Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau (10/03/2008)
La campanya electoral i les eleccions generals que acabem de viure (marcades tràgicament pel salvatge assassinat d'un exregidor del PSE) posen sobre la taula un cop més la necessitat de reformar alguns elements importants del nostre règim electoral i del nostre sistema polític institucional, a fi d'aconseguir una democràcia de major qualitat.
Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau / 10/03/2008

Els graus de sectarisme, demagògia i populisme als que ha arribat la política espanyola en els últims anys han de ser motiu de reflexió. El debat polític es troba greument enverinat per l'agressió verbal, el rebuig visceral als adversaris, la superficialitat, la utilització barroera i explotació dels sentiments i dels prejudicis de l'electorat per guanyar vots. Els ciutadans, votin o no, cada cop se senten menys representats pels polítics professionals i pels partits, que van guanyant descrèdit dia a dia. Alhora, un bipartidisme creixent, que en aquesta contesa electoral s'ha reforçat, debilita políticament les minories, difumina els matisos, ignora les diferents sensibilitats i enfosqueix la pluralitat cultural, lingüística i nacional de l'estat espanyol.

Certament, aquests mals no són originals del nostre país, però sí és responsabilitat nostra combatre'ls. El problema és que qui té veritablement el poder per introduir-hi reformes, és a dir, els partits polítics majoritaris, no solen estar interessats a fer-ho si això pot posar en perill les seves quotes de poder. En conseqüència, hauran de ser les veus menys identificades amb els partits polítics les que pressionin en aquesta direcció.

Cal demanar reformes institucionals i electorals profundes que, sense posar en perill la governabilitat, potenciïn una major proporcionalitat en el repartiment d'escons en els òrgans legislatius (que actualment afavoreix excessivament als grans partits), que garanteixin la visibilitat de totes les opcions en els mitjans públics de comunicació (cosa contrària a promoure els debats bipartits com els que hem vist en aquesta campanya), que possibilitin l'accés al poder a les persones més ben qualificades i de major prestigi i alçada moral (per sobre de funcionaris de partit desconeguts, elegits a dit per les seves cúpules, sovint incompetents), que afavoreixin la representativitat dels elegits i la seva proximitat als electors (corregint l'enorme distància actual), que expressin millor la diversitat nacional d'Espanya (que actualment debilita les nacionalitats i cultures demogràficament més petites en relació a les més grans) i que facilitin la participació de la ciutadania i institucions socials representatives en els debats polítics.

Aquests objectius obliguen a posar sobre la taula mesures concretes, que caldria valorar acuradament i debatre a fons, com ara la reforma de llei electoral per atenuar la llei d'Hondt, la introducció de llistes obertes, l'obligació d'eleccions primàries internes en els partits, l'atribució de veu a institucions socials en el debat parlamentari o la reforma del Senat (un organisme actualment inútil), a fi que tingui veto o l'última paraula en algunes qüestions d'abast territorial o autònomic i que la seva composició respongui realment a la diversitat cultural i nacional de l'estat (eliminant el pes actual de les provincies, avui obsolet) i donant entrada directa a la veu dels governs autonòmics.

La democràcia no pot ser mai un sistema acabat i tancat, i no necessàriamet s'ha de plasmar en un sol i determinat sistema polític com ara el nostre. Ni tampoc es tracta simplement de respectar el que vulgui una determinada majoria: no sempre el qui té més suport social o més vots, per aquest sol fet, té més raó o l'encerta. Per tant, cal tenir en compte molts més aspectes per definir un bon sistema institucional. Les opcions possibles són moltes, però és fonamental que es faci un esforç continu perquè les regles de funcionament polític afavoreixin un govern eficaç, dirigit per persones honestes i qualificades, amb la màxima participació de ciutadans i grups; regles que respectin la continuïtat i la veu dels grups nacionals i culturals, que donin lloc a decisions polítiques madures i sàvies, després d'un debat a fons seriós i sincer, i que afavoreixin el bé comú i la justícia social, sense sacrificar mai els drets humans individuals. Respondre simultàniament a aquests principis (i a altres que es podrien afegir) no és fàcil, però ara certament som ben lluny.