Jordi Calvo, tècnic del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs, de Justícia i Pau (14/07/2008)
Tot indica que el Consell de Ministres del Govern espanyol aprobarà, probablement el proper 18 de juliol, una moratòria unilateral per la qual l’Estat espanyol es compromet a destruir les 5.600 bombes de dispersió que té emmagatzemades.
Jordi Calvo, tècnic del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs, de Justícia i Pau / 14/07/2008

Tot indica que el Consell de Ministres del Govern espanyol aprobarà, probablement el proper 18 de juliol, una moratòria unilateral per la qual l’Estat espanyol es compromet a destruir les 5.600 bombes de dispersió que té emmagatzemades a l’arsenal de les Forces Armades espanyoles, i a no produir ni vendre més. Es preveu que la destrucció comenci després de l’estiu i que continui durant dos anys. Espanya també es compromet a cumplir altres de les futures disposicions del Tractat per la prohibició de les bombes de dispersió consensuat a Dublín el passat maig per 109 països, i que serà signat a Oslo a finals d’any, com és el cas de l’ajut a víctimes, familiars i comunitats afectades per l’efecte d’aquesta munició.

Sense cap dubte, es tracta d’una molt bona notícia, que reflecteix que la inicialment ambigua postura del Govern espanyol pel que fa a la prohibició d’aquestes mortíferes armes, que incideixen en un 98% dels casos en la població civil, ha derivat en un anàlisi que ha prioritzat l’interés humanitari per sobre de l’interés de l’entramat industrial-militar espanyol. Instalaza i Expal hauran de deixar de produir aquestes bombes i a més a més hauran de destruir els estocs que ara per ara tinguin als seus magatzems. Molt probablement hagen posat en oferta per liquidació les últimes unitats de la MAT-120 i de la BME-330, i algun govern sense escrúpols i que no estigui a la llista dels 109 de Dublín (Estats Units, Israel, Xina o Rusia, per exemple) anirà o ja haurà anat a les rebaixes d’estiu de les municions de dispersió espanyoles a Saragossa i Àlaba.

Els poderosos han respost a les demandes d’ONG que com Justícia i Pau han treballat per la prohibició d’aquestes municions. L’esforç ha valgut la pena. Però no oblidem que al Tractat de Dublín hi ha encara alguns aspectes per millorar. Em refereixo a la possibilitat d’usar les bombes de dispersió en operacions conjuntes amb països no signants del Tractat, entre els quals es troba Estats Units, amb qui compartim una guerra, la d’Afganistan. Esperem que l’Estat espanyol no sigui mai còmplice del llançament de municions de dispersió en cap conflicte armat, i per tant, còmplice de mutilacions i morts de civils com a conseqüència de l’ús d’aquestes bombes.

Cal felicitar a la Ministra Chacón per aquesta decisió, però no oblidem que Espanya s’ha convertit en el vuité exportador d’armes del món. Armes que han sigut venudes a alguns països involucrats en conflictes armats, com Israel, Colòmbia, Marroc, Regne Unit o Estats Units. No oblidem tampoc que la Ministra de Defensa ha obert la porta a augmentar el màxim de 3.000 soldats en operacions militars en l’exterior, implantat pel seu Govern en l’anterior legislatura. És a dir, que el nostre treball per la pau i el desarmament, ha aconseguit assoliments com el que aquí ens ocupa, però encara hi ha molt de treball a fer. Espanya és una de les principals indústries d’armes del món i continua sent un Estat fortament militaritzat.