Girona

Adreça: C. Antic Roca, 38 bis, 17003, Girona
Adreça electrònica: justiciaipaugirona@gmail.com
Responsable: Albert Quintana
Web: justiciaipaugirona.blogspot.com.es 
Twitter: @justiciaipau_gi

Justícia i Pau Girona és una comissió compromesa amb la cultura de pau. Per això, treballa activament per al desarmament, l’aprenentatge de la convivència des del reconeixement de la igualtat, la mediació i el respecte dels drets humans. A més, s’ha implicat socialment en la sensibilització per l’acollida als refugiats.

En l’aniversari de l’assassinat de Gandhi, vaig repassar textos seus i em preguntava si la societat i els/les qui la formem som violents. En l’àmbit mundial hi ha uns trenta conflictes armats; cada dia moren de fam o de set unes seixanta mil persones i una tercera part d’elles són infants de fins a deu anys; hi ha molts països amb una misèria inhumana. I podria continuar.

A Catalunya, 1.300.000 persones viuen sota el llindar de la pobresa, 607.000 són a l’atur i hi ha 8.000 sense llar. D’altra banda hi ha 450.000 habitatges buits. Mentrestant els beneficis de la banca espanyola, de gener a setembre de 2009, foren de tretze mil milions d’euros.

Tot això descriu una situació que em sembla molt violenta, tot i que la violència no sigui física. La nostra societat és individualista i egòlatra; genera pobresa, marginació i exclusió amb el nostre consentiment i el de les estructures de govern.

He fet una reflexió a partir de frases de Gandhi, transcrites amb lletra cursiva i us en faig partícips.

"Si vols canviar el món, canvia’t tu mateix". Hem de ser autocrítics i descobrir la violència de què som portadors, tant física com moral, i fer un esforç per esdevenir persones no violentes. L’esforç ens permetrà de plantar cara a la violència estructural. "Com més la practico, la noviolècia, veig més clarament com n’estic, de lluny, d’esdevenir plenament no violent".

Les sèries "infantils" de dibuixos animats que emeten les televisions són plenes de violència. I de mites i màgia que esdevenen una nova religió. Insensibilitzen els infants, els preparen per acceptar les estructures injustes i els anul·len la capacitat crítica.

En comerços o serveis públics, quantes vegades no hem de suportar el mal humor de qui ens atén? Pot ser que aquesta manca d’amabilitat sigui l’efecte mirall de la nostra? O bé és causada per la inseguretat laboral, els salaris baixos, el tracte desconsiderat que els treballadors reben dels seus superiors i de les empreses?

El desequilibri en el repartiment de la riquesa en l’àmbit mundial és inquietant. El 20% de la humanitat consumeix igual que l’altre 80%. El planeta és al límit de les seves possibilitats i en necessitaríem tres per igualar el nivell econòmic de tothom. Hem de ser conscients que l’única solució és que el 20% de població rica decreixi, que renunciem a una bona part de la riquesa en favor del 80% empobrit. "El veritable progrés social no consisteix a augmentar les necessitats, sinó a reduir-les voluntàriament". He de poder viure dignament, sense prescindir del necessari, però he de renunciar al que és superflu. Ara tot em porta cap al consumisme i no m’ajuda gens a fer-ho. Tinc criteri per determinar què és necessari per a mi? Per decidir de què puc o he de prescindir?

Al nostre entorn hi ha persones sense llar, sense feina, amb problemes per sobreviure. Això vol dir que malgrat que som un país "ric", la societat és injusta. "Qui reté allò que no necessita, és com un lladre".

"Tot el que es menja sense necessitat es roba a l'estómac dels pobres". Un camí és el de la frugalitat i l’austeritat. Sense oblidar que el que estalviem ho hem de fer arribar als més desafavorits, als més pobres. Ha de ser titular de portada que un restaurant, potser el més car de Catalunya, digui que tancarà dos anys? És ètic que un restaurador gironí digui que el seu no és un establiment car, que per dos-cents quaranta (euros) s’hi pot quedar bé i, per tres-cents, molt bé?

L’esforç personal de cadascú, encara que sembli que no porta enlloc, és essencial per a la transformació social: "Gairebé tot el que faci serà insignificant, però és molt important que ho faci".

XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau
Diari de Girona, 5 d’abril de 2010