Tica Font, vicepresidenta de Justícia i Pau (04/01/2008)
Si mengem menys carn tindrem menys problemes de salut i serem més solidaris i respectuosos amb el medi ambient.
Tica Font, vicepresidenta de Justícia i Pau / 04/01/2008

Hi ha modes que és convenient seguir-les. Una d’elles és la d’estar al dia sobre el canvi climàtic i practicar una vida amb menys emissions de Gasos Efecte Hivernacle (GEH). Tots sabem que les emissions lligades al transport representen el 60% de les emissions difuses (que no és el mateix que confuses) i són les que ens presenten més dificultats per a actuar. Però hi ha altres emissions estretament lligades al nostre comportament alimentari que aniria bé tenir present.

Sabieu que el sector ramader aporta el 18% de les emissions globals de GEH? Aquest valor està format en un 35% per la deforestació per crear pastures per alimentar el bestiar, en un 31% pels fems dels animals, en un 25% per la fermentació en la digestió dels rumiants (vulgarment anomenats pets), un 3% per l’ús de fertilitzants en la producció dels aliments per als animals, en un 1% per l’ús de combustible, i en un 5% per a altres.

Sabieu que les vaques del planeta aporten 1.906 milions de tones/any de CO2? Que els porcs contribueixen en 590 milions de t/a de CO2? Que les ovelles ho fan amb 514 milions de t/a de CO2, i que les aus aporten 61 milions de t/a de CO2? En definitiva, que quan ens plantegem actuar sobre els efectes del canvi climàtic no solament hem de pensar en les bombetes de baix consum, en utilitzar el transport públic, en comprar electrodomèstics d’eficiència A, en rebaixar els graus de la calefacció o refrigeració..., sinó que també hem de pensar que la nostra alimentació contribueix d’alguna manera al canvi climàtic.

Pel que fa a la carn, els informes diuen que menjar-ne més del compte no és bo, ni per a la salut ni per al planeta, i recomanen retallar un 10% el consum de carn. D’aquesta manera evitaríem malalties lligades a la sobrealimentació com són les malalties  cardiovasculars, l’obesitat, el càncer de còlon, la diabetis, etc.

El consum mitjà de carn és de 224 grams/dia en els països desenvolupats; de 147g/d a Llatinoamèrica; de 112g/d a l’Àsia oriental i sud-oriental; de 54 g/d a l’Àsia Occidental i a l’Orient Mitjà, i de 31g/d a l’Àfrica. L’escletxa que separa els rics dels pobres també es fa palesa en el consum de carn i en l’alimentació en general. Mentre que el 20% de la població mundial està infraalimentada, un altre 20% està sobrealimentada. Com diuen molts metges mengem massa aliments densament energètics en comptes de cereals, llegums o altres fonts de fibres i proteïnes. Els especialistes recomanen reduir el consum a 90g/d i no sobrepassar els 50g/d de carn vermella, és a dir, menjar carn dos o tres cops a la setmana. S’ha de tenir en compte que les proteïnes les podem obtenir amb altres aliments com la llet, els ous, el peix i les llegums.

En definitiva, ens estan proposant una dieta “justa” en carn i en proteïnes: si mengem menys carn tindrem menys problemes de salut i serem més solidaris i respectuosos amb el medi ambient. Menjar menys carn representarà una disminució en la pressió de noves terres per pastura, sobre l’aigua de regar per produir pinsos, sobre la necessitat de fertilitzants, etc.  Plantejar-se una dieta justa representa reivindicar la dieta mediterrània rica en verdures, fruites, llegums i quantitats petites de carn. Després de tantes festes no estaria malament repensar en el que mengen quotidianament i plantejar-nos menjar d’una altra manera.