Jordi Calvo"La irrupció del grup armat Estat Islàmic, més conegut com ISIS, en el conflicte sirià i iraquià, ha sigut l'excusa perfecta per posar de nou d'acord a les potències occidentals en la necessitat d'intervenir militarment a l'Orient Mitjà. És, un altre cop, l'estratègia acció-reacció". Article d'opinió de Jordi Calvo, tècnic del Centre Delàs d'Estudis per la Pau.

En aquest cas, acció d'un grup armat amb pràctiques de guerra més sanguinàries i provocatives que qualsevol altre, fins al punt que Al Qaida ha mostrat explícitament el seu distanciament. I la reacció provinent dels EUA i els seus aliats més propers, amb l'objectiu aparent de detindre la violència i l'imparable avançament d'aquest grup armat.

L'estratègia de l'ISIS, amb decapitacions online de periodistes i cooperants, ha generat un marc perfecte per que l'opinió pública dels països occidentals, reticent fins ara a una nova intervenció militar estrangera a l'Orient Mitjà, sembli acceptar-la de bon grat. Per comprovar-ho, cal donar un cop d'ull a algunes de les enquestes d'opinió nord-americanes sobre aquesta temàtica. Mentre quan Obama va arribar al poder, el rebuig de la societat nord-americana a la guerra d'Irak era clarament majoritari, ara l'opinió púbica dels Estats Units pensa que els EUA tenen la responsabilitat d'actuar a l'Irak i fins a un 54% aprova els bombardejos.

Però caldria preguntar-se si no és això el que vol l'ISIS. No voldran que els països occidentals decideixin intervenir militarment als territoris que ara controlen, per legitimar de cara a la població d'aquestes zones la seva presència i les seves aspiracions polítiques? Per les notícies que arriben, sembla més que cert que parlem d'un grup extremadament violent, de veritables assassins. Però no és igual o més violent qui llança bombes de manera indiscriminada? Perquè, una cosa hem de saber, les bombes occidentals no cauran amb total precisió sobre l'armament de l'ISIS o destruiran alguna infraestructura estratègica des d'un punt de vista militar sense causar més danys. Ni tan sols mataran solament als combatents d'aquest grup armat. Els bombardejos causaran morts i destrucció per tot arreu, com sempre passa en aquests casos. Hi haurà danys col·laterals, o el que és el mateix, víctimes civils cínicament acceptades per falta de punteria, o de voluntat de tenir-la. Els bombardejos de l'exèrcit dels EUA i els seus aliats generaran més odi i rancúnia cap a Occident i ajudarà a que l'ISIS augmenti la seva base social i l'atracció de nous combatents, que com hem vist no són només de la zona en conflicte, sinó també dels EUA, Regne Unit, França, Espanya... i de bona part dels països de majoria musulmana. Fins i tot ja hi ha grups que, com a  Argèlia, s'afegeixen a la marca ISIS, utilitzan les seves mateixes tàctiques, tal com va passar amb Al Qaida anterioriment.

No en va, la societat espanyola considera, segons una enquesta del Real Instituto Elcano, que l'amenaça del terrorisme islamista és una de les principals amenaces a la nostra seguretat. Però també cal considerar que davant els atemptats al metro de Madrid l'11 de març del 2004, la població va relacionar majoritàriament en aquell moment, amb molt d'encert, aquesta agressió amb la participació militar espanyola en la guerra d'Irak. És a dir, analitzant el que és millor per a la nostra seguretat, arribem a la conclusió de que si som percebuts com una amenaça pels demés, podem sentir-nos objecte d'amenaces futures per part d'aquests. Si Espanya hi participa en aquesta nova aventura militar a l'Orient Mitjà, tornarà a estar en el punt de mira de sanguinaris grups terroristes. Els bombardejos, no només portaran encara més destrucció i mort a l'Irak i Síria, també ens portaran més inseguretat a casa nostra.

Però decidir no intervenir militarment en un conflicte no significa no haver de fer res. Clar que hem de respondre a aquesta barbàrie, de la mateixa manera que a moltes més que ara s'estan produint al món. Tenim responsabilitat de protegir, però no des d'una vessant militar, sinó amb accions civils, polítiques, humanitàries, diplomàtiques. Busquem alternatives a la intervenció militar, creem aliances, treballem en l'àmbit educatiu, cultural, polític i diplomàtic per l'entesa dels pobles. Invertim en ajut humanitari i en el desenvolupament d'aquests països, treballem d'una vegada de manera sincera per la pau. Cal respondre a la violència de l'ISIS, amb força, energia i determinació, però no amb bombardejos. Perquè els bombardejos faran més forts als violents. Perquè llançant bombes serem responsables de més mort i destrucció en una zona del món on el patiment de la població civil assoleix cotes inimaginables des dels còmodes despatxos de polítics i militars. A més, siguem conscients de que aquests bombardejos ens generaran més inseguretat a nosaltres mateixos.

Jordi Calvo, tècnic del Centre Delàs d'Estudis per la Pau
29/09/2014