Girona

Adreça: C. Antic Roca, 38 bis, 17003, Girona
Adreça electrònica: justiciaipaugirona@gmail.com
Responsable: Albert Quintana
Web: justiciaipaugirona.blogspot.com.es 
Twitter: @justiciaipau_gi

Justícia i Pau Girona és una comissió compromesa amb la cultura de pau. Per això, treballa activament per al desarmament, l’aprenentatge de la convivència des del reconeixement de la igualtat, la mediació i el respecte dels drets humans. A més, s’ha implicat socialment en la sensibilització per l’acollida als refugiats.

JiP GironaTota tradició religiosa i espiritual opta per la pau, la justícia i la solidaritat.

Un any més Justícia i Pau de Girona us ofereix un Manifest de reflexió sobre la Pau en el moment actual que pot ser llegit en alguna celebració de la vostra comunitat, o se’n pot fer una lectura dialogada en el si d’algun grup de la vostra parròquia o moviment. Esperem que us pugui fer servei.

Ens afirmem en la profunda convicció de que tota tradició religiosa i espiritual en el més profund i essencial de les seves creences, opta per la pau, la justícia, la solidaritat, el respecte, la llibertat i la convivència i que solament el fanatisme i una interpretació adulterada dels seus llibres i tradicions, porten a l’odi i al terror. Per això, sempre és important el retorn a l’essència espiritual profunda, a la qualitat humana, de les religions i de les conviccions, on arrelen les aportacions a la pau.

Denunciem, per tant, tota utilització de la religió, l’espiritualitat, i visió del món i de la vida que porti a la confrontació bèl·lica i a la justificació o legitimació de la dominació d’unes persones i d’uns pobles sobre d’altres, i del patiment de les víctimes innocents de les estructures socials injustes..

En nom de la seguretat, avui dia al món, es difonen discursos i pensaments, que produeixen por per justificar la retallada dels drets humanes i de les llibertats. Estem entrant en una involució democràtica al món, a Europa, a l’Estat espanyol i a Catalunya. Els grans negocis de la guerra poden aprofitar aquestes situacions per produir o accelerar processos bèl·lics. L’extrema dreta creix en l’humus de les pors i inseguretats induïdes, i permet de nou, al sistema capitalista engreixar les mateixes elits més riques. Tot plegat no solament no ajuda a la pau, sinó que consolidant les desigualtats i la depredació de la natura, augmenta les impotències i els sentiments de ràbia. D’aquesta manera ens poden conduir vers respostes agressives que justificarien més repressions.

Les mateixes poblacions que migren o es refugien fugint de la guerra i la fam poden ser percebudes com hostils, ja que els poders econòmics i polítics els pot interessar projectar en elles la causa de les estructures socials injustes. Ens cal, doncs denunciar també les polítiques europees restrictives davant del repte de els migracions. Es tenen més en compte els interessos econòmics de cada país, que no pas l’atenció a les persones, manipulant així el fet migratori. Caldria passar, doncs, de l’hostilitat a l’hospitalitat, i així anem posant condicions eficaces per la construcció de la pau i la justícia.

A Catalunya estem en una cruïlla complexa. Patim amb els que pateixen exili, presó i repressió. Hem entrat en un “túnel”, en els “misteris de dolor” en el que fins i tot se’ns fa difícil saber on som, què ens cal fer, cap on anar, quan acabarà el dolor i el túnel?. Anem a les palpentes. Però tenim algunes llums en la foscor: testimonis de persones entregades, elaboració de pensament, diàleg polític, exercici democràtic, creativitat, moviments socials, iniciatives. Tots els “túnels” tenen alguna sortida. La trobarem si continuem treballant pel diàleg, per la creació de ponts, d’escolta i comprensió de l’altre, i tenint en compte el que pensen, diuen, senten i fan les noves generacions.

Ramon Llull va escriure: “L’altre és un element providencial per a la construcció d’un mateix” i Raimon Pannikar, del que celebrem enguany el centenari del seu naixement: “Com més gosem caminar per nous senders, més necessitat tenim d’estar arrelats a la pròpia tradició i oberts als altres, que ens fan adonar que no estem sols i que ens permeten assolir una visió més àmplia de la realitat”. I també va escriure: “Aquest és el greu error del nostre temps: deixar la mística i la política als professionals. La vida espiritual i la vida política no són oficis, són dimensions irrenunciables de cadascú de nosaltres”.

 

Versió sintetitzada del text de
Quim Cervera i Duran, sociòleg i teòleg