Per providència de 4 de març de 2010, el Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs contenciós-administratiu interposat per Justícia i Pau de Barcelona contra la decisió del Govern de 12 de febrer de 2010 d’enviar un contingent de 511 militars a l’Afganistan.
Això significa que han començat els tràmits processals del recurs (vegeu diligència d'ordenació). En primer lloc, el Tribunal Suprem haurà de decidir si deixa en suspens l’enviament de tropes o, en el seu cas, ordena la seva tornada a casa; qüestió que fou sol·licitada com a mesura cautelar per Justícia i Pau.
El recurs es basa en que la participació de les Forces Armades espanyoles en la Força Internacional d’Assistència per la Seguretat a l’Afganistán (ISAF) suposa la participació en una guerra i, per tant, és contrària al Dret espanyol i al Dret internacional.
Els arguments en què es fonamenta el recurs contenciós-administratiu són:
1. La decisió d’enviament de tropes, que implica participar en una guerra, s’ha realitzat al marge de la Constitució espanyola, l’article 63.3 de la qual estableix que «Al Rei correspon, prèvia autorització de les Corts Generals, declarar la guerra i fer la pau». Aquest article resulta aplicable perquè a l’Afganistán té lloc una guerra en la qual la missió militar espanyola es troba clarament implicada. Malgrat que l’enviament de tropes fou autoritzat pel Congrés dels Diputats el dia 18 de febrer, no es va debatre formalment com a autorització a una declaració de guerra, no ha intervingut el Senat i tampoc ho ha autoritzat el Cap d’Estat.
2. Les tropes espanyoles no poden participar en una missió de la OTAN que se situa clarament al marge del Tractat de l’Atlàntic Nord, ratificat per l’Estat espanyol. Els articles 5 i 6 del Tractat de l’Atlàntic Nord només contemplen l’ús de la força armada en l’exercici del dret a la legítima defensa davant un atac armat a una de les parts a Europa o a l’Amèrica del Nord, i només fins que el Consell de Seguretat de Nacions Unides hagi pres les mesures pertinents.
3. La ISAF es troba subordinada a l’operació Llibertat Duradora de l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica, dins de la qual s’integra de forma inseparable. Una prova d’això és que el general nordamericà Stanley A. McChrystal és el Comandant d’ambdues operacions. L’operació Llibertat Duradora és una guerra d’agressió il·lícita, ja que incompleix de forma manifesta la prohibició de l’ús de la força en les relacions internacionals, atès que vulnera les condicions a les quals s’ha de sotmetre el dret de legítima defensa establertes en els articles 2.4 i 51 de la Carta de les Nacions Unides.
4. Les Resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides que autoritzen l’ús de la força per part de la ISAF són contràries a la Carta de les Nacions Unides. El Consell de Seguretat no pot convalidar una guerra d’agressió com és la guerra d’Afganistán, ja que això viola el contingut de la Carta de les Nacions Unides.
Segons Eduardo Melero, professor de Dret administratiu i col·laborador de Justícia i Pau, que assessora l’entitat en aquest recurs, la operació Llibertat Duradora que s’està duent a terme a l’Afganistan “ens la venen com una operació de seguretat quan és una guerra d’agressió que no es pot emparar amb la legítima defensa”.
A la roda de premsa han intervingut:
Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau
Eduard Ibáñez, advocat i director de Justícia i Pau
Eduardo Melero, professor de Dret administratiu i col·laborador de Justícia i Pau
Alejandro Pozo, doctor en pau i conflictes per la Universitat Jaume I de Castelló, especialitzat en el conflicte a l’Afganistan
