Mª Dolors Oller Sala, membre de la Junta de Justícia i Pau / 02/04/2013

Com és de tots conegut i fins i tot malauradament “experimentat”, el llegat social com a construcció europea es veu avui seriosament qüestionat pel procés de globalització que vivim, cosa que s’ha fet més evident en aquesta època de greu crisi econòmica. Així, sense anar més lluny, l’anomenada “constitució econòmica” espanyola –com la de tots els estats de la Unió- , és a dir, el conjunt de normes bàsiques destinades a proporcionar el marc jurídic fonamental per a l’estructura i funcionament de l’activitat econòmica, s’ha vist desvaloritzat en la pràctica, molt especialment pel que fa al seu contingut social. I aquest fet no és aliè al procés d’integració europea que ha comportat la progressiva penetració interna del Dret Comunitari; aquest, amb la seva clara deriva neoliberal, està afectant molt especialment els drets i les polítiques socials, la qual cosa està suposant deslegitimació pel sistema democràtic, doncs cal tenir en compte que els drets s’han anat erigint cada cop de manera més clara pressupòsits de legitimitat de les decisions polítiques adoptades.

Això no obstant, i malgrat ser la Unió Europea un exemple de desequilibri entre allò econòmic i allò social, doncs el que s’ha assolit en aquest terreny és quantitativament i qualitativa molt feble, no podem passar per alt ni menystenir els instruments jurídics i institucionals dels que la Unió disposa i que cal utilitzar per afavorir els drets, també socials, dels ciutadans europeus. I, en aquest sentit, cal tenir present que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) s’ha erigit com a jutge institucional i constructor d’una Europa en la que es garanteixi un equilibri entre l’eficàcia del mercat i la justícia distributiva. Per això, ha vingut sent de gran importància la seva jurisprudència. I aquesta ha anat progressivament incorporant drets socials, d’acord amb els Tractats Fundacionals i els Tractats Internacionals en matèria de Drets Humans.

La recent Sentència del Tribunal de Luxemburg n’és una bona mostra: afirma que el sistema espanyol de desnonaments recollit el la Llei d’Enjudiciament Civil i la Llei Hipotecària, vulneren el Dret europeu, perquè incompleixen una Directiva comunitària sobre protecció als consumidors (la 93/13) que indica que les clàusules abusives no obliguen el client. La susdita Sentència és fruit d’una qüestió plantejada per un jutge en relació a una demanda particular contra una entitat financera i constata que en el procés d’execució hipotecària, la normativa espanyola deixa els deutors i els creditors en situació d’indefensió, en impedir als afectats defensar-se davant clàusules desmesurades, imposades pels bancs al firmar la seva hipoteca i el jutge no pot pronunciar-se sobre aquestes clàusules abusives i, per tant, no té cap capacitat de suspendre l’execució del desnonament. Ara però, amb aquesta històrica sentència, que obligarà a modificar la LEC i la Llei Hipotecaria, tothom qui estigui afectat en un procés d’execució hipotecaria podrà aturar-lo temporalment, demanant al jutge –que també podrà intervenir d’ofici- que estudiï si hi ha clàusules abusives. En cas de demostrar-se els perjudicis, es podrà reclamar una compensació.

La Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH) fa anys que denuncia la injustícia d’una normativa concebuda per protegir els bancs en perjudici dels ciutadans i es dóna el cas que l’oposició als desnonaments per impagament d’hipoteques és una de les causes que més suports obté entre els ciutadans. La susdita Plataforma, junt a altres entitats, ja va aconseguir el febrer passat la tramitació de la ILP a favor de la dació en pagament retroactiva, avalada per un milió de signatures, considerada un triomf de la ciutadania, encara que caldrà veure com queda la regulació definitiva.

En definitiva, la Sentència europea qüestiona un sistema legal que va ser avalat pel TC, posant en evidència que pertànyer a Europa té també conseqüències positives des del punt de vista social i que el llegat europeu dels Drets Humans és quelcom valuós a preservar i aprofundir. S’imposa de forma clara impulsar una construcció econòmica i política d’Europa que tingui en compte que els drets socials apareixen avui, cada cop més, com una exigència de justícia en els processos de globalització econòmica.