Sunnites, jueus, xiïtes, budistes, catòlics, iazidistes, protestants, sikhs, ortodoxos, neopagans, bahà’is, ateus: quants han mort en nom de Déu? Quant han matat en nom de Déu?

Malauradament podem trobar exemples de conflicte religiós de tots tipus, membres d’una confessió religiosa que persegueixen membres d’una altra confessió, membres d’una mateixa religió que es persegueixen entre ells per la seva moderació o radicalitat, membres d’una mateixa religió, però d’ètnia diversa, que es persegueixen. En definitiva, un sense fi d’exemples de conflictes religiosos que fan d’aquest món, un lloc més salvatge i trist. Durant l’estiu hem vist com els diaris recullen amb cura com els jihadistes, sunnites terroristes, persegueixen sense escrúpols els iazidistes, fidels d’una religió sincrètica d’abans de Crist. Durant aquest mateix estiu, hem vist cents de pàgines als diaris informant de nou sobre el conflicte araboisrealià: veïns que es maten. Aquests fets “nous” semblen revifar un debat etern sobre els perseguits en nom de Déu.

L’article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans és clara en aquest sentit: Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança. No obstant, un estudi recent assenyala que el 76% de la població global experimenta algun tipus de repressió oficial o informal en la seva fe. El mateix informe destaca que els cinc països amb les restriccions en matèria de religió més contundents són Egipte, Xina, Iran, Aràbia Saudita i Indonèsia.

En cap cas parlem del s. XI, on el conflicte religiós estava també a l’ordre del dia, sinó que estem parlant del s. XXI. Avui en dia, molts governs continuen exercint algun tipus de repressió religiosa. Avui en dia, molts líders religiosos miren cap un altre lloc quan els seus membres més radicals maten en nom de Déu. Avui en dia, l’article 18 és trepitjat i menystingut. Avui en dia, les organitzacions internacionals mostren la seva inoperància en mantenir viu l’esperit de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Un dret, esdevé un Dret, només quan hi ha algú a l’altre costat que vetlli perquè aquest dret estigui sempre protegit. Quan a l’altre costat no hi ha ningú que vetlli pel dret, deixa de ser un dret i esdevé un desig, o una intenció. Crec sincerament que des de tots els estaments, s’ha de treballar perquè el dret a la llibertat de religió, passi de la categoria d’intenció a Dret en estat pur. Perquè això sigui possible, cal que les Nacions Unides i d’altres organismes internacionals guanyin de nou la legitimat que els pertoca, que els líders religiosos siguin contundents i intolerants amb la violència, i que en el fons de tot, tots ens preguntem quina és l’essència de la nostra religió. Si fem un pas enrere, veurem que aquesta essència ens uneix a tots.

Marc Grau, president de Justícia i Pau de Terrassa
06/10/2014