Artícle d'opinió d'en Joan Gómez i Segalà, membre de Justicia i Pau de Barcelona.

 

La fal·làcia de la aconfessionalitat

Espanya no és aconfessional. Catalunya tampoc. Convé que no siguin aconfessionals, però si fossin confessionals encara seria pitjor. Què s’hi pot fer? Els dies 25 i 26 de novembre de 2016, la Fundació Joan Maragall ha ofert un magnífic simposi internacional sobre Estat i religions, i la seva relació en les democràcies pluralistes actuals. Val la pena aprofitar el debat obert per qüestionar alguns llocs comuns sobre el tema.

Article d'opinió de l'Àlex Masllorens, membre de Justícia i Pau Barcelona.

 

Un monstre ve a veure’m

A mesura que anem paint la victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units, passem de l’estupefacció i la incredulitat inicials a les ganes d’entendre què ha passat exactament i com aquest fet (el resultat electoral) pot acabar influint en les nostres vides i, en general, en l’evolució del món els propers quatre (i potser molts més) anys.

Marc GrauArticle d'opinió d'en Marc Grau, president de Justícia i Pau de Terrassa, que ens envia desde Cambridge, Estats Units.

 

Com explicar la victòria d’en Trump als nens?

A l’escola d’educació primària de Cambridge, Massachusetts, on portem els nostres fills, tots els dilluns al matí de 7:45 a 08:00, alumnes, pares i mestres, ens trobem al pavelló de l’escola per fer escola, i comunicar-nos notícies d’interès i futurs esdeveniments. Aquest quart d’hora setmanal està conduït pels propis estudiants que com a molt tenen 11 anys. Dilluns passat 7 de novembre, es va aprofitar també per parlar de les eleccions, i quatre joves estudiants van escenificar els quatre candidats a la presidència dels Estats Units. El petit acte es va desenvolupar sota un clima d’absolut respecte que em va emocionar. Hagués estat molt fàcil que els nens haguessin rigut, cridat, o xiulat quan el candidat que no els hi agrada hagués pujat a l’escenari. No va ser així, i va ser bonic.

Article d'opinió de Rafael Allepuz, president de Justícia i Pau Lleida.

 

Pobresa energètica

Ja fa un temps que parlar de pobresa energètica no resulta estrany. Aquest fenomen, que no és nou, s’ha fet més visible per diferents motius: d’una banda, per l’augment en el nombre de persones i de famílies que el pateixen; de l’altra, per la seva repercussió social; finalment, per la major sensibilitat ciutadana envers aquest tipus de pobresa, que, sense un context d’augment generalitzat de pobresa econòmica, no s’entendria. Per tot plegat, entenem que s’ha produït un reconeixement de la pobresa energètica com un problema amb entitat pròpia, del qual la societat i, sobretot, l’Administració pública han de prendre consciència i aplicar-hi les mesures i accions pertinents –cadascuna, dins del seu àmbit competencial.

Article d'opinió de l'Anna Sangrà, responsable de l'àrea de migracions Justícia i Pau Barcelona.

 

La por a l’estranger

Aquesta setmana llegia a Zygmunt Bauman a Desconeguts a la porta de casa, on reflexiona sobre els refugiats i la por que provoquen a les societats occidentals, les quals els veuen com una amenaça pel benestar propi.
La por és un mecanisme que ens protegeix davant un risc. No obstant, la por només sorgeix quan considerem el fet que ens la provoca com a potencialment perillós.