Miquel Àngel Prieto, vocal de la Junta de Govern de JP Barcelona

Els darrers dies hem vist al telenotícies les aterradores imatges captades per les càmeres de vigilància durant l’atac al centre comercial de Kenya. Es pot justificar l’emissió descontextualitzada d’aquestes imatges en horari de màxima audiència quan l’atac ja no és notícia, ni aporten res de nou sobre les raons o les conseqüències de la violència? Els telediaris no són càmeres automàtiques, sinó que tenen una línia editorial. Sabem que la saturació d’imatges violentes, en lloc de sensibilitzar-nos, ens anestesia.

Malauradament, vivim envoltats de violències. Segons alguns estudis, els infants han vist a la televisió una mitjana de 20.000 morts violentes abans d’arribar als 5 anys. Segurament, els infants i els joves d’avui dia, que sovint passen més temps davant d’una pantalla que interactuant amb altres persones, són la generació més exposada a la violència. Fa unes setmanes vaig conversar sobre violència amb un grup de joves del barri de Sant Roc de Badalona: heu vist robatoris o baralles en les darreres setmanes? Heu sentit a parlar d’algun assassinat o coneixeu algú que tingui armes? Malgrat viure en un barri estigmatitzat i amb més problemes socioeconòmics que la mitjana de la ciutat, pocs van poder explicar episodis concrets de violència directa. Tanmateix, la llista de videojocs, dibuixos animats o pel·lícules amb contingut violent que havien consumit durant els darrers dies era molt llarga. La cultura de la violència s’instal·la i es normalitza a les nostres ments i es naturalitza mitjançant aquestes formes populars d’entreteniment.

Durant la conversa també vam comentar el contingut de la exposició “La violència, un mal rotllo”, de Justícia i Pau, que descriu les diferents actituds que podem adoptar davant d’un conflicte: cooperar, evadir-se, sotmetre’s o competir. La conversa era part de l’activitat introductòria d’un taller audiovisual, realitzat, conjuntament entre l’Ateneu St. Roc, La Bretxa i Justícia i Pau. A través d’estratègies vinculades amb l’educació en mitjans, l’educació per pau i la creació audiovisual, els joves aprenen a reconèixer les diferents formes de violència que patim (directa, estructural i simbòlica), la influència dels mitjans audiovisuals en el nostre comportament i la capacitat al nostre abast de narrar i crear imatges alternatives sobre el món no violent al qual aspirem. Perquè davant de les violències que ens envolten no podem actuar amb la fredor d’unes càmeres de vigilància, sinó amb una mirada alhora propera, crítica i creativa.