Search
Close this search box.

Les Persones Blanques com a grup racial, perquè el color de la pell és important

12/02/2023

Tot i les lleis, declaracions, normes i la feina feta per posar fi a la discriminació racial, aquesta persisteix en la societat dels Estats Units. Des del Govern federal i el món corporatiu fins a les entitats locals, es té present l’impacte negatiu del racisme i la discriminació per raça o grup ètnic i s’intenta eliminar-lo. Per exemple, l’administració Biden-Harris anuncia en la seva pàgina web que té l’equitat racial com a línia prioritària d’acció, o en algunes escoles locals -per exemple el districte escolar on visc- la conversa sobre diversitat, equitat, inclusió i igualtat repercuteix sovint en les decisions del Comitè escolar.

Moltes d’aquestes iniciatives tenen com a base el dret a la Igualtat, un dret fonamental pel qual tots hem de ser tractats de forma justa i equitativa sense que importi la raça, el gènere, la religió, l’orientació sexual, la discapacitat o qualsevol altra característica. Tot i que és un element clau per construir una societat justa, el dret a la Igualtat pot generar idees que perpetuïn la discriminació racial. Amb bona fe, sentim a vegades un seguit d’idees i discursos com per exemple “jo no veig el color de la pell, no m’importa l’origen, tots som iguals i jo només veig la persona” o “per mi tots som iguals davant la llei i així ho diu la Constitució”. Malauradament, com suggereix l’acadèmica Robin DiAngelo, aquest llenguatge sovint ens genera confusió i perpetua el racisme i les desigualtats, perquè no tots som iguals, encara.

L’espai social és un espai compartit amb molts grups racials i d’origen ètnic. Als Estats Units s’hi reconeixen, entre d’altres, els afroamericans, els hispans, els asiàtics, els natius i els caucàsics. Les persones que pertanyen a cadascun d’aquests grups comparteixen unes característiques físiques i una cultura pròpia (potser una religió o una llengua, una manera de vestir, uns esports, una música, etc.). Cadascun de nosaltres pertanyem a un grup racial: podem mirar-nos ara mateix el color de la pell, pensar en els elements culturals i socials que són importants per a nosaltres i connectar-los a un grup racial: tots pertanyem a un grup racial específic. Segons el grup racial al qual hom pertany es pot experimentar la societat i la relació amb els altres d’una manera o altra i té conseqüències directes i tangibles en la vida de les persones.

Dels grups racials assenyalats a dalt, els caucàsics o blancs són els que menys s’identifiquen a si mateixos com a grup racial, com assenyalen autors com Robin DiAngelo. Durant els darrers segles les persones blanques han estat el grup dominant, la norma i l’estàndard des del qual s’han definit tots els altres grups racials i, per tant, les persones blanques no han tingut la necessitat de definir-se o reconèixer-se com a grup racial.

El fet de no haver de definir-se com a grup racial té un avantatge molt important i és que, d’entrada, permet estar exempt d’una discriminació racial directa. A més, el fet de ser la norma i l’estàndard al qual els altres han d’igualar-se, suggereix que hi ha una sèrie de característiques o estereotips positius al grup dels blancs que els altres volen imitar i, per tant, les persones de raça blanca gaudeixen d’uns estereotips positius. Per exemple, als Estats Units, sovint s’assumeix que els blancs són menys perillosos que els afroamericans -i, per tant, no són subjectes a tanta violència policial- o que tenen més capacitat intel·lectual que els hispans i, per tant, acaben l’educació secundària. 

Aquesta situació de no ser un grup racial i tenir associats uns estereotips positius ajuda a conformar el privilegi blanc. El privilegi blanc és un sistema d’avantatges sociològics i econòmics que permet a les persones de raça blanca gaudir de manera inconscient d’uns beneficis -per exemple, la presumpció d’innocència o l’accés més fàcil a oportunitats econòmiques i educatives- i, al mateix temps, limita les oportunitats i el reconeixement dels que no són blancs, perpetuant d’aquesta manera les diferències. Des d’aquesta perspectiva, totes les persones que de manera inconscient es beneficien del privilegi blanc poden estar posant en desavantatge persones no blanques i, per tant, exercint el racisme. Això no significa que les persones blanques no pateixin situacions de racisme o discriminació, però és cert que el color de la pell té un impacte positiu en la quotidianitat de les persones blanques.

I el fet que totes les persones blanques frueixin d’uns privilegis respecte als altres no les fa racistes en l’àmbit individual -hi ha molta gent que està lluitant cada dia per eliminar dinàmiques de discriminació racial i fan servei. Però, al mateix temps, quan les persones de raça blanca gaudeixen d’aquest privilegi i no en són conscients, sí que oprimeixen les altres persones no blanques, i exerceixen el racisme.

Per encaminar-nos a societats on el dret a la igualtat sigui completament honorat, 
és fonamental que les persones blanques prenguin consciència que són un grup racial amb uns privilegis i estereotips assignats que tenen conseqüències reals en la vida personal. Per acabar amb el racisme i la discriminació és bàsic que els blancs prenguin consciència del seu grup racial i entenguin que el color de la pell es veu, forma part de la identitat d’una persona i defineix l’experiència social.

El dret a la igualtat és un dret fonamental del qual emana que tots siguem tractats de forma justa i equitativa sense que importin la raça, el gènere, la religió, l’orientació sexual, la discapacitat o qualsevol altra característica. Per assolir-lo ens cal creure i entendre que de moment no tots som iguals, i un gran pas endavant és que les persones blanques ens reconeixem com a grup racial.
 

Maria Martín Goula
Col·laboradora de Justícia i Pau