Sant Just Desvern

Adreça: C. Bonavista 112 bis, 1r 1a, 08960, Sant Just Desvern

Adreça electrònica: jesuscastrosa@gmail.com

Responsable: Jesús Castro 

La comissió de Sant Just treballa per tal de coordinar, organitzar i analitzar diverses activitats centrades principalment en les temàtiques pròpies del poble i la comarca del Baix Llobregat. La comissió participa en diferents espais i activitats del poble, entre les quals destaca la participació en el Consell Pastoral de la Parròquia de Sant Just i en les reunions convocades pel Consell de solidaritat i cooperació de solidaritat i el Consell de benestar social de l'Ajuntament sobre la realitat social del poble i les seves necessitats. També realitza mensualment el programa de radio Veus de la Parròquia, la Finestra de Justícia i Pau, on es parla dels diferents temes d’actualitat.

Els joves de l'Institut de Sant Just Desvern han preparat una taula rodona a la que Justícia i Pau Sant Just ha sigut convidada. La taula tractarà de com actuen les ONGs davant de situacions com la pobresa, la gana i la injustícia, entre d’altres. Al acabar l'acte es convidarà a tots els participants aun berenar solidari.

Dia: 24 de febrero
On: Casal de Joves (Avinguda Indústria 34, 08960 Sant Just Desvern, Barcelona)
Cartell de l’acte

De l'any 1  a l'any 1000 els habitants del nostre planeta van de 250 a 350 milions de persones. Un augment ja important, que obliga a desplaçaments de tribus a fi de cercar nous assentaments i conquerir noves terres per a millorar el seu nivell de vida.  

Els cultius de la terra alimenten a la població igual que actualment. A l'igual que la ramaderia i la pesca. L’aigua es un be indispensable per a la vida i el poblats i viles s’instal·len als llocs on hi abunda (rius, llacs i mars).
  
Els mercats són el lloc on es fan intercanvis de productes (trueque) i es bescanvien els bens artesanals (utensilis per treballar, pel transport, la ramaderia i els cavalls a més dels estris per a la llar, etc.). Eren la base de l’economia i l’embrió del comerç. 
 
El comerç va prenen forta embranzida, conjuntament amb la manufactura- de productes i estris per al vestir, ferramentes i utensilis agrícoles i d’altres activitats com el transport de mercaderies en els vaixells al llarg del mar i rius. En el futur les viles i les ciutats seran protagonistes i a través del comerç i la manufactura obtindran poder i riqueses que els portaran a convertir-se, amb els anys, en ciutats-estats.

Les conquestes territorials, les invasions i els desplaçaments de pobles sencers succeeixen a lo llarg dels segles. N'hi ha que venen d'Àsia a Europa i d'Àfrica a Europa. D’Europa del Nord a Europa del Sud, aquestes invasions es fan a vegades per necessitat de traslladar-se per motius com poden ser la manca d’aliments per anys successius de males collites, també per obtenir riqueses a base de conquesta i guanyar terres i també per tenir nous esclaus per aconseguir demanar rescats i augmentar la  mà d’obra gratuïta.

A les viles hi havia periòdicament problemes importants de salut. Principalment epidèmies causades per la manca d’higiene. Les aigües residuals fecals transcorrien pels carrers a cel obert i es desconeixien els avantatges de la higiene. La pesta feia estralls i les taxes de mortalitat infantil són de les més altes d’aquesta etapa. La medicina havia de treballar sovint en situacions límit.

El poder estava en mans dels reis, nobles i caps de tribus. En el cas dels reis el poder afirmaven que el tenien per voluntat de Déu i, per tant, era absolut i sense limitacions per exercir-lo i també eren els administradors de la justícia. I el sistema d’enriquiment  de les elits s’ha basat en una gran part de les seves manifestacions en l’explotació de les persones (impostos i productes de la terra) i el control de la seva llibertat personal (esclaus i serfs), la total propietat de la terra, dels boscos i els animals i l’obligació de reclutar homes per a la guerra a petició dels senyors feudals i molts d’altres.

La lluita per aconseguir espais de llibertat pels pobles davant del sistema dominant de les elits, ha estat constant a fi de conquistar parcel·les de poder  a lo llarg dels segles. Hem de dir que avui el 75% dels pobles del planeta estan sotmesos actualment al poder econòmic del sistema de capitalisme salvatge i d'un sistema especialment injust, ja que han empobrit els pobles fins a provocar enormes desplaçaments de població i de migracions a fi de fugir de la fam, les enfermetats i les guerres.

Encara queda molt per avançar i restituir la llibertat i la justícia a més de 3500 milions d’habitants del planeta. D'un total de 6500.            

  En els anys que van des del naixement de Crist (any primer de l’era cristiana), fins a l'any 1000, els habitants del planeta passen de 250 a 350 milions de persones. És a dir, hi ha un creixement en relació al any 1 de 100 millions de persones en un periode de 1000 anys de temps.

  La mort acompanyava quasi quotidinament al poble a l’Edat Mitjana. El fluxe de tota una sèrie d’esveniments feia que la mort fos molt coneguda. Les guerres, les epidèmies i la fam n'eren les causes més usuals.

  La propietat de la terra, majoritàriament en mans del senyor, obligava a un treball continuat al camp a la vora i sota la protecció del castell. Els servents eren obligats a contribuir personalment en les guerres i incursions dels senyors i havien de donar una part important de les seves collites als senyors (contribucions i impostos).

  La dependència dels senyors feudals era gran. Si bé hi havia homes lliures, també existien esclaus que es compraven i venien en comerç, que es movia per tot Europa. També és l’època de la roturació dels grans boscos, a fi de proporcionar terres a l’agricultura.

  En aquest context, les riqueses s’acumulaven en mans senyorials i llur repartiment es feia en els seus cercles propers, i els pobles depenien massa sovint de la benevolència d’aquests. Els problemes sorgien en els anys de males collites, les epidemies i les guerres, en els quals els servents i els esclaus quedaven a mínims de renta per a la seva subsistència.

 En ocasions, davant l’arbitrarietat dels senyors feudals, l’Església (molt influent) va proclamar una bula, mitjançant la qual ningú podia ser perseguit o mort al voltant de les esglesies (dins d’un espai de determinats metres). Aquesta és una de les causes de la formació de les parròquies.

  La pena per la no observació d’aquest precepte era l’excomunió. A Catalunya, l’Abat Oliva va instituir el Pacte de Pau i Treva; aquest pacte data de mil anys. La treva de Déu prohibia la lluita des de la tarda de dijous fins al matí de dilluns, sota pena d’excomunió.

 El teixit social apunta cap a una divisió de classes. Els clergues (oratores), intercessors entre el món terrenal i el mon eclesial, que fan arribar al cel les oracions i frenes i que il.luminen la terra interpretant la paraula de Déu.

   Els senyors (bellatorres), guerrers actuals amb la missió de mantenir l’ordre i defensar els serfs (laboratores) perquè treballin el camp.

06/02/2014

          

   El darrer mes de novembre JP Sant Just vam fer una conferència-debat a les antigues escoles Montserrat, sobre el parc Agrari del Baix Llobregat.

   En aquest acte els ponents ens van explicar que dins del parc disposen de 3000 Ha de conreu d’hortalisses i fruites que vénen als comerciants locals dels pobles, a Mercabarna o bé directament. Tots aquests productes al ser de proximitat són consumits amb el màxim de frescor i qualitat.

  Els últims 60 anys hem consumit productes agrícoles i fruites vingudes de fora i alguns d’altres continents i això ha estat possible perquè els preus del petroli ho han permès, però actualment els preus del transport s’estan encarint a causa de les dificultats d’extracció dels nous pous de petroli i també pel tancament de jaciments ja esgotats. Si el preu de cost del litre de petroli augmentés sis vegades el valor actual (cosa que és possible en els propers anys) el transport per avió i també per carretera i mar faria econòmicament inviable les compres a llargues distàncies.

  Aquí és on entre en joc els cultius de la terra al voltant de les grans ciutats com a subministradors agrícoles. Això ja s’està notant al Parc Agrari, ja que actualment ja demanda de terra per a cultius.

 El Parc agrari del Baix ofereix cursos per a formació d’agricultors que vulguin dedicar-se i també assessorament tècnic, i la joventut ja està movent-se en aquest sentit. El Baix Llobregat disposa de terres a part de les del Parc Agrari, per tant tot plegat enfoca noves oportunitats de treball per al present i el futur.

  Un altra  possibilitat de créixer per l’economia està en mans dels Bancs i dels governs. Decididament si s’aposta per l’economia productiva i es deixa l’especulativa, és en la fabricació de béns de tot tipus on es crearan hores de treball i augment de valor afegit.

  Els bancs tenen a les seves mans recolzar la petita empresa i els autònoms  a través de la concessió de crèdits a llarg termini i interessos tous, i amb avals dels governs. De fet, la banca va néixer per la necessitat d'ajudar a crear riquesa a través d'inversions en negocis que surten d’iniciatives individuals en el ple de la pròpia societat.

  Ha estat en les darreres dècades i sobretot des de la globalització que la banca ha anat abandonant l’economia de la producció per dedicar-se a l’economia especulativa (altes i ràpides ganancies), però sense produir béns ni hores de treball sinó enriquiments a uns pocs i pobresa i misèria per a molts.

 Quan la banca vegi que el negoci està més segur i productiu en la creació i no en l’especulació, ha de tornar als seus orígens. Cal, però, que es posin límits a l'especulació regulats pels governs i avalats pels partits polítics, ja que d’alguna manera es veuran obligats per la pressió ciutadana.

15/01/2014 

Les societats basades en l’agricultura i la ramaderia basaren llur desenvolupament en l’esclavitud, com a forma bàsica de treball i eix fonamental del sistema. Els esclaus eren els que treballàvem i feien les labors dures, fet que permetia que els homes/dones lliures, ciutadans, es dediquessin a les feines de governar, legislar, estudiar, practicar els jocs de tots tipus, guerrejar, acumular riquesa, entre d’altres activitats.

En una bona part dels darrers 8000 anys, l’esclavitud i l’explotació dels homes i les dones ha estat una característica constant, present a la majoria dels pobles, ètnies o nacions. En l’actualitat encara subsisteixen formes d’esclavitud tals com la trata de blanques, els treballs de subsistència pura de baixos salaris i jornades amb horaris de 12 o més hores en llocs mancats d’espais adequats i perillosos com les maquil·les a Centreamericà o les fàbriques tèxtils a Bangla Desh, entre d’altres.

El comerç o compra/venda de persones (tractades com una mercaderia) sempre van representar un bon negoci mercantil. Evidentment, els ímputs d’explotació dels esclaus són pràcticament nuls a nivell de cost (per l’absència de salaris), fet pel qual els outputs de les seves activitats, és a dir, els beneficis econòmics eren màxims i això permetia l’acumulació de riquesa als propietaris.

El sistema capitalista és hereu sens dubte d’aquestes tradicions transformades en el temps i així hem arribat, en la darrera dècada del segle XX, que el 25% de la població mundial del planeta (els denominats països rics industrials del Nord) disposen del 75% de la renda mundial, mentre que el 25% de la resta de la renda pertany al 75% dels països (anomenats del Tercer Món) i la desigualtat va augmentant cada any.

El capitalisme més extrem va sorgir dels països del Nord d’Europa (Holanda) amb la religió calvinista que creu que els seus seguidors se salvaran i aniran a l’altra vida si abandonen aquesta enriquits per les seves activitats, ja que així demostren que han estat escollits pels resultats obtinguts en llurs activitats mercantilistes.

I aquest capitalisme ha arribat a transformar-se en capitalisme salvatge i ha triomfat al món actual. La seva dèria és aconseguir beneficis màxims a curt termini sense importar el dany social als treballadors i a la natura i tampoc l’empobriment dels pobles. És un error gran, ja que el sistema podria ésser sostenible a base de calcular els guanys a llarg termini, la qual cosa implica respectar les produccions agrícoles i minerals del Tercer Món a preus justos i evitar la competència deslleial dels estats del Nord, establint politiques de preus a la baixa amb l’ajut de la OMC.

Una altra manera d’administrar els bens del planeta és possible, més justa i sostenible, però per això cal que l’avarícia deixi d’existir.

10 de desembre de 2013