Girona

Adreça: C. Antic Roca, 38 bis, 17003, Girona
Adreça electrònica: justiciaipaugirona@gmail.com
Responsable: Albert Quintana
Web: justiciaipaugirona.blogspot.com.es 
Twitter: @justiciaipau_gi

Justícia i Pau Girona és una comissió compromesa amb la cultura de pau. Per això, treballa activament per al desarmament, l’aprenentatge de la convivència des del reconeixement de la igualtat, la mediació i el respecte dels drets humans. A més, s’ha implicat socialment en la sensibilització per l’acollida als refugiats.

El 15 d’octubre de 1981 s’anunciava que Justícia i Pau començava la campanya "Objectiu 0,7%", no només per aconseguir que l’Estat espanyol complís les resolucions de les Nacions Unides que demanaven als països industrialitzats un ajut mínim del 0,7% del PIB pels països més necessitats, sinó també com a excusa per aconseguir altres resultats: la sensibilització i l’acció ciutadana, l’educació pel desenvolupament, la igualtat ...Érem conscients que el 0,7% no era la solució dels enormes problemes dels països empobrits i que sense un ordre econòmic internacional just  ben poca cosa faríem, però crèiem que valia més una acció que mil excuses.

JP i CaritasDiari de Girona - Càritas Diocesana de Girona ha signat un conveni de col·laboració amb Justícia i Pau pel qual ambdues entitats acorden programar iniciatives conjuntes destinades a la promoció dels drets humans, l'educació per la pau, la lluita per la justícia i la sostenibilitat social i ecològica.

L'acord, rubricat pel director de Justícia i Pau a Girona, Albert Quintana, i pel director de Càritas, Ramon Barnera, té vigència d'un any i preveu la creació d'una comissió mixta que es reunirà dos cops, al final del curs escolar i durant el primer trimestre, per elaborar la programació conjunta i fer el seguiment del conveni. 

Així mateix, les dues organitzacions han pactat fer difusió interna dels actes que cadascuna organitza entre els seus membres i han previst que un representant de Càritas participi en les reunions del Consell de Justícia i Pau. 

Justícia i Pau i Càritas van constatar que ambdues entitats comparteixen principis i valors educatius envers una acció transformadora de la societat i del país que vivim, "unes coincidències que es donen principalment en els àmbits de la promoció dels drets humans, els valors de la pau i la lluita per la justícia social", va recordar el director de Càritas Diocesana de Girona, Ramon Barnera. 

"El que fa l'acord -afegeix el màxim dirigent de Càritas a Girona- és posar per escrit coses que les dues entitats ja sabíem: que compartim una sèrie de principis i valors i que tenim voluntat de tirar endavant projectes conjunts amb l'objectiu de potenciar i difondre aquests valors comuns", va afegir. 

"Per part de Justícia i Pau - indica el seu director Albert Quintana- la signatura d'aquest conveni suposa enfortir el treball conjunt que ja s'havia iniciat i sumar els actius de les dues entitats. Amb el propòsit d'incrementar la sensibilització de la societat a partir de la denúncia de la vulneració dels drets humans i socials, i de compartir la recerca d'alternatives que promoguin el bé comú i la cooperació per tal de trencar el cercle de la pobresa a que ha abocat moltes persones la crisi que patim". 

El conveni no preveu cap dotació pressupostària específica i es mantindrà en vigor fins el 28 de febrer de 2015, amb la possibilitat que es prorrogui si les parts així ho volen.

Foto: Diari de Girona

XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau

Aquest matí, de bona hora, he anat a passejar per la Vall de Sant Daniel per gaudir del despertar de la primavera. Quan, de tornada, m'he assegut en un banc davant del monestir he vist que venia una persona amb el caminar feixuc, lent i cansat. L'aspecte era de persona sense llar, pobra i immigrada. Vestida amb roba espellifada com feia temps que no veia, la cara sense cap expressió, la mirada morta.

Una altra persona s'ha aturat al seu davant, li ha donat unes monedes i li ha dit que al cap de poc trobaria una fleca on podia comprar pa. El sense llar ha agafat les monedes sense dir res, sens cap canvi en l'expressió de la cara ni en la de la mirada. Totalment inexpressiu, com absent. Després ha reprès el seu camí penós cap a la ciutat.

Confesso que l'aspecte més que lamentable d'aquella persona m'ha impactat i m'ha interpel·lat fortament. Ara que s'acosta Setmana Santa podria dir que és un veritable eccehomo, el reflex de la desolació total, de la misèria absoluta. I he recordat els quinze morts de Ceuta i totes les persones que miren d'arribar a territori espanyol des del Marroc. Persones que fugen de la fam, de la misèria i de la violència que impera als seus països d'origen. Persones que esperen trobar una vida millor entre nosaltres. He imaginat les penalitats del viatge que aquesta persona deu haver fet, potser durant anys, per arribar a aquest estat d'abandó, de derrota, a l'exclusió integral, a la depressió sense sortida.

A començament de tardor vaig enviar un correu al regidor de Serveis Socials de l'Ajuntament per interessar-me per les previsions fetes, de cara a l'hivern, per atendre els sense llar que malviuen amb nosaltres. La resposta, a través d'un funcionari, va ser: "(...) ens consta i tenim contacte amb unes 225 persones que viuen sense llar en diferents indrets de la ciutat. (...) Des de la Sopa mantenim un professional que estableix contacte i cert seguiment amb aquesta població, que sovint no vol ser atesa o adreçar-se als serveis socials. Com cada any, quan arriba l'hivern i en els dies de més fred s'obre les portes del centre a més persones, es fa vigilància amb policia municipal en determinats llocs on sabem que pernocten algunes persones, es dóna prioritat als més grans i malalts. També ONGs com (...) surten al carrer a fer atencions especials i en moments que ha fet un fred excepcional, s'han pres mesures especials com utilitzar albergs, pensions o altres instal·lacions".

I penso: el professional de la Sopa deu haver tingut contactes amb aquesta persona que he vist avui? Deu haver rebutjat l'atenció dels Serveis Socials? Quins deuen ser els motius que fan que aquest tipus de persona sovint no vulgui ser atesa pels Serveis Socials?

I també he pensat en la possibilitat que la persona que he vist tingui problemes de salut, potser greus. I no he pogut evitar de recordar Alpha Pam, vint-i-vuit anys, que el 21 d'abril passat va morir a Mallorca amb els pulmons rebentats en un bassal de sang, com explicà l'antropòleg Gerard Horta en un article a Vilaweb. El novembre de 2012, quan ja es trobava malament, va ser visitat per diversos metges del CAP de Can Picafort. El febrer de 2013 el deriven a l'Hospital d'Inca per fer-li una radiografia de tòrax i valorar el que podria ser "un cas primari de tuberculosi". El 5 d'abril es neguen a fer-li la radiografia i al cap de quinze dies mor. El seu company de viatge diu que a l'Hospital d'Inca ja li havien denegat l'atenció sanitària diverses vegades.

Diari de Girona, 26 de març de 2014

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2014/03/26/llar-esperanca-vida/662347.html

Conferència del jesuïta José Ignacio Gonzàlez-Faus a partir del seu quadern, publicat per Cristianisme i Justícia, titulat "Una església nova per a un món nou".

Dia: 29 de gener de 2014
Hora: 19 h
Lloc: Casa de Cultura de Girona
Organitza: Justícia i Pau de Girona

Els humans hem inventat la guerra. Els humans construirem la pau. Tots som educadors i educands. Rebem i impartim missatges a partir de gestos i paraules. La pau és possible en les nostres vides i la pau és possible al món. Aquest missatge confiat és el que esperen els més joves. En l’educació no hi tenen cabuda els escepticismes. La força renovadora dels joves necessita rebre el testimoni amb la mateixa confiança que el reberen els vells d’ara dels qui havien sofert els desastres de la guerra i la penúria sense sucumbir.

Les guerres actuals, els signes de violència arreu del món i la incapacitat per a resoldre els conflictes de manera no violenta, són realitats preocupants. No obstant això, cal confiar en el profund desig de viure en pau de creixents capes de la humanitat. Més encara, és perceptible una consolidació de les maneres de relacionar-se basades en el respecte, la cortesia i la convivència. La història de la humanitat és la història cap a la pau. Les lleis, quan tenim l’encert d’aprovar lleis justes, ens eduquen i ens preparen el camí per exercir la pau. Els exèrcits, una organització anacrònica, vindrà un dia que no existiran i les guerres s’estudiaran amb la mateixa estranyesa que ara nosaltres constatem l’antropofàgia, tan corrent en el passat.

Els fars del passat il·luminen el present i la llavor sembrada per aquells que van apostar per la pau, a vegades donant la seva vida, ens encoratgen a no defallir. Recordem el nostre Joan Alsina, el jove generós que va donar la seva vida amb valentia ara fa quaranta anys a Xile. “Cal esperar que de la cendra molla, negra, enganxosa, en torni a brotar la vida”, ens deia en el seu testament escrit abans de la seva execució. Brota vida sempre que denunciem les injustícies i la situació insostenible provocada per una minoria de cobdiciosos que mata persones i malmena tot tipus de vida del nostre Planeta. 
No donem mai per impossible allò que ens fan creure que no té solució. En té. La Constitució, que ara alguns defensen com a salvaguarda dels seus interessos, deixa clar en el seu article 35 que tots tenim el deure i el dret de treballar. Allende, el president exemplar, l’home respectuós, l’home demòcrata per excel·lència, víctima com Alsina d’interessos espuris representats pel botxí Pinoxet, no va morir inútilment si nosaltres seguim lluitant pels seus ideals: “Un obrer sense treball –deia- no importa que sigui o no sigui marxista, no importa que sigui o no sigui cristià, no importa que no tingui ideologia política, és un home que té dret al treball i li hem de donar nosaltres”. Treball per a tots i amb remuneració digna no és possible dins del sistema econòmic avui imperant. Un sistema que no es preocupa per la persona, que solament cerca el guany i ha embogit a causa de la desbocada competitivitat.

Rellegim i estudiem la Pau a la Terra, plenament vigent en el seu cinquantè aniversari de la seva proclamació per Joan XXIII, l’home bo. Declarava que la convivència entre les persones ve caracteritzada per la promoció integral de la classe treballadora, per l’emancipació de la dona i per la tendència a la igualtat de totes les nacions. Fites que no han estat assolides després de mig segle, ans al contrari, s’ha retrocedit per la feblesa de la política, la covardia de la intel·lectualitat i la manca de lideratges ètics per denunciar sense por els interessos bancaris abusius, l’especulació, els negocis bruts amb la salut i la investigació que no té com a objectiu el benefici dels febles, ans els condemna a la misèria i a la infelicitat.

Confiem en nosaltres mateixos per revertir la situació tan preocupant. La humanitat ha passat per altres períodes de crisi moral com la nostra i ha sabut superar-los. No cerquem la victòria, encara que sigui la victòria contra el mal, amb procediments tèrbols i imitant la perversitat dels malvats. La nostra acció ha d’estar precedida d’una forta reflexió i l’acció ha de ser radicalment ètica. Perquè creiem en la pau, perquè estem compromesos en la seva construcció, perquè volem viure en un món on les persones visquin dignament i amb harmonia amb els altres éssers vivents i la naturalesa, és pel que fem una crida a sumar esforços per, des de la vessant personal o pública, no defallir mai i mantenir ben viva la flama de la pau.

Text de Joan Surroca i Sens
Proposat per Justícia i Pau de Girona per les Rutes i Diades per la Pau 2013-14