Pere Ortega, membre del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs (06/02/2008)
El 30 de gener es va commemorar el 60è aniversari de la mort de Gandhi, una de les persones més destacades del segle XX.
Pere Ortega, membre del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs / 06/02/2008

El 30 de gener es va commemorar el 60è aniversari de la mort de Gandhi. Sens dubte, una de les persones més destacades del segle XX. La seva figura i obra no són fàcils de resumir, ja que va ser un home de pensament complex.

Gandhi no separava vida, acció i pensament. Recordem alguns aspectes de la seva trajectòria vital: era vegetarià, com la majoria de la població a l’Índia, però ell no menjava peix i derivats de la carn, com llet i ous, no tastava la sal ni les espècies i, a més, regularment practicava dejuni. No vestia altre roba que la confeccionada per ell mateix amb el seu rusc. Estava casat però als 40 anys va fer vot de castedat. No creia en l’escola regulada i va educar ell mateix els seus fills. No creia en la medicina occidental i practicava una medicina natural. Això ho feia per aconseguir una espiritualitat que el permetés un domini total del cos i la ment que considerava indispensable per conduir les seves accions.

Tampoc creia en la propietat privada, ni en la divisió en castes, que nosaltres podem traduir per classes socials. Era contrari al patriarcat i partidari de la igualtat entre home i dona. Estimava l’Índia, però també la Gran Bretanya, de què admirava l’ordre social nascut de la revolució democràtica. Però rebutjava el seu imperialisme i dedicà part de les seves energies en lluitar per la independència del seu país.

Apreciava molt el pensament de Tolstoi, Ruskin, l’Evangeli, Tagore, i sentia molt respecte per les idees socialistes i la revolució soviètica. Rellegia constantment la literatura clàssica índia d’on extreia la seva principal força espiritual que el connectava amb la població hindú. 

La seva obra és immensa i, com tots els grans pensadors, ha estat creador d’alguns dels conceptes més influents del nostre temps. Només cal destacar-ne dos: l’ahimsa i la satyagraha.

L’ahimsa, traduït entre nosaltres com no violència, s’inspira en la idea que la vida s’ha de respectar perquè la seva naturalesa és divina. I en aquest sentit, rebutjava qualsevol tipus de violència contra les persones, tan física, com cultural, psíquica o estructural, que considerava que calia eradicar per aconseguir la igualtat entre les persones.

La satyagraha és la recerca de la veritat a través de la força interior que condueix a actuar en consciència. Una força que el portava fins a la desobediència o la no cooperació contra els obstacles que s’oposaven a la seva consciència. Per a nosaltres seria la objecció de consciència, també resistència pacífica davant totes aquelles regles o lleis que vulnerin valors morals socialment acceptats.

La força d’aquest dos principis són els que inspiraren les grans mobilitzacions socials contra les lleis de l’Imperi britànic: la marxa de la sal, que mobilitzà milions de persones contra l’impost britànic de la sal, o el boicot a l’escolarització britànica o als productes anglesos, en especial els teixits, que el portaren diverses vegades a la presó.

La força del seu missatge, molt arrelat en l’esperit indi, connectava amb totes les castes socials i es convertí en un gran conductor de masses. Els seus escrits i accions, que  animaven la rebel·lió contra els britànics, sempre a través de l’acció directa pacífica, influïren en el Congrés Nacional de la Índia, força que aglutinava tots els sectors que lluitaven per la independència del país.

La seva defensa del nacionalisme indi també li portaren adversitats: sis vegades li va ser negat el premi Nobel de la Pau. Com també li plogueren crítiques per la negativa a que la Índia participés en la II Guerra Mundial contra el nazisme, quan sí ho havia fet en la I Guerra Mundial demanant que es lluités al costat dels britànics.

És cert que el seu ascetisme tant extrem fa difícil que es trobin seguidors gandhians totals. Però malgrat això, la influència en el pensament contemporani ha estat immens. Grans personalitats de l’acció política i filosòfica seguiren, d’una o altra manera, les seves passes. Einstein, Camus, Luther King, Bertrand Russell, Petra Kelly, Romain Rolland, Keynes, Sajarov i Mandela l’admiraven. El moviment per la pau té en ell un punt de referència per transformar les societats, i les seves paraules encara ressonen avui entre nosaltres: La finalitat està en els mitjans com l’arbre està en la llavor. No hi un camí per la pau, la pau és el camí.