Jordi Calvo, tècnic del Centre Delàs, de Justícia i Pau  /  30/09/2013

Els bancs han fet parlar molt des del començament de la crisi creada en gran part per ells. Bancs i caixes s'han revelat com una de les institucions que menys simpatia generen entre la gent. Per primera vegada, a més, han sigut visibilitzats com a responsables també polítics. Però hem hagut de sentir el dolor en la nostra carn per reaccionar de manera majoritària.
Les nombroses estafes i casos de corrupció ens fan desconfiar tant d'un banc com d'un polític. Començant per les participacions preferents fins arribar a les abusives clàusules dels crèdits hipotecaris, passant pels multimilionaris sous dels seus caps, pel falsejament comptable per mostrar que hi havia beneficis on només es podien veure negres forats. Sense oblidar-nos de com els bancs ens han portat de la mà, a través d'agressives promocions, falses promeses i atractiva publicitat al camí del consumisme més exacerbat. És ben cert què no podem oblidar la responsabilitat individual de cadascú que s'ha deixat enganyar. Però, en tot cas, els bancs a través del seu personal, en moltes ocasions manipulat i pressionat, han mentit els seus clients. Però aquest és el mal d'aquí, del que ens hem queixat només quan l'hem patit, quan hem sentit el mal que fa l'abús dels poderosos bancs.

Però de mal, els bancs n'han fet molt, ara i sempre. Són diverses les campanyes que denuncien la irresponsabilitat social de les entitats financeres en gairebé totes les operacions que fan arreu del món. Sabem que, perquè ens donin un interès pels estalvis, els bancs fan inversions que els facin guanyar diners suficients per pagar q l'estalviador, regalar una vaixella o oferir un servei personalitzat a la cantonada de casa, que a més serveixen per pagar els desorbitats sous dels seus directius. Aquestes inversions són massa vegades poc respectuoses amb el medi ambient, vulneren els drets més fonamentals i fins i tot col·laboren a la violència armada.

El Centre Delàs d'Estudis per la Pau de Justícia i Pau treballa en coordinació amb Setem i l'ODG des de bastant abans de l'eclosió de la crisi, denunciant les inversions en armes dels bancs i caixes que operen a Catalunya, a l'Estat i arreu. Com a conseqüència de tot aquest treball de recerca, pressió i sensibilització, acabem de publicar el llibre “Banca Armada vs Banca Ética”, on s'expliquen les diverses maneres en què més de seixanta entitats financeres, entre les que es troben les més importants de casa nostra, ajuden amb almenys 45.000 milions d'euros els últims anys a que hi hagi cada cop més armes al món.

A aquesta publicació analitzem també què hi ha de cert en l'ara anomenada Responsabilitat Social Corporativa (RSC) dels bancs, que tradicionalment hem limitat a l'obra social però que hauria de suposar un comportament global ètic de l'empresa, no només envers els seus clients o proveïdors, sinó també de cara a la resta de la societat, gràcies a la qual generen beneficis. Ajudar a produir i vendre armes és una pràctica habitual dels bancs i fins que no cessin completament de fer-ho, no podran ser considerats responsables, encara que intentin manipular-nos amb campanyes socials, beques i suport a activitats esportives. Bertolt Brecht deia que hi ha una cosa més dolenta que robar un banc: fundar-lo. No li faltava raó, els bancs tradicionals tenen en el seu ADN l'estafa, l'engany i la cobdícia.

Afortunadament, la gent s'ha organitzat des de ja fa molts anys, per poder sortir del parany dels bancs de sempre, que si no t'enganyen, t'arruïnen, i si no t'arruïnen et fan corresponsable de la venda d'armes i de la vulneració de drets humans que promouen amb les seves inversions. I ha creat la banca ètica, que obre el camí al canvi també en el sector financer. Tenim exponents 100% ètics i de total confiança com FIARE o COOP57, perquè estan gestionats per nosaltres i podem decidir formar part de la seva presa de decisions i, el més important, perquè ens asseguren que cap inversió servirà per fer mal a ningú, sinó més bé al contrari, per desenvolupar projectes educatius, socials, ecològics i sempre dins l'economia social. Sortim de l'espiral de violència de la banca armada. És hora de donar el pas cap a la banca ètica.