Acabo de llegir un article de Salvador Suárez Martín a la revista electrònica Nueva Tribuna sobre els horaris comercials que m’ha portat a la següent reflexió.

L’autor considera que no pot valorar-se l’obertura dominical dels comerços com una simple qüestió de números. Coincideixo amb ell, perquè des del punt de vista econòmic segur que trobaríem algún guany, per petit que fos, quantitativament superior a les pèrdues que podria justificar la mesura. Aquest resultat s’obtindria malgrat els costos socials que genera, uns costos que les empreses no internalitzen en els seus comptes de pèrdues i guanys i que, per tant, no suporten. És per això que cal tenir altres indicadors per a fer una valoració més exhaustiva.

La mesura es justifica, principalment, per a donar resposta al turisme, per a facilitar les
compres a la ciutadania (que som nosaltres!) i per a ser un país competitiu.

Anem a pams. De quin turisme estem parlant? Per exemple, a Lleida no tenim gairebé turisme. D’altra banda, quines són les compres dels turistes? Crec, més aviat, que compren productes del territori i recordatoris, coses que habitualment troben més en els petits comerços locals. Cal obrir les grans superfícies per atendre als turistes? De totes maneres, estaria d’acord amb un plantejament d’obertura dominical en aquells punts i
llocs on l’activitat turística és molt important pel seu desenvolupament.

Com a ciutadans, necessitem que ens obrin els comerços en diumenge? Hem de prendre consciència, en primer lloc, que amb els nostres salaris no podem comprar gaires coses més de les que ja comprem. Per aquest motiu, si anem a comprar en diumenge és més per una distribució durant més dies de la setmana de les nostres compres habituals que per una necessitat. En lloc de fer les compres en 5 o 6 dies, les fem en 7. I en segon lloc, que si teníem prevista una austeritat o una previsió d’estalvi aquesta apertura fàcilment pot fer-la trontollar, amb la qual cosa ens convertim en subjectes de consum que perdem autonomia personal. I no diguem si a sobre ens endeutem! És això el que volem?

Finalment, és aquest un model competitiu? En cas afirmatiu, de quina competitivitat estem parlant? Si no obren els comerços en diumenge, deixaran de venir turistes? Deixaran de venir empreses estrangeres per instal·lar-se a Catalunya i al conjunt de l’Estat? Es reduiran les inversions estrangeres en el territori? No confonguem les coses. El fet d’obrir o no els comerços en diumenge, amb qui ens fa competidors? És una qüestió pura i simplement interna que, com veurem, afavoreix la reducció de costos per les grans empreses. Elles sí que es fan més competitives!

En quant als costos socials, aquests es tradueixen en pèrdues de drets laborals i de drets socials per part de les famílies i en tancaments de petits negocis, la majoria regentats també per famílies, que a més suposen una pèrdua econòmica per al país (les grans superfícies i les franquícies solen estar en mans d’empreses multinacionals els beneficis de les quals responen més als seus propis interessos que als del territori). Les persones que treballen en el comerç, i han patit el fet de treballar en diumenge, poden assegurar-nos que en la majoria de casos aquestes mesures es tradueixen més en horaris atípics i excessives jornades que en augments de contractacions perquè els costos de les hores extraordinàries mal pagades són una avantatja important respecte les noves contractacions. Aquestes, si es produeixen, només es materialitzen en les grans empreses i no en les petites. A més, en quant a la conciliació entre la vida laboral i la familiar, ajuda el fet de treballar en diumenge? Quants pares i mares de família no poden gaudir dels seus fills els dies de festa a les escoles perquè han de treballar! Amb el deteriorament dels drets laborals i dels socials obrim una porta difícil de tancar. Aquests drets són molt difícils d’aconseguir i molt fàcils de perdre.

En els petits comerços l’augment dels costos d’obrir en diumenge supera a l’augment dels ingressos amb el que o no obren o a la llarga han de tancar el negoci, fet que des del punt de vista més competitiu afavoreix les grans empreses.

Què és el que es busca doncs amb aquesta mesura? Per a què estan disposades les grans superfícies a obrir els diumenges, tot i els minsos beneficis econòmics que poden obtenir? Es busca deteriorar les condicions de treball i enfonsar els petits comerços, amb el que es guanya en competitivitat en reduir costos i en eliminar competidors que són empreses petites i familiars i que són la base econòmica de bona part de la ciutadania del territori.

Com a ciutadans, què hem de fer? En primer lloc, prendre consciència que amb els nostres salaris no podem comprar gaires més coses de les que ja comprem. Segon, que anant a comprar en diumenge afavorim el desenvolupament d’aquest model que patim com a treballadors, com a ciutadans, com a membres d’una unitat familiar i com a consumidors. A partir d’aquí, que cadascú/na actui en consciència.

Rafa Allepuz, membre de Justícia i Pau de Lleida
03/02/2014