El Corredor Mediterrani, per a l’industria de la perifèria de l’Estat Espanyol permet un important estalvi en el cost del transport i en l’energia utilitzada, així com un estalvi de temps de transport molt remarcable, que fa de facto més competitiva les nostres possibilitats d’exportació a l’Europa atlàntica i central. Sabem la importància que té l’exportació en el manteniment, ampliació i creació de llocs de treball de la perifèria.

També que els ports mediterranis permeten l’enviament dels potents productes Industrials de l’Europa nòrdica en destinació a Àsia i també en menor escala a Àfrica. Un exemple molt clar el veiem representat en l’avantatge que suposa per a la industria automobilística alemanya enviar a través dels ports mediterranis les seves exportacions. També és important que la fàbrica de la Ford a Almussafes (País valencià), pugui enviar part de la seva producció a l’Europa atlàntica i central i al món asiàtic.

A títol d’exemples poden enumerar l’industria de la ceràmica a Castelló, que emplea milers d’hores de treball i centenars d’empreses en els seus mercats europeus i asiàtics.
A la província de Huelva, els darrers anys s’han plantat milers d’hectàrees de mandarines. Degut al clima i les condicions ambientals que disposen, tenen l’objectiu de recollir i exportar al llarg de 7 mesos la seva producció. Aquesta és de suma importància pel desenvolupament d’Andalusia, degut a la importància que té en el PIB andalús en hores de treball i en la creació i manteniment d’empreses, ja que els avantatges comercials en qualitat, preu, transport i temps serien millors.

Hem de dir que al llarg del corredor hi ha milers d’empreses de tot tipus que es beneficiarien del Corredor i la seva estructura. Ja que també permetria vertebrar d’una manera transversal el transport de mercaderies al llarg del seu recorregut. Això vol dir que zones com Girona, Vallès Oriental i Occidental, Manresa, Igualada, Lleida, Valls, Tortosa, Alzira, Jijona, Murcia i moltes altres de la perifèria peninsular, quedarien també connectades.

És a dir, la vertebració del transport de les mercaderies és el motiu de l’existència i el manteniment dels ferrocarrils, les autopistes i els aeroports a tota Europa.

Hi ha hagut una obsessió a l’Estat espanyol en la prioritat radial amb independència de la demanda real de mobilitat que perjudica la seqüència temporal òptima de les Inversions i a més ha determinat un excés estructural d’oferta que s’ha de proveir si o si, perquè respon a la lògica administrativa i ideologia nacionalista de la política territorial a Espanya. Si a aixó afegim que és política oficial del Ministeri de Foment que als espanyols el AVE els fa a tots iguals com s’explicaria el tema de la vertebració a la població espanyola?1 

 

Justícia i Pau Sant Just Novembre del 2018.

 

[1] Paràgraf de l’article de Germà Bel titulat a “Espanya es fan tantes infraestructures que no s’usen? I, s’hi pot fer alguna cosa?” De la Revista del Col.legi d’Economistes núm 70 del novembre del 2014.