Sant Just Desvern

Adreça: C. Bonavista 112 bis, 1r 1a, 08960, Sant Just Desvern

Adreça electrònica: jesuscastrosa@gmail.com

Responsable: Jesús Castro 

La comissió de Sant Just treballa per tal de coordinar, organitzar i analitzar diverses activitats centrades principalment en les temàtiques pròpies del poble i la comarca del Baix Llobregat. La comissió participa en diferents espais i activitats del poble, entre les quals destaca la participació en el Consell Pastoral de la Parròquia de Sant Just i en les reunions convocades pel Consell de solidaritat i cooperació de solidaritat i el Consell de benestar social de l'Ajuntament sobre la realitat social del poble i les seves necessitats. També realitza mensualment el programa de radio Veus de la Parròquia, la Finestra de Justícia i Pau, on es parla dels diferents temes d’actualitat.

La circul.lació de diners dins la societat és similar a la circulació de la sang dins del cossos dels ciutadans. Permet canviar els bens i serveis produïts per diners com a elements de canvi. Quan res restringeix aquesta circulació la societat se'n ressent greument i d’aquí venen les dificultats de les empreses petites i mitjanes, i els autònoms.

La pregunta és: per què es restringeix aquesta circulació monetària?  Els bancs ens diuen que no tenen diners. Paral·lelament en moments de crisi és quan s’ha de potenciar les entitats productores d’hores de treball, que són les empreses petites i els autònoms. La pregunta que ens fem és: on són els diners dels depositaris de diners als bancs, és a dir, els diners de la gent col·locats als bancs? Possiblement es deu en el mal ús que han fet els bancs amb inversions d’especulació. La bombolla immobiliària, l’especulació en el preu dels aliments mes bàsics a nivell mundial, la desviació de fons als paradisos fiscals, la corrupció i molts d’altres.

El Banc d’Espanya ha injectat diners públics per salvar la situació dels bancs i caixes espanyols i després els ha venut a d’altres bancs cobrint les pèrdues als compradors. No es el cas d’Anglaterra, que ha optat per nacionalitzar els bancs en fallida.

A l’Eestat espanyol es parla que hi ha encara un gran nombre d'entitats bancàries plenes d’actius tòxics, és a dir, partides d’actius sobrevalorats que no tenen sortides al mercat en forma de pisos, terrenys, solars, etc. adquirits en ple auge immobiliari. Naturalment els socis d’aquestes entitats apreten per a que el govern estatal els hi compensi aquest valors.

La qüestió és si davant de la crisi actual, en què la tassa d’atur assoleix els 4,5 milions de persones a l'Estat i 650.000 a Catalunya, la societat ha de promoure activitats que augmentin el nombre d’hores de treball (i també el manteniment de les actuals) o bé ha de salvar per enèssima vegada els bancs fallits. El dubte és cap a on es decantarà el Govern espanyol i també el govern català. Ja que els mitjans monetaris (els diners) són els que són.

Ho veurem en el futur immediat. Les retallades han servit per rebaixar el dèficit de l'Estat i ara som més pobres que abans. El poble ja ha contribuït amb el pes de la crisi. Ara toca la reactivació real i lògica de les entitats productores d'hores de treball.

S'ha de tenir en compte la manera amb què un país petit com Islàndia ha resolt el problema. Nacionalitzen tots els bancs, canviant la Constitució del país i jutjant el president del govern per mala administració dels bens a ell confiats. I ara treballen per la normalització del país, que ja estan aconseguint.