Llorenç Olivé, membre de Justícia i Pau de Barcelona. (18/02/2008)
A Tiberio Fernández el van fer desaparèixer l’abril de 1990 i va ser assassinat com tantes altres persones de la població colombiana per defensar la dignitat de les persones i els drets socials.
Llorenç Olivé, membre de Justícia i Pau de Barcelona. / 18/02/2008

Fa vuit anys vaig tenir ocasió de participar en una delegació europea de Justícia i Pau per conèixer la situació dels drets humans a Colòmbia. Vam ser a Trujillo, coincidint amb el desè aniversari de la “desaparició forçosa” del pare Tiberio, on se’n va fer un recordatori. Recordo ara l’atmòsfera xafogosa tropical banyada amb l’aroma de cafè i la tensa calma ambiental que, en un dia clar i radiant, es podia tallar amb un ganivet. Encara veig aquelles mirades que et resseguien o els 4x4 que ostentosament passaven a prop nostre.

El pare Tiberio va ser una víctima més del que es coneix per “La matança de Trujillo”. No va ser una matança d’un sol dia, sinó més aviat una acció sistemàtica que durant anys es portà a terme a aquesta ciutat colombiana, propera a Cali, per fer “neteja social” i persecució política des del narcotràfic, els sicaris i amb la connivència de la força pública.

A Tiberio Fernández el van fer desaparèixer l’abril de 1990 i va ser assassinat com tantes altres persones de la població per defensar la dignitat de les persones i els drets socials. I també per promoure un pla pastoral on hi tenien una especial importància les iniciatives en benefici dels sectors econòmics més deprimits, que impulsaven la creació d’empreses comunitàries on les persones van descobrir els valors de la organització de base, les quals eren un problema per als grans terratinents.

Però més enllà dels assassinats, el que caracteritzà aquests fets, com d’altres a Colòmbia, va ser la impunitat. I així va ser quan els mateixos tribunals deixaren sense efecte els condemnats perquè el principal testimoni també va ser assassinat com les altres persones.

La Comissió Intercongregacional de Justicia y Paz de Colombia, en representació de les famílies de les víctimes, presentà el cas a la Comissió Interamericana de Drets Humans, que en les seves conclusions va destacar la responsabilitat de l’Estat colombià en la masacre i la impunitat dels fets. Era la primera vegada que es reconeixia i es condemnava l’Estat de Colòmbia com a responsable per la impunitat de l’actuació de grups d’assassins.

Ara m’he assabentat que el passat 29 de gener profanaren la tomba del pare Tiberio. I sembla que és una acció d’aquells grups que genèricament en diem paramilitars, els mateixos que el van assassinar i esquarterar, i que ara no volen oblidar que un dia van perdre la impunitat. Amb aquesta acció volen recordar que hi són presents.

En un moment que es parla de processos de pau, d’alliberament d’hostatges, de grans manifestacions per condemnar la violència de les FARC i dels altres grups armats, no hem d’oblidar que, com en tot procés de pau, aquest serà llarg i dolorós i, segurament, els més humils són els que menys reforçats en sortiran.

Per això, avui cal recordar les persones que com el pare Tiberio, màrtir i testimoni del treball per la defensa dels drets humans, han treballat per als altres, i també cal recordar la frase que havia dit poc abans de ser assassinat: "Si mi sangre contribuye para que en Trujillo amanezca y florezca la paz que tanto estamos necesitando, gustosamente la derramaré".

Precisament, el pròxim 28 de febrer es presentarà a Cristianisme i Justícia el llibre Derechos humanos y cristianismo. Trasfondos de un conflicto, a càrrec del seu autor, Javier Giraldo Moreno, S.J., antic membre de la Comissió Intercongregacional de Justicia y Paz de Colombia i amic proper del pare Tiberio.