Pere Ortega, membre de Justícia i Pau i darrer president de la Federació Catalana d’ONG per la Pau / 08/07/2013

L’enyorat Joan Gomis, en la seva llarga etapa com a president de Justícia i Pau de Barcelona, va ser l’impulsor del moviment de les ONG a Catalunya i creador de la Federació d’ONG de Drets humans i de la de Cooperació al desenvolupament, i posteriorment, l’any 1997, de la Federació Catalana d’ONG per la Pau. Presidència que van seguir Arcadi Oliveres, Tica Font i Neus Sotomayor, a qui vaig substituir jo mateix en una etapa que ara em toca tancar. Però ho faig amb el convenciment que en comença una de nova, que, de ben segur, serà millor. Perquè la fusió que s’acaba de produir entre les tres Federacions de Pau, Drets Humans i Desenvolupament no és una simple qüestió tàctica per allò que, en temps de crisi, cal sumar esforços i recursos. Perquè això seria una mostra de debilitat. Ben al contrari, la fusió s’ha fet de ple acord entre les tres federacions, amb el convenciment que els tres àmbits treballaven per separat per aconseguir drets, tant per als ciutadans de Catalunya, com per als de la resta del món. Perquè els agents de cooperació, són, a la vegada, agents que treballen per implementar els drets i la pau allà on actuen, ja sigui en zones de conflicte o per limitar les desigualtats en drets socials, econòmics o polítics.

Aleshores, aquest tancament de les tres federacions s’ha fet sense cap mena de recança, sinó ben al contrari, perquè com ens va ensenyar Joan Gomis, sabem que la pau és un bé de segona generació, una utopia social, que només s’aconseguirà implementant justícia social, drets humans i un desenvolupament que permeti que tota la humanitat disposi dels recursos suficients per satisfer les seves necessitats.

Malgrat això, també és cert que els reptes per a la nova Federació Catalana d’ONG són avui més difícils que fa uns anys... Perquè les polítiques públiques governamentals catalanes en els àmbits de cooperació al desenvolupament, la pau i els drets humans han sofert un enorme retrocés que han deixat el moviment de les ONG molt debilitat. Però les ONG han arribat a la nostra societat per quedar-s’hi. Perquè les empeny la utopia social de la igualtat. Per tant, estic convençut que el nou equip que pren el lideratge de la nova FCONG, tot sigui dit, amb trajectòria i experiència demostrada, dóna garanties suficients perquè el futur de les nostres utopies estigui assegurat.