JuditMontenegroArticle d'opinió de Judit Montenegro, membre de Justícia i Pau Barcelona.

 

Cinc anys de l’inici de la guerra de Siria, Europa escull pagar per no veure

Aquest dimarts es compleixen cinc anys de l’inici de la guerra a Síria.

Creuant el Mediterrani, les runes i enderrocs són substituïts per parets i sostres de plàstic. Tendes de campanya i campaments deixen milions de mares, pares, nenes i nens entre la intempèrie i un fi paraigua. Gana, fred, pluja i rutes que mai no acaben, rutes que acaben en tragèdia.

Nuria-Carulla EdOArticle d'opinió de Núria Carulla, membre de la Junta de Govern de Justícia i Pau Barcelona.

 

La dignitat de les dones

Ja torna el 8 de març i tots els diaris i els programes de TV i ràdios s’omplen de noms de dones, dones científiques, dones músiques compositores, dones escriptores, dones magistrades, dones polítiques, etc. Un dia a l’any, els noms femenins superen els masculins, en alguns casos i en alguns mitjans. I en aquestes ocasions sempre apareix algun article que qüestiona aquesta situació que, o bé la troba excessiva o bé supèrflua, segons el punt de vista.

Article d'opinió d'en Llorenç Olivé, membre de Justícia i Pau Barcelona.

A en Marcel Surià

Aquests dies ha sortit la notícia de l’ingrés a presó de l’exalcalde de Santa Fe del Penedès. El 2003, per convenciment, en Marcel Surià s’ofereix a ser alcalde del seu poble d’adopció i ho fa amb esperit de servei. Pocs anys després i en base al reglament de la llei d’estrangeria, un veí del municipi demana el certificat d’empadronament per poder arreglar els “papers” i demostrar un arrelament. Més tard, una altra persona i després “un altre“ i "un altre"... fins que començaren a ser persones que no eren del municipi, i segurament algú se’n lucrava. Sembla que hi havia una persona a un locutori que se n’aprofitava i ell no ho sabia.

Article d'opinió de Rafael Allepuz Capdevila, president de Justícia i Pau Lleida.

 

El precarietat social es consolida

L’economista britànic Guy Standing va encunyar el concepte de Precariat per a fer referència al col·lectiu, cada cop més nombrós, de treballadores i treballadors amb condicions de treball que no garanteixen una estabilitat econòmica, laboral ni professional. Podríem ampliar aquest terme a l’àmbit social, en el sentit que el podríem referir a aquelles persones que viuen en situació precària, ja sigui per falta d’ocupació, per les deficients condicions de treball que tenen o per la insuficient cobertura de les prestacions socials que reben.

Laura Ribera EdOArticle d'opinió de la Laura Ribera, membre de Justícia i Pau Barcelona.

 

Quan els trets físics et qüestionen

D’on ets? Parles molt bé el català! Ets de l’est, oi? Als quinze anys feia broma amb aquest tipus de preguntes prenent-m’ho de manera irònica. Uns anys més tard, però, m’adono que aquestes preguntes, lluny de ser innocents, transmeten una manera concreta d’entendre’ns com a societat. Lluny de la utopia i de les paraules de l’ex-president Pujol que “és català qui viu i treballa a Catalunya”, la quotidianitat ens revela que encara estem lluny de percebre aquells qui per trets físics, pràctiques religioses o manera de vestir difereixen del que el nostre imaginari ens dicta què és ser o no ser d’un determinat lloc, en aquest cas, català. Nascuda a la Catalunya central i sense cap vincle familiar, ni d’antecedents amb l’Europa de l’Est, diferents persones m’han preguntat el meu origen o m’han felicitat per utilitzar el català. I això per què? Per uns certs trets físics.