Sant Just Desvern

Adreça: C. Bonavista 112 bis, 1r 1a, 08960, Sant Just Desvern

Adreça electrònica: jesuscastrosa@gmail.com

Responsable: Jesús Castro 

La comissió de Sant Just treballa per tal de coordinar, organitzar i analitzar diverses activitats centrades principalment en les temàtiques pròpies del poble i la comarca del Baix Llobregat. La comissió participa en diferents espais i activitats del poble, entre les quals destaca la participació en el Consell Pastoral de la Parròquia de Sant Just i en les reunions convocades pel Consell de solidaritat i cooperació de solidaritat i el Consell de benestar social de l'Ajuntament sobre la realitat social del poble i les seves necessitats. També realitza mensualment el programa de radio Veus de la Parròquia, la Finestra de Justícia i Pau, on es parla dels diferents temes d’actualitat.

La situació actual dels bancs i caixes i el seu refinançament ocupa ara per ara tots els esforços dels governs de Catalunya i de l'Estat espanyol, així com també una part gran dels països d’Europa i el Fons Monetari Internacional.

Entitats financeres que han perdut els seus actius per dedicar-se als negocis especulatius (grans beneficis a curt termini) i haver oblidat la seva tasca principal de servei a l’economia productiva (món empresarial i autònom).

El que ens preocupa és que aquesta política ens porta a uns percentatges molts alts d’aturats de llarga duració, entre els quals el col.lectiu dels joves és el més afectat. I això per a una societat és un mal que a llarg termini  pot paralitzar el futur del país, amb conseqüències irreparables i una extensió més gran de la pobresa.

Per això, per pal·liar l’atur, creiem que es poden prendre iniciatives en primer lloc de formació a tots els nivells: escoles, universitats, recerca i investigació, impressors, torners, mecànics de totes les especialitats, soldadors, reparació de tota mena d’ordinadors i electrodomèstics, agricultors, fusters, paletes, electricistes i tota mena d'oficis i serveis.

Es tracta de fomentar iniciatives personals i cooperatives per a muntar empreses petites i autònoms, per la qual cosa és important disposar de sistemes de financiació a través de la banca ètica (Triodos Bank o Fiare) amb servei de microcrèdits per als emprenedors. Paral·lelament la posada en marxa de xarxes socials de microcrèdits als llocs on hi ha necessitats serien una bona ajuda inicial.

Iniciatives de joves per a conrear la terra pròxima als llocs de consum amb servei de transport al consumidor pot ser un via vàlida.

No se'ns escapa que els governs al més alt nivell han de recuperar el seu paper principal, que és complir la Constitució i estar al servei dels pobles i no dels poders financers i del capitalisme salvatge. Ara per ara han actuat amb una greu irresponsabilitat que no respon a la lleialtat en què ha actuat sempre el poble.

La circul.lació de diners dins la societat és similar a la circulació de la sang dins del cossos dels ciutadans. Permet canviar els bens i serveis produïts per diners com a elements de canvi. Quan res restringeix aquesta circulació la societat se'n ressent greument i d’aquí venen les dificultats de les empreses petites i mitjanes, i els autònoms.

La pregunta és: per què es restringeix aquesta circulació monetària?  Els bancs ens diuen que no tenen diners. Paral·lelament en moments de crisi és quan s’ha de potenciar les entitats productores d’hores de treball, que són les empreses petites i els autònoms. La pregunta que ens fem és: on són els diners dels depositaris de diners als bancs, és a dir, els diners de la gent col·locats als bancs? Possiblement es deu en el mal ús que han fet els bancs amb inversions d’especulació. La bombolla immobiliària, l’especulació en el preu dels aliments mes bàsics a nivell mundial, la desviació de fons als paradisos fiscals, la corrupció i molts d’altres.

El Banc d’Espanya ha injectat diners públics per salvar la situació dels bancs i caixes espanyols i després els ha venut a d’altres bancs cobrint les pèrdues als compradors. No es el cas d’Anglaterra, que ha optat per nacionalitzar els bancs en fallida.

A l’Eestat espanyol es parla que hi ha encara un gran nombre d'entitats bancàries plenes d’actius tòxics, és a dir, partides d’actius sobrevalorats que no tenen sortides al mercat en forma de pisos, terrenys, solars, etc. adquirits en ple auge immobiliari. Naturalment els socis d’aquestes entitats apreten per a que el govern estatal els hi compensi aquest valors.

La qüestió és si davant de la crisi actual, en què la tassa d’atur assoleix els 4,5 milions de persones a l'Estat i 650.000 a Catalunya, la societat ha de promoure activitats que augmentin el nombre d’hores de treball (i també el manteniment de les actuals) o bé ha de salvar per enèssima vegada els bancs fallits. El dubte és cap a on es decantarà el Govern espanyol i també el govern català. Ja que els mitjans monetaris (els diners) són els que són.

Ho veurem en el futur immediat. Les retallades han servit per rebaixar el dèficit de l'Estat i ara som més pobres que abans. El poble ja ha contribuït amb el pes de la crisi. Ara toca la reactivació real i lògica de les entitats productores d'hores de treball.

S'ha de tenir en compte la manera amb què un país petit com Islàndia ha resolt el problema. Nacionalitzen tots els bancs, canviant la Constitució del país i jutjant el president del govern per mala administració dels bens a ell confiats. I ara treballen per la normalització del país, que ja estan aconseguint.

El desembre de 2010 quatre entitats del poble – Sant Just Solidari, Associació de Veïns, Agrupació Sardanística i Justícia i Pau- vam dirigir un escrit a l’alcalde i al govern municipal de Sant Just amb la finalitat que, donada la situació actual de crisi, es donés des del municipi sosteniment i recolzament a les necessitats creditícies i d'avals a les petites, mitjanes empreses i als autònoms en les demandes que fan als bancs i caixes del municipi.

És ben sabut que el 70% dels ingressos per impostos a tot el país depenen d’aquestes petites entitats, ja que la gran empresa i els bancs i caixes sols contribueixen en un 20%. Però a més els petits són els que mantenen les actuals plantilles de treball i són els que poden augmentar els llocs de treball en un present i futur immediat.

L'alcalde ens va contestar que compartia la nostra petició i que l'ha incorporat en les entrevistes que ha tingut amb caixes i bancs (en 5 bancs i caixes des de llavors). També ha parlat amb empreses, amb qui ha mantingut el diàleg necessari per aconseguir augmentar les plantilles de personal amb els aturats del poble.

Nosaltres li hem demanat al nostre alcalde que continui treballant en el temps en aquesta qüestió de forma i manera que la banca i caixes tinguin ben  present la sensibilitat del poble en aquesta qüestió.

Hem de dir que la vila de Terrassa a través del seu alcalde ha posat en pràctica diverses reunions amb caixes, bancs, cambra de comerç i sindicats sota aquesta mateixa finalitat i també amb la finalitat d’evitar desnonaments per falta de pagament amb les hipoteques dels pisos de la població i cercar solucions per evitar a les famílies els abandonaments de les seves vivendes. Solucions que un grup de treball creat per l'alcalde ha posat en marxa.

No cal dir que si els 924 municipis de Catalunya fessin la mateixa petició al sector bancari, aquest ho tindria molt en compte i sens dubte contribuirien a l'aixecament del nostre país.

Recordem que els dipositaris dels diners a les entitats bancàries és la gent, és a dir tot el poble i, com a tal, tenim una paraula a dir.

Aquest dies estem vivint les concentracions a diferents ciutats del Estat i també a nivell europeu de multitud de persones joves i grans per manifestar el seu desacord amb la situació social que es viu actualment. A Barcelona és a la plaça de Catalunya on es manifesten aquestes persones. Des de Ràdio Desvern i Justícia i Pau Sant Just donem la nostra interpretació dels fets.

1. Una de les causes, el malestar que genera l’atur (mes del 40% en la gent (Jove) i els precaris baixos sous. I la manca de perspectives, motiu pel qual es busquen llocs de treball fora de l'Estat.

2. La desconfiança en les institucions per aconseguir un canvi.

3. La desconfiança en el paper de la banca i les caixes com a entitats vertebradores del sistema financer.

4. Les grans despeses que originen l'armament i l'exèrcit a l’Estat (en 40000 actius seria suficients i no 140000 com en la actualitat). Retirar-se del pla de construcció de l'avió de combat europeu Stagfigter en el qual l'Estat espanyol està operant en una part que fa 10 anys que dura i que origina unes despeses milionàries.

5. L’eliminació dels paradisos fiscals, en els quals s’amaguen els defraudadors del fisc dels estats i que recullen els diners de les grans fortunes.

6. L’implantació de la taxa Tobin per gravar les transaccions de divises que fan els especuladors sobre els mercats financers (i que no ens diguin que es difícil de controlar ja que els actors de compres i de vendes als Mercats són els bancs).

7.   Els impostos a les multinacionals i el gran capital, que graven per els imports reals de les seves propietats i no del que declaren voluntàriament.

8. J i P SJ, Associació de veïns Sant Just, Sant Just solidari i Agrupació Sardanística vam presentar una moció a l’alcalde de Sant Just a fi que l’ajuntament demanés a la banca i les caixes de Sant Just que facilitessin i donessin crèdits i facilitats bancàries a les empreses petites i autònoms. Ja que són les entitats que poden crear llocs de treball a la nostra societat (el 70% dels llocs de treball de l’Estat estan en empreses petites, mitjanes i autònoms).

L’alcalde ens va contestar d'una forma  molt fluixa. Insistim que davant de la nostra demanda (el poble) cursi aquesta d’una manera decidida a les entitats bancàries i que les faci extensives a través d’altres ajuntaments a tota la comarca del Baix Llobregat.

9. Som conscients que la problemàtica actual afecta en major o menor grau tot el planeta, motiu pel qual les grans solucions han de fer-se a més incloent les Nacions Unides, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.

Vivim al planeta blau, el planeta de l'aigua. Tanmateix 1.200 milions de persones, segons Nacions Unides, no tenen garantit l’accés a l’aigua potable i, com a conseqüència d’això, unes 20.000 moren cada dia, majoritàriament nens. I poden arribar a ser mes de 4.000 milions l’any 2025, si es mantenen les tendències vigents.

El cos humà està format per un 75 % aproximadament d’aigua (el percentatge varia segons l'edat), i el 97% de l'aigua total del planeta és aigua salada. Només el 3% del seu volum total és aigua dolça.

Segons un informe de les Nacions Unides de l’any 2006 a escala mundial existeix suficient aigua per a tots, però l’accés ha estat obstaculitzat per la corrupció i la mala administració.

Donada la importància i transcendència que té aquest tema per a nosaltres i les persones del futur, el grup de Justícia i Pau de Sant Just Desvern vol denunciar la situació que afecta nombroses  poblacions i les seves aigües.

El vigent model neoliberal de globalització, lluny de frenar la degradació ecològica, reduir les desigualtats i garantir als més pobres els drets fonamentals, ha entregat al mercat la gestió de l'aigua, convertint aquesta gestió en una nova oportunitat de negoci accelerant la depredació dels recursos hídrics i augmentant la vulnerabilitat dels més dèbils.

La degradació generalitzada dels ecosistemes aquàtics continentals és un problema clau d’aquest desastre humanitari. Aquesta crisi d’insostenibilitat agreuja a més a més els problemes de fam al món, en arruïnar les pesqueries (fluvials i marines) i les formes tradicionals de producció agropecuària a les planures al·luvials vinculades als cicles fluvials d’inundació.

Els aspectes clau en aquest procés són la contaminació, com és el cas de Cajamarca (Perú) on les comunitats indígenes, que pateixen malalties greus derivades de la mineria de l’or a cel obert, es mantenen fermes, malgrat l’assassinat d’alguns dels seus líders.

Al riu Pilcomayo (Bolívia) la pesca ha desaparegut i l’horticultura s’apaga sota la contaminació de les aigües de reg per les explotacions mineres de Potosí.

Hi ha el recent cas de ruptura de presa i inundació a Hongria per les aigües acumulades en una fàbrica d’alumini. Són alguns casos.

Un altre aspecte a considerar és la pèrdua de les proteïnes dels pobres. L’importància del consum de peix Àsia i a l'Àfrica en els seus cursos fluvials és de l'ordre del 20%  de les proteïnes animals i a Àsia un 30%. Al llarg del segle XX, la construcció de grans embassaments ha arruïnat la pesca fluvial i ha provocat l’extinció de moltes espècies. Cal citar els del riu Urrá a Colòmbia, Singharak a Sumatra, Lingjntan  i les Tres Gorges a la Xina, Theun Hiboun a Laos i Pak Mun a Tailàndia.  En aquests casos i en molts d’altres, els problemes alimentaris generals han afectat centenars de milers de famílies pobres de les comunitats riberenques.
En el cas del Nil, la gran presa d’Assuan, més enllà d’afectar greument la pesca fluvial (de les 47 espècies que es pescaven en van desaparèixer 30, i a més el 90% de les captures de sardina i de seitó a tota la Mediterrània Oriental).

Les afectacions agràries que es produeixen per la profunda alteració dels cabals fluvials, en quantitat i en qualitat, en molts dels grans rius del món, està fent entrar en crisi formes tradicionals de producció agrària lligades al cicles fluvials de crescuda. A Nigèria la construcció de la presa de Bakalori va suposar la pèrdua del 53% dels conreus tradicionals lligats als cicles d’inundació a les planures al·luvials, alhora que arruïnava les pastures que servien de base a la ramaderia i afectava seriosament els aqüífers com a reserves vitals en sequera.

Casos similars s’han produit al riu Senegal amb prop de 800 mil damnificats en els seus conreus tradicionals; a l’embassament de Sobradinho (Brasil) amb gairebé onze mil famílies camperoles greument afectades, i a les preses de Tarbela i Kotrri al Pakistán.

Hi ha casos molt brutals de transgressió de drets humans en conflictes d’aigües que es produeixen en guerres no declarades com la massacre a mans de l'exèrcit guatemaltec de més de tres-cents maies, majoritàriament dones i nens, que es resistien a ser traslladats per construir la presa de Caixo.

Els aspectes a considerar són l’eficiència ecosocial òptima que obtenen els pobles dels seus recursos que haurien de ser protegits i la protecció davant de les tales massives i la deforestació. Avui sabem el que representa l’impacte de les grans preses i la desviació dels rius en la natura, la qual cosa representa nous reptes en el “desenvolupament” i que hauríem  de respectar abans de portar a terme nous projectes. Els països rics i el Banc Mundial són responsables directes de les desgràcies que passen.

Els casos que denunciarem corresponen a projectes d'arreu del planeta:

- La gran muralla fosca (la presa de les Tres Gorges. Xina). 4 milions de desplaçats, inundació de 13 ciutats, 140 pobles i 1350 llogarrets al llarg dels més de 600 quilòmetres pels quals s’estén la làmina d’aigua.

- La presa del Narmada (India). El moviment Salvem el Narmada lluita contra la construcció de grans preses al riu Narmada fa més de dues dècades. S’ha convertit en el símbol de l’oposició a la construcció de megaprojectes , que comporta el desarrelament de comunitats i pobles, i que destrueix la naturalesa en nom d’un progrés impulsat pels qui només busquen enriquir-se.

- La presa de Kariba (Zàmbia-Zimbabwe). En la dècada de 1950, les autoritats colonials britàniques van desallotjar  de les seves llars i terres més de 57.000 membres de la tribu gwembe-tonga per desembarassar la zona en què es pretenia construir l’embassament de Kariba, un del més grans del món. Al poble tonga no se’l va informar de res. Només se’ls va dir que serien traslladats als turons erms de l’escarpament del Zambeze.

- La presa de Yacyretá: Argentina-Paraguay

- La presa de  Traveston (Australia)

- La presa de Laparota (Mèxic)

- La presa de Urrà (Colombuia)

-  La presa de Ilisu (Turquia)

-  Israel: Jordà i Palestina

- La presa de Chixoy (Guatemala)

- Catàstrofes: La presa de Vajont (Italia)

- Catàstrofes: L’huracà Katrina

- Degradació d’ecosistemes Mar d’Aral (Uzbekistán).

- Degradació d’ecosistemes Llac Txad (Txad)

- Degradació d’ecosistemes Riu Mekong  (Tailàndia, Laos, Cambodja)

- Degradació d’ecosistemes Delta del Indo (Pakistan)

- Degradació d’ecosistemes Rio Omo (Etiòpia).

- Privatització dret humà a l’aigua potable en Cochabamba (Bolivia), Ghana i Cajamarca (Perú).

- Victòries i solucions: Jánovas (Espanya), La presa d’Alta (Noruega), Riu Ebre (Espanya), Semiàrid brasiler (Brasil), Riu Klamath (EUA), Conca del Loira (França), Dones Mazahues (Mèxic).

Tots aquests casos són  relatats per protagonistes directes de les experiències viscudes en primera persona. Divulgar aquest relats i donar a conèixer els fets és la missió.

Comissió de Sant Just Desvern