Mª Fisa, delegat episcopal de Justícia i Pau (16/09/2008)
Em va sorprendre que un Institut tant seriós com l’Institut d’Estudis Catalans, després d'una anàlisi sociològica de la societat catalana...
Josep Mª Fisa, delegat episcopal de Justícia i Pau / 16/09/2008

Em va sorprendre que un Institut tant seriós com l’Institut d’Estudis Catalans, després d'una anàlisi sociològica de la societat catalana, arribés a fer un diagnòstic ben raonat sobre la nostra, diguem-ne, consciència col.lectiva. I afirmés, com ho ha fet, que estem en estat "de perplexitat". No vull fer-ne ironies fàcils, perquè em sembla que els nostres investigadors han "interpretat", prou encertadament, aquest sentiment/opinió àmpliament comprovable en tot tipus de converses...Encara recordo frases d'amics que comentant sobre el país i el món en general, coincidíem: "no anem bé" o bé "això no pot continuar" o "com és possible que"... La perplexitat doncs, si som prou lúcids, és aquesta observació intel.ligent de la realitat que ens porta a dir que no funciona i no aconsegueix els resultats que serien desitjables...
 
Però això no és solament aplicable a la societat catalana sinó a la europea i, en general, a la de l'Hemisferi Nord. Satisfets i perplexos a la vegada. Tot un luxe. L'anomenat Tercer Món no té temps ni possibilitats per sentir la perplexitat. Pels ciutadans del Tercer Món el sentiment de frustració es canalitza en fugida migratòria o en processos socials auto destructius.
 
Posats a trobar motius de perplexitat, des de la nostra perspectiva del Nord Benestant, hauríem d'afegir-ne uns quants als que els nostres sociòlegs han trobat localment: els canvis sobtats de la immigració, la crisi econòmica i institucional, la desafecció...Podríem parlar doncs també de motius globals de perplexitat: Com és que encara es permet el comerç d'armes pràcticament sense límits? Com és possible que hi hagi tantes fronteres per a la immigració i no hi hagi control pels fluxos financers transnacionals i transcontinentals? Com pot ser que en el moment de la història amb més consciència intel.lectual sobre la fragilitat del medi natural sigui també el moment de més destrucció sistemàtica de la naturalesa que tant sembla que valorem? Si al 2000 es van fer una colla de propostes per a erradicar fins a la meitat la pobresa en el món al 2015, com és que no s'ha corregit la tendència cap al fracàs d'aquesta proposta, ara que ja  estem sobrepassant la meitat del temps que ens havíem donat? Si hi ha països en què els seus mandataris són corruptes reconeguts, com pot ser que els estats europeus hi tinguin relacions comercials per a obtenir matèries primes barates? Per què hi ha guerres que duren desenes d'anys, quan els grups enfrontats ja estan tips de viure una situació de violència que es transmet d'una generació a l'altre?
 
Segurament nosaltres, que podem reflexionar sobre les nostres perplexitats, també tenim les claus per a donar-hi respostes.