"Notícies com les que ens anuncien que els Pressupostos Generals de l’Estat ignoren l’ajut a 315.000 nous dependents, que més de 74.000 nens necessiten ajuts per menjar a l’escola a Catalunya i que segons l’OIT a l’Estat espanyol no es recuperaran els nivells d’ocupació d’abans de la crisi fins l’any 2023 em fa pensar en moltes coses sobre la nostra societat, però en aquest moment vull fer una breu reflexió sobre el que representa tot plegat sobre la conciliació entre el treball domèstic i el treball remunerat i sobre l’atenció a les persones dependents." Article d'opinió d'en Rafael Allepuz, president de JiP Lleida.

En aquests moments aquesta conciliació és més difícil que mai i l’atenció a les persones dependents s’ha convertit en un problema greu per a un nombre més elevat de famílies. A l’augment de les dificultats en trobar treball remunerat, s’hi afegeixen les precàries condicions de treball i la manca de resposta social a les demandes de suport a l’atenció a col·lectius vulnerables, com la gent gran i els infants.

El treball domèstic, al qual no se li dóna reconeixement econòmic ni prou reconeixement social, s’ha complicat pel fet que moltes persones dependents s’han d’atendre a casa, i consegüentment algun membre de la unitat familiar ha de fer-se’n càrrec. Els requisits per rebre suport per part de l’Administració han augmentat, i les dificultats per rebre’l són superiors. La major part de les famílies no disposen de rendes suficients per a buscar-se el suport per iniciativa pròpia.

Encara existeixen moltes dificultats per trobar treball remunerat per a una bona part de la població activa. La taxa d’atur es redueix molt poc com a conseqüència de la dèbil creació de llocs de treball. A més, les exigències que s’imposen als candidats a tenir una ocupació en quant a disponibilitat (flexibilitat laboral) són molt elevades (horaris flexibles, jornades atípiques, etc.), de manera que dificulta la conciliació entre la vida laboral i la familiar. Tot plegat dibuixa un panorama molt desolador per un nombre important de persones i de famílies al nostre país.

Quina hauria de ser la resposta davant d’aquesta situació? Crec que, en primer lloc, s’hauria d’exigir major responsabilitat política als nostres dirigents perquè no sols no retallin la despesa pública social, sinó perquè l’augmentin. El nombre de persones dependents augmenta davant d’una insuficient cobertura social, i per tant calen majors esforços sense l’excusa d’una insuficient disponibilitat de recursos perquè per a altres finalitats, menys urgents, existeixen. En segon lloc, una major responsabilitat social, política i cultural en potenciar el reconeixement del treball domèstic no remunerat. La conciliació entre la vida laboral i la privada, la domèstica, és necessària i imprescindible. Per al bon desenvolupament d’una societat cal que la qualitat de vida de les persones sigui òptima, circumstància que passa per la realització d’un treball a les llars, basat en l’atenció a tots els seus membres, suficient, satisfactori i realitzat en òptimes condicions. I finalment, una major responsabilitat social i corporativa per part de moltes empreses a l’hora d’organitzar el seu treball pensant més en les persones (els seus treballadors i treballadores) perquè ben segur que existeixen estratègies de flexibilitat interna que són compatibles amb una major estabilitat en el treball: es tracta de voluntats.

Sense una major harmonia i estabilitat social no aconseguirem un desenvolupament social i humà òptim, que ha de ser el principal objectiu de les polítiques econòmiques i socials.
S’ha anat enrere en el gaudi de bona part dels drets socials i de les persones. Cal aturar aquest procés d’endarreriment i anar endavant en la protecció i gaudi d’aquests drets.
Cal un debat i un pacte polític i social sobre la protecció social de les persones més vulnerables i sobre la potenciació de la conciliació entre la vida laboral i la domèstica que no faci dependre el gaudi d’aquests drets de la ideologia del partit que governa ni de la conjuntura econòmica del moment.

Rafael Allepuz, president de Justícia i Pau de Lleida
23/02/2015