Girona

Adreça: C. Antic Roca, 38 bis, 17003, Girona
Adreça electrònica: justiciaipaugirona@gmail.com
Responsable: Albert Quintana
Web: justiciaipaugirona.blogspot.com.es 
Twitter: @justiciaipau_gi

Justícia i Pau Girona és una comissió compromesa amb la cultura de pau. Per això, treballa activament per al desarmament, l’aprenentatge de la convivència des del reconeixement de la igualtat, la mediació i el respecte dels drets humans. A més, s’ha implicat socialment en la sensibilització per l’acollida als refugiats.

Article de Xavier Merino, membre d’ACAT i de Justícia i Pau de Girona, publicat al Diari de Girona, el 23 de juny de 2013

Un fet preocupant de l'any 2012 relacionat amb la tortura és el segon indult a quatre mossos d'esquadra condemnats a quatre anys i mig de presó per haver apallissat, insultat i, fins i tot, haver-li posat el canó d'una pistola a la boca, a una persona que havien confós amb un atracador violent. Els fets van passar a la porta de casa del sospitós. Els mossos van ser condemnats a quatre anys i mig de presó i, en un primer indult, el febrer de 2012, se'ls va rebaixar la pena a dos anys, pena amb la qual no solen ingressar a presó. Quan l'Audiència de Barcelona va confirmar que havien de complir els dos anys de presó, el conseller d'interior, llavors Felip Puig, va negociar un segon indult amb el ministre de l'interior, Fernández Díaz. El govern espanyol a finals de novembre, va commutar els dos anys de presó per una multa de deu euros diaris.

Hem d'entendre, doncs, que tant el govern espanyol com el de la Generalitat de Catalunya són partidaris de permetre la tortura i els maltractaments? Que malgrat haver signat, el Govern espanyol, la Declaració Universal dels Drets Humans, considera que tal signatura no el compromet a res? Quan es va saber aquest segon indult un grup de gairebé dos-cents jutges es van queixar de la desviació de poder que representa la intromissió del govern. I el fet és descoratjador per als jutges d'instrucció i els desmotiva perquè tenen la sensació d'estar treballant en va en els casos en què hi ha implicats membres de les forces de seguretat.

La Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, de la qual formen part Justícia i Pau i ACAT, entre d'altres, ha publicat l'informe elaborat a partir de les dades de 2012. L'any passat es denunciaren 288 casos que afecten 851 persones, mentre que el 2011 se n'havien denunciat 280 que afectaren 853 persones. Cal tenir en compte que moltes persones afectades no denuncien les tortures o agressions per por de contradenúncies o represàlies per part dels cossos policials o dels funcionaris de presons, o bé per desconfiança vers els òrgans encarregats d'investigar-les. Les persones immigrades, per por, tampoc no solen presentar denúncies.

A Catalunya s'han denunciat 53 situacions que afecten 141 persones. En el conjunt dels Països Catalans els casos són 87 i les persones afectades 244.

Ha crescut enormement el nombre de persones agredides en mobilitzacions socials, que ha passat de 200 l'any 2010 a 591 l'any 2012. També hi ha hagut 53 periodistes que han denunciat agressions en 23 situacions de mobilització social.

L'any 2012 es produí la mort d'una persona a Euskadi, Iñigo Cabacas, com a conseqüència de l'impacte d'una bala de goma. Almenys 37 persones van patir lesions greus pel mateix motiu. A Catalunya, els darrers tres anys, set persones han perdut un ull per l'impacte de projectils d'aquest tipus.

El 2012 també s'han comptabilitzat 64 persones mortes quan eren sota custòdia de les Forces i Cossos de Seguretat (20 casos), de funcionaris de presons (42 casos) o personal de centres de menors (2 casos). Això no vol dir que aquestes morts siguin atribuïbles a tortures o a maltractaments, però sí que caldria aclarir-ne la responsabilitat.

Potser seria hora de començar de discernir si alguns fets que darrerament es produeixen amb reiteració, com ara els desnonaments, es poden considerar un altre tipus d'agressió o maltractament. No costa gaire d'imaginar com es deuen sentir aquelles persones que no poden pagar els rebuts de la hipoteca del seu pis i el sofriment que això comporta per a tots els membres de la seva família, inclosos els infants que poden quedar marcats per tota la vida. Els mitjans han informat que aquests últims mesos hi ha hagut una bona quantitat de persones (no n'he sabut trobar la xifra), que s'han suïcidat abans de ser desnonades. I, mentrestant, el parlament i el govern espanyols han fet cas omís de la ILP que demanava la dació en pagament i que s'evitessin els desnonaments establint un lloguer social per a qui no pogués pagar els rebuts de la hipoteca. No podem considerar que això també va contra els drets humans?
Que és agressiu i suposa un maltractament?

El dia 26 de juny s'escau el Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura. ACAT i Justícia i Pau de Girona han preparat una conferència de Manel Pousa, ben conegut com a Pare Manel, sobre la seva experiència de treball a les presons. Serà el mateix 26 de juny, a les 19.30h., a la Casa de Cultura de Girona.

XAVIER MERINO I SERRA, membre d’ACAT i de Justícia i Pau
Diari de Girona, 23 de juny de 2013