El govern central ha aprovat una mesura molt innovadora: obrir la possibilitat de concedir la nacionalitat espanyola als descendents dels jueus sefardites, que van ser expulsats d’Espanya durant els segles XV i XVI. Podríem dir que aquesta és una decisió “històrica”, en el sentit que se situa gairebé fora del temps real. Si la cosa va endavant de debò, s’obrirà la porta de la nacionalitat a centenars de milers de persones que probablement no s’hagin sentit mai espanyoles, pel simple fet que sis segles enrere uns parents molt llunyans van viure per aquí i van ser víctimes de la intransigència i el fanatisme dels seus compatriotes.

D’entrada, crida l’atenció que un govern al qual li sembla que la reivindicació del dret a decidir dels catalans resulta ridícula perquè pretén entroncar amb una legitimitat de fa tres segles, s’hagi de remuntar ara sis segles enrere per entroncar amb l’espanyolitat d’unes famílies el mèrit de les quals ha estat conservar més o menys l’ús d’una llengua ancorada en un passat idealitzat.

Malgrat tot, he de dir que a mi la mesura no em sembla ni bé ni malament. Un cop més, però, tinc la impressió que el govern Rajoy ha buscat un altre cop d’efecte per tenir-nos distrets i no li ha acabat de funcionar del tot. Cada cop em fa més la pinta de viure en un planeta diferent del meu. Jo veig per aquí, dia sí dia també, desenes o centenars de persones que volen entrar al nostre país i se’ls rep a cops de porra, amb reixats infestats de ganivetes, o disparant-los boles de goma a dins del mar fins provocar-los la mort per ofec. Veig centres d’internament on es maltracta la gent pel sol fet de ser estrangera... I, d’altra banda, penso que molt probablement el mateix govern que ha aprovat la mesura favorable als descendents dels sefardites, seria incapaç de fer el mateix amb els descendents dels moriscs, per més que molts d’ells també estarien disposats a jurar sobre l’Alcorà que porten segles somniant de tornar a l’enyorada Al-Andalus.

Mentrestant, la Unió Europea i el Consell d’Europa han palesat la seva inquietud per la duresa del tracte als immigrants a les fronteres espanyoles i per l’ús exagerat de la força i la repressió a les fronteres i als centres d’internament.

Crida l’atenció que siguem tan amables amb els descendents dels expulsats de fa sis segles i tan poc respectuosos amb els actuals. O és que, tal vegada, estem pensant que ja oferirem la nacionalitat, d’aquí a sis segles, als rebesnéts dels morts actuals de l’estret de Gibraltar?

Àlex Masllorens, col·laborador de Justícia i Pau
14/03/2014