Eduard Ibáñez (19/11/2007)
Un Jutge de l'Audiència Nacional va impedir que dos acusats es pogueren defensar en català.
Eduard Ibáñez / 19/11/2007

El Jutge de l'Audiència Nacional Sr. Vázquez Honrubia va denegar ahir la petició de nomenar un intèrpret català-castellà davant la voluntat de dos acusats de defensar-se i declarar en català. Es jutjava la crema de fotos del Rei i s'acusava als autors d'un delicte d'injúries a la Corona.

La petició de declarar en català comptava fins i tot amb l'aval de la Fiscalia i havia voluntaris a la sala per a fer la traducció (possibilitat que preveu la llei). El Jutge va argumentar, fent una interpretació molt restrictiva i discutible de la Llei del Poder Judicial, que el català no és llengua oficial a Madrid i que els acusats parlen i entenen el castellà. Per això, malgrat que ell no entenia el català, acordà que no procedia nomenar cap intèrpret. Podia haver-ho fet-ho amb algú de la sala o bé suspendre momentàniament el judici i demanar-ne un a la delegació de la Generalitat a Madrid o un altra instància governamental i ràpidament s'hagués trobat algú idoni. Però va decidir que no era necessari, impedint així als acusats fer cap al·legat. El poc que van poder dir en català no va ser entès ni es va fer constar en l'acta. Per tant, se'ls va impedir poder-se defensar en la pròpìa llengua. Acabat el judici va condemnar als acusats (sense haver-los escoltat) com a autors d'un delicte d'injúries a una pena de multa.

L'argument del Jutge és com a mínim discutible, atès que si bé la legislació actual no especifica el dret d'emprar el català fora dels territoris de parla catalana, aquesta és la interpetació més raonable i res no impedeix fer-ho, sobretot si es té present que els acusats no hi eren allà per gust o elecció, ja que era un judici penal i, a més, relacionat amb un fet produït a Catalunya, però que la llei (també de forma disctutible) determina que sigui jutjat en un tribunal amb seu a Madrid. Encara és més sorprenent la decisió si es té en compte que és un fet habitual a l'Audiència Nacional nomenar intèrprets d'euskera, ja que molts acusats d'origen basc se solen expressar en aquesta llengua.

Es tracta doncs d'un nou exemple de menyspreu judicial a la llengua catalana, un mensypreu que es produeix freqüentment fins i tot en òrgans judicials a Catalunya. Malgrat que l'actual legislació estableix el dret de les parts en un litigi a usar la llengua pròpia de les comunitats autònomes, és freqüent que, davant de la petició de moltes persones de fer-ho, sovint això sigui denegat per falta d'un intèrpret en aquell moment. Això és un fet molt habitual en el dia a dia dels Jutjats de Catalunya.

Després de tres segles de prohibició (pels Decrets de Nova Planta) de la llengua catalana als tribunals del nostre país (que sempre havien tingut aquesta llengua com l'habitual) i malgrat la instauració de la democràcia i el reconeixement de la oficialitat del català, continuem patint aquesta anomalia lingüística (com en tants altres estaments), infringint així el principi constitucional de respecte i promoció de les llengües distintes del castellà i mostrant, un cop més, que Espanya continua sense voler reconéixer ni respectar la seva pluralitat nacional, cultural i lingüística. És a dir, mostrant-se un estat força retrògrad i antidemocràtic que menysprea a una bona part dels seus ciutadans.

POST DATA (març 2008). La Sala del Penal de l'Audiència Nacional ha anul·lat la Sentència dictada en aquest procés per no haver-se permès als acusats defensar-se en la seva pròpia llengua i ordena la repetició del judici. Ens hem de felicitar, atès que la decisió judicial reconeix finalment aquest dret. Esperem que això serveixi de precedent i no es tornin a repetir casos similars. Amb tot, la presència del català a la Justícia, en els territoris de parla catalana, encara és molt baixa (quasi nul·la fora del Principat), degut en part al fet que molts jutges i fiscals encara tenen dificultats per entendre-la o parlar-la i/o prejudicis per acceptar-la o utilitzar-la.