Jordi Calvo"Les notícies ens ofereixen sovint una imatge apocalíptica de la immigració. Fa la impressió que allaus de subsaharians envaeixen les fronteres espanyoles al Nord d'Àfrica. Per evitar-ho omplen les tanques de la frontera de fulles per, sense èxit, intentar dissuadir joves africans que busquen el moment de llicenciar-se en la llarga carrera de la sortida de la misèria i la violència dels seus països d'origen". Article d'opinió de Jordi Calvo, tècnic del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs.

Però ningú explica que el grup de nois i noies que s'enfila a les tanques de Ceuta i Melilla no arriba ni al 2% de les persones que poden entrar cada any en territori espanyol. Tampoc ens diuen que dels entre 150.000 i 200.000 immigrants que entren de mitjana a Espanya cada any (165.000 el 2012, segons l'Observatori Permanent de la Immigració) , menys d'un 4%, ho van fer de manera irregular a Ceuta i Melilla, o través de les costes de la península, Balears i Canàries (6.466 segons dades de la Moncloa per al 2012). Tampoc ens diuen que segons les últimes dades disponibles del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, són més els immigrants residents a Espanya originaris del Regne Unit que de tota l'Àfrica Subsahariana. Tampoc ningú explica que entre els principals 15 països d'origen de la immigració de l'Estat, no hi ha ni tan sols un país subsaharià, o que la meitat de la immigració total està protagonitzada per ciutadans comunitaris europeus.

A Espanya la immensa majoria de la immigració, el 96%, accedeix per carretera, tren, autobús o avió, com és lògic i necessari. Perquè una societat com la nostra necessita immigrants per moltes raons. Una, per compensar la baixa taxa de natalitat que fa inviable l'actual sistema de pensions, de fet, si volem cobrar una jubilació digna necessitem diversos milions d'immigrants els propers anys. A més, la immigració és un negoci rodó per a qualsevol societat, rebem persones de les quals la formació i educació no ens ha costat un euro i a més amb un caràcter netament emprenedor, que donarà peu amb tota certesa a la creació d'infinitat de projectes empresarials. A més, seguint amb aquesta no exhaustiva anàlisi d'avantatges econòmics de la immigració per a la societat d'acollida, les persones migrants són en la seva gran majoria joves, sans i en edat de treballar, de manera que no incrementen la despesa en educació o sanitat, sinó que ajuden al seu sosteniment, ja que amb el seu treball i consum mantenen un sistema de benestar al qual, si per desgràcia estan en situació irregular, no tenen accés. A aquest llista de raons per les quals ens convé rebre immigrants cal sumar els evidents beneficis que es produeixen des d'un punt de vista cultural. La diversitat de llengües, costums, gastronomia, música i un llarg etcètera que es dóna gràcies a la immigració en la societat d'acollida serveix a més perquè visquem en un país millor relacionat internacionalment, amb més llaços amb altres estats, amb els quals es poden crear relacions d'amistat i cooperació. 

No se'ns explica que el que està passant a Ceuta i Melilla, no és més que el reflex d'un món desigual i injust, en què som més rics perquè ens portem la riquesa dels països d'origen d'aquests pobres joves. El que passa a Ceuta i Melilla no mostra més que una mala gestió de la immigració, la insensibilitat de les autoritats i una no sé si premeditada promoció del racisme i la xenofòbia en una societat presa de la por després de sis anys de profunda crisi, una societat que busca culpables de la seva desesperada situació, sense saber que els culpables són els de sempre. 

No, no posem el crit al cel perquè uns pobres xavals es llancin a la desesperada a saltar una tanca quan l'únic que busquen és una legítima sortida de la pobresa, quan l'únic que pretenen és posar un peu en una part del món en la qual podran tenir l'opció de duplicar la seva esperança de vida. Posem-nos de la seva part, perquè només són persones que busquen una vida millor, que tenen dret a sortir de la misèria, com qualsevol de nosaltres.

Jordi Calvo, tècnic del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs
26/05/2014