Sembla que hi ha interès, per part del Ministre de l’Interior secundat majoritàriament per la premsa, de crear inquietud i esporuguir-nos davant dels intents de les persones procedents d’alguns països de l’Àfrica per entrar il·legalment a Europa a través de Ceuta i Melilla. És sorprenent com es donen aquestes notícies en els mitjans de comunicació, amb un format pla, però d’alerta davant de la invasió. No hi ha cap anàlisi del fet, no hi ha cap tractament aprofundit, només una xifra i, moltes vegades, molt poc contrastada amb cap estudi real, només fent-se ressò del ministre que intenta justificar tota l’actuació repressora i “dissuasiva” de les forces de seguretat per evitar l’entrada d’immigrants “sense papers”.

La dignitat de la persona no ve donada pels papers, la dignitat de la persona és innata i, a més, la Declaració dels Drets Humans, ratificada per gairebé tots els països del món, li dóna carta de naturalesa normativa.

Pretenen espantar-nos davant d’una possible invasió de les poblacions pobres del sud, al·legant que hi ha 80.000 o 100.000 persones vagarejant pels boscos propers a Ceuta i Melilla esperant de saltar la tanca. Però el que de debò ens hauria d’espantar és els milions de persones que no arribaran mai a la tanca i que sobreviuran amb penes i treballs o bé moriran massa aviat per falta d’aliments, medicines i condicions de vida dignes i guerres atiades per interessos obscurs d’acaparament de recursos naturals.

Africà segueix sent espoliada. Des del tràfic d’esclaus que va sagnar el continent durant segles. El robatori de les riqueses naturals. El repartiment del continent per part de les potències europees en el segle XIX amb la imposició d’unes fronteres alienes a la història i la cultura dels seus pobles. I actualment preocupant-se només de mantenir governs “amics” per poder obtenir els recursos naturals i les terres cultivables sense destorbs ni entrebancs, espoliació a la que s’hi han afegit amb gran entusiasme països asiàtics com Corea del Sud i la Xina.

Les polítiques imposades pel Banc Mundial i pel Fons Monetari Internacional són un crim per la supervivència de les poblacions pobres. El lliure mercat de tot i l’evangeli de la propietat privada que pot ser venuda al millor postor ha convertit milions de petits camperols en pàries als barris de les grans ciutats africanes. La terra és un bé comú, l’aigua és un tresor de vida, tot però, ara està a la venda, i la riquesa creada a costa d’empobrir a la majoria acapara fins i tot els béns essencials de supervivència.

A l’altra banda de la tanca hi pot haver els milers de persones que vulgueu amb la intenció de saltar-la “il·legalment”, però aquests no són el problema. El problema que desencadena aquest èxode és l’explotació immoral i il·legal dels recursos dels seus països d’origen, per part de les empreses i països que els veten l’entrada. I el problema és la riquesa generada per la venda legal i il·legal de tota mena d’armament als exèrcits i a les faccions rebels. Aquesta sagnia de vides humanes dels que fugen de la misèria i del no futur, i dels que moren prematurament a les guerres i per la falta d’aliments i medicines té la magnitud d’un nou holocaust elevat al quadrat o al cub.

Davant d’aquesta situació, sempre preguntem: “I jo què hi puc fer?”. En aquest tema tothom hi pot contribuir. Hi ha organitzacions de suport i ajuda als immigrants que sempre necessiten recursos humans i econòmics, però per damunt de tot, malgrat que no sigui senzill ni fàcil de viure, hem de canviar de mentalitat. L’immigrant, l’únic delicte del qual és passar una frontera sense els papers en regla, és més maltractat, més menystingut que els lladres i els corruptes que han assaltat les arques públiques i ens han limitat el futur. Encarem el repte de ser més humans, més solidaris i més intel·ligents per fer possible un altre món més just.

Núria Carulla, membre de la Junta de JP Barcelona
24 de març 2014