Tica Font"A Espanya, segons diversos informes, més de tres milions de persones viuen en situació de pobresa severa, en disposar de menys de 300 € al mes; més de dotze milions de persones viuen en situació de pobresa; 636.000 llars no tenen cap tipus d’ingrés; milers de nens no tenen assegurada una alimentació equilibrada diària; el nombre de pacients que esperen una intervenció quirúrgica és cada dia més gran; el nombre de persones sense llar o que han estat desnonats augmenta; el joves més preparats emigren i les actitud xenòfobes creixen". Article d'opinió de Tica Font, membre del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs.

A mitjans dels anys 60, Johan Galtung va diferenciar entre pau negativa, definint­-la com absència de guerra i pau positiva definint­-la com una pau en la qual no existeix violència. Amb aquesta definició, l’absència de guerra no prefigura una societat en pau. Galtung definia tres classes de violència:

- la violència directa: qualsevol forma d’agressió física o psicològica, assassinat, tortura, maltractaments, assetjaments, etc.

- la violència estructural: aquella que forma part de l’estructura social i impedeix cobrir les necessitats bàsiques de les persones, l’atur, dificultats per accedir a la sanitat, a l’educació bàsica, a l’habitatge o als aliments.

- la violència cultural basada en els valors imperants en la nostra societat i que s’utilitzen per justificar o legitimar la violència estructural o directa.

Partint d’aquesta concepció de la pau, podem afirmar que vivim sotmesos a una enorme violència estructural contra els més desfavorits, producte de les desigualtats causades per un ordre econòmic i social injust que impedeix cobrir les necessitats bàsiques vitals. Moltes d’aquestes persones tindran una esperança de vida inferior a la mitjana, moriran abans del que podria haver estat normal i no perquè una persona concreta les mati —no poden acusar a ningú d’assassinat— és la pròpia organització social, la manera en què es reparteixen o distribueixen les riqueses del país, les prioritats i objectius que es marca el govern de torn, els que provocaran que milions de persones visquin sense protecció.

La violència estructural requereix una sèrie de valors i de missatges per a presentar­la com a normal, necessària o inevitable. Així se’ns presenta els desfavorits com a culpables de la seva pròpia situació i incapaços de prosperar per si mateixos. La violència estructural, per exercir-­la requereix de la violència cultural, que és exercida des de la ideologia dominant i que es transmet a través de l’educació formal, els mitjans de comunicació, els productes culturals o altres elements de l’univers simbòlic per legitimar­la.

La situació vital de moltes persones és tan dramàtica que els nostres governants tenen por de la protesta massiva i generalitzada, tenen por de les exigències de millor i major redistribució, tenen por que hagin de promoure lleis que assegurin un petit augment de la protecció social, perquè això significa reduir els privilegis de les elits; i si les elits es queden descontentes amb els governants, perdran la seva protecció.

Des d’aquesta perspectiva, els governants tenen por de les protestes al carrer, a les protestes a les xarxes socials i per això reformen el codi penal; reforma que preveu un augment de les penes per desordre públic, actes considerats violents en manifestacions, escarnis, etc. A la vegada que es preparen per espiar als ciutadans massivament, a la caça i cerca de líders socials o de moviments socials de protesta.

Podem afirmar que tot i no estar vivint sota el patiment d’una guerra, que tot i no estar vivint la repressió d’una dictadura militar, o la repressió d’una forma de govern autàrquica, no vivim en pau. La pau és un estament superior que només s’aconsegueix amb el ple desenvolupament de la justícia social i els drets humans per a tota la ciutadania sense distinció i sense cap mena de violència.

Tica Font, membre del Cenre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs
10/06/2014