Tica Font, membre del Centre Delàs de Justícia i Pau / 29/04/2013

Un dels canvis més profunds en la manera de fer la guerra des que es va inventar la pòlvora, el radar o l’avió, està sent l’ús creixent de robots en el “camp de batalla”. A principis de l’any 2000, l’exèrcit no anava acompanyat de cap robot. De llavors ençà, l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica té més de 7.000 aeronaus no tripulades “drons” (borinots) i més de 15.000 vehicles de terra inventariats; encarregant-se de missions que van des de buscar membres d’Al-Qaida al Pakistan, Afganistan, Iemen, Somàlia, etc., bombardejar suposats terroristes, processar informació, etc. Aquests drons ja han estat utilitzats per trobar la casa d’Osama Bin Laden, abans que els marines en la seva famosa missió el matessin, o assassinar d’altres suposats terroristes.

La utilització d’avions no tripulats (UAV en anglès) en combat ja és una realitat: són un instrument més de les forces armades. Aquests aparells van equipats amb sofisticats sensors, poden ser invisibles als radars, tenen visió nocturna, poden veure de dia i de nit, amb pluja, sol o núvols i no es cansen ni s’avorreixen treballant. El model Predator està dotat de múltiples videocàmeres de gran potència que li permeten veure quan els enemics encenen una cigarreta, van al bany o fan l’amor.

Els UAV estan dirigits des de terra per un soldat assegut a milers de quilòmetres, darrera d’una pantalla com les PlayStation. No són ràpids ni àgils, però el seu poder està en l’habilitat de veure i processar informació. Poden enlairar-se, aterrar i volar per si mateix. El soldat programa un destí o una àrea a patrullar, l’avió fa el que li han dit, mentre el militar pot concentrar-se en altres aspectes de la missió. La importància d’aquests robots i el seu paper en combat ho remarca el fet que la indústria aeroespacial nord-americana ha deixat d’invertir en recerca i desenvolupament en vehicles tripulats i se centren exclusivament en vehicles no tripulats.

Pel 2014 està previst que la policia utilitzi aquest drons per patrullar per les ciutats. D’aquí a poc, els drons volaran pels carrers i directament ens enviaran les multes per SMS al mòbil. S’estan començant a adaptar drons per a controls duaners i migracions.

Els drons són una petita part de l’acció robòtica militar. L’exèrcit de terra ja utilitza robots “guerrers mecànics” per desactivar bombes, revisar camps de batalla, transportar càrregues pesades per terrenys dificultosos. La Marina està experimentant amb màquines que puguin patrullar durant mesos sota l’aigua, que puguin pilotar-se de manera autònoma, estacionar-se a l’entrada de ports, etc. Alguns dels problemes tècnics a resoldre és la durada de les bateries, però ja han començat a treballar en el disseny de robots que puguin alimentar-se de matèria orgànica (marina o terrestre). El Pentàgon està treballant en un model de dron, el X-47B, que serà el primer dron capaç de complir sense control remot amb una missió prèviament programada a la seva computadora.

El 23 d’abril del 2013, Human Rights Watch va iniciar una campanya per prohibir que es desenvolupin robots que de manera autònoma puguin seleccionar i atacar objectius sense la intervenció humana (http://www.hrw.org/es/news/2013/04/23/armas-nueva-campana-contra-los-robots-de-combate). Investigadors d’arreu del món ja estan treballant en desenvolupar màquines de guerra completament autònomes, “robots assassins”. No és ciència-ficció, no estem parlant d'Star Trek: ja és una realitat. Aquests robots no tenen el sentit comú d’un humà, no tenen compassió humana per decidir si disparen o no, no tenen criteri per discernir si és humà o si és legal disparar o no, de la mateixa manera que no poden diferenciar si uns nens s’han posat a jugar dintre de l’àrea d’atac. Els humans pensen en les conseqüències dels seus actes. Si un robot s’equivoca, qui és el responsable?

La tecnologia està a punt de suplantar el militar, la robòtica podrà ajudar a que morin menys soldats en combat, que no vol dir que morin menys persones per atacs de robots. Però la utilització de robots dintre “d’un conflicte armat” obre un gran debat sobre les implicacions ètiques, jurídiques i polítiques.

El debat està servit.