Badalona

Adreça: Parròquia Sant Josep (C. Enric Borràs, s/n)
Adreça electrònica: correujaumev@telefonica.net
Responsable: Jaume Ventura

La comissió de Badalona participa en les activitats i xarxes locals difonent a la ciutat de Badalona els missatges i campanyes de Justícia i Pau. La comissió es dedica especialment a la tasca d’acollida de persones migrants i refugiades i al diàleg interreligiós.

Dedicar un mínim del 25% del nostre temps a tasques de voluntariat té la doble virtut de repercutir positivament en el benestar social i d'obligar a disminuir despeses inútils ja que es redueixen els ingressos

tribuna Membre de Justícia i Pau

Foto: L'empresari Jaume Casademont dedicava un quart del seu temps a treball públic.

La campanya solidària del 0,7% iniciada fa uns anys va consistir a convèncer els governs dels països econòmicament forts de transferir el 0,7% del seu producte interior brut (PIB) a països empobrits per ajudar-los a sortir de la misèria. Més tard, alguns ajuntaments i altres institucions s'han adherit a la campanya tot i que rarament s'arriba a aportar aquest percentatge. Espanya dóna un 0,23% del seu PIB; els Estats Units, només un 0,1%; etc. Posteriorment, el premi Nobel Wassily Leontiev ha demostrat que per aconseguir uns resultats satisfactoris els països del Nord haurien de dedicar un 3,5% del seu PIB, durant 20 anys, als del Sud. La veritat és que veig ben difícil que els governs aprovin mesures que resulten impopulars per als votants. Ens queixem dels polítics quan en realitat aquests es limiten a gestionar els desitjos de la ciutadania.
Els grans canvis sempre han vingut des de baix, no per decrets governamentals, i per això penso que és bo iniciar una campanya que, sense eliminar les aportacions institucionals, incideixi en el nostre estil de vida altament depredador i ens obligui a fer canvis personals significatius. El malaguanyat empresari Jaume Casademont era partidari, i ho practicava, de dedicar com a mínim el 25% de l'activitat d'una persona a treball públic i en bé de la comunitat. El 0,7% és interessant, però reservar part del treball per reflexionar, planificar i ajudar a millorar la societat és definitiu per aconseguir més cotes d'equitat.
Una quarta part del nostre temps laboral dirigit a qüestions socials ens permetrà sortir d'aquesta situació que dificulta completar les llistes electorals municipals i que compromet el futur de nombroses associacions i entitats amb un llarg recorregut de servei públic per falta de persones disposades a agafar el relleu. És clar que no n'hi ha prou amb una dedicació si aquesta no té en compte la gratuïtat necessària. Alguns voluntaris exerceixen amb diligència parcel·les socials i es nota que gaudeixen amb el que fan, són fins i tot entusiastes, però no participen mai d'activitats igualment solidàries que neixen d'iniciatives d'altres ciutadans. El món associatiu ha quedat enormement fragmentat, i s'oblida que, tot i que l'especialització és bona, la manca de canals de comunicació fa perdre les possibilitats de transformació que, en la major part dels casos, les associacions persegueixen.
Tenim la sort de comptar amb la Coordinadora d'ONG Solidàries de les Comarques Gironines i l'Alt Maresme, que des de fa anys permet disposar d'una mínima infraestructura, un punt de trobada i una eina de coordinació per emprendre treballs amb un xic més de racionalitat. No sé si és hora, doncs, que la Coordinadora impulsi una campanya per arribar més enllà de les persones que habitualment participen en associacions i així animar la ciutadania a incorporar-se en el treball social i informar de les diferents associacions existents a fi que cadascú trobi on millor li escaigui col·laborar. Dedicar un mínim del 25% del nostre temps en bé de la societat té una doble virtut: repercutir positivament en el benestar social i obligar les famílies a disminuir despeses inútils ja que, en reduir el treball remunerat per dedicar-lo a tasques de voluntariat, es troben amb un 25% menys d'ingressos. Malauradament, a Catalunya la població pobra supera el 17%, però un percentatge molt crescut de ciutadans supera àmpliament el 25% del seu pressupost en despesa absolutament innecessària. Es tracta de replantejar les nostres formes de viure, més que no pas d'exigir als polítics que ens facin la feina solidària.

Article de Joan Surroca i Sens
Justícia i Pau Girona
EL PUNT – 29 d’agost de 2006