Com cada any, el dia 1 de setembre se celebra la solemnitat de Sant Gil al Santuari de la Vall de Núria. Des de fa 3 anys, aquesta festivitat té un regust a Laudato si’ a causa de diversos factors confluents:
- Per començar, la vall de Núria és en si mateixa prou bella i té prou anomenada com per esdevenir un paratge natural de referència. Allà on molta gent, creient o no creient, ve a buscar pau i a reconciliar‐se amb la natura que és al capdavall reconciliar‐se amb un mateix.
- A més, dona la santa casualitat que el dia de Sant Gil és el dia que l’església ortodoxa va escollir per recalcar la importància de la pregària per la cura de la Creació. Aquesta celebració, com bé sabeu, ha estat secundada per l’Església Catòlica d’ençà de l’encíclica Laudato si així com també altres comunitats cristianes.
-
Imatge de Sant Gil a la seva ermita
I per acabar-ho d’arrodonir, la figura de Sant Gil tal com ens ha arribat a través de la llegenda s’ajusta molt al model de vida en harmonia amb la natura. Va venir a buscar silenci i viure frugalment a la vall de Núria, va predicar la paraula de Déu als pastors i els cridava cada vespre repicant una campana per oferir-los un sopar. Per aquesta raó els objectes que caracteritzen la seva iconografia (aquí a Catalunya) són la creu, l’olla i la campana. I també per això Sant Gil és el patró dels pastors. Quin ofici tan paradigmàtic del que significa tenir cura de l’entorn!
Per totes aquestes raons, fa 3 anys es va inaugurar a Núria, a tocar de l’ermita de Sant Gil, el primer monument en record i agraïment de l’encíclica Laudato si’. Es tracta d’un roc ben gros i una esfera perfecta units. Simbolitzen la creació de Déu i la creació de l’home (Déu a través de l’home) en perfecta harmonia. Estan totes dues alçades de terra, com en direcció al cel, volent representar que tant la natura com la humanitat s’encaminen cap a Déu, que és principi i fi de tot el que existeix.
Inauguració del monument (1 de setembre de 2015)
Processó a l’ermita de Sant Gil
La celebració de la solemnitat de Sant Gil comença la vigília, dia 31, amb un concert a la tarda, unes vespres i una processó nocturna a l’ermita on es canta i es reciten poemes. Havent sopat es convida a un ball de plaça al voltant d’un foc de camp i acompanyat d’un rom cremat.
Processó fins a l’ermita de Sant Gil
L’endemà es convida a esmorzar i després del ball dels gegants i de les sardanes se celebra la missa solemne de Sant Gil, oficiada per l’arquebisbe de la Seu d’Urgell i seguida d’una processó. Enguany aquesta eucaristia va tocar reiteradament el tema de l’encíclica (vg. el full dominical editat per ell publicat també en aquesta web).
No podria aquesta celebració, tal vegada, convertir‐se algun dia en una celebració de les parròquies de tota Catalunya per encoratjar-nos any rere any a seguir impulsant la conversió ecològica? No seria, Núria, l’indret ideal per albergar tal trobada, i la Mare de Déu i Sant Gil els més indicats per encomanar-los una empresa d’aquesta índole i envergadura?