Àlex Masllorens, col·laborador de JP (29/10/2012)

La crisi transformarà l’estructura social, cultural, econòmica, mediàtica i política d’Espanya, com a mínim tant com ho va fer la Transició. I no en sortirà un país millor.

Àlex Masllorens, col·laborador de JP / 29/10/2012

Un periodista ha publicat un llibre sobre la crisi i la seva tesi principal és que aquesta transformarà l’estructura social, cultural, econòmica, mediàtica i política d’Espanya, com a mínim tant com ho va fer la Transició. Segons l’autor, estan en joc els partits, la monarquia, l’estat autonòmic, la justícia, la premsa… i, el que és pitjor per a mi, també l’estat del benestar. Malgrat tot, la ressenya d’aquest llibre en un diari aclareix que per a l’esmentat periodista no queda clar si, de tota aquesta moguda, en sortirà un país millor.

Doncs ja l’hi dic jo: segur que no. És possible que la crisi hagi obligat a posar-se al dia en algunes qüestions i posar ordre en temes que necessitaven també alguna mena de reforma; també és possible que estiguem pagant excessos que calia haver evitat en el seu moment, però al darrere del què està passant hi ha un ajustament de comptes dels ideòlegs i els practicants de l’ultraliberalisme i la desregulació. I ara està més clar que mai que no es tractava, per a ells, només de desregular els mercats o les transaccions financeres, sinó tot el sistema de protecció social en què s’han basat les democràcies parlamentàries a Europa des del 1945 fins ara.

Ja no es tracta només que, com ha posat de rellevància aquesta mateixa setmana el bisbe auxiliar de Barcelona, l’economia ha d’estar al servei de les persones i no a l’inrevés, en sintonia amb el què de manera tan contundent expressa la doctrina social de l’Església. És que la persona i la vida humanes han deixat de ser el bé suprem a defensar. Fixeu-vos, per exemple, en el recent decret ministerial del govern grec que autoritza la venda de productes caducats en els supermercats. No és solament un atemptat a la salut de les persones, sinó també una mostra de la facilitat amb que es poden llençar els valors per la borda quan vénen mal dades.

No faré cap descobriment si dic que la política i l’economia no són neutres; expressen unes prioritats que són morals i ètiques. Fins i tot en èpoques de crisi profunda. Per exemple: mentre els inspectors d’Hisenda han denunciat que el frau fiscal a Espanya ha augmentat i que s’estima en desenes de milers de milions d’euros, el govern central ha decidit reduir el nombre d’inspectors i dur a terme una amnistia fiscal indecent i immoral. Però, en canvi, no ha tingut cap problema a retallar serveis públics bàsics per a la població més modesta.

Va escriure Joan Fuster que “la política la fas o te la fan”. És bo que la ciutadania intervingui i es faci escoltar. En temps com els actuals cal, com mai, no deixar que “ens la facin” i tenir molt clar què volem i defensar-ho. Ara que s’acosten eleccions és un moment especialment important per pensar en tot això.