Ser agraïts/des ens reporta beneficis físics, mentals i emocionals. De la gratitud diuen les persones enteses que va lligada a la felicitat, ens ajuda a ser positius, a viure bones experiències, a millorar la nostra salut, a suportar els problemes i a tenir bones relacions amb els altres. És també un sentiment positiu que experimenta tothom qui rep aquesta gratitud. Però aquesta gratitud, donar les gràcies, no ha de ser un pur formalisme per a quedar bé, ha de ser veritable, sincer. A les criatures els ensenyen a donar gràcies però, què passa quan ens fem grans? ens costa dir-ho? Dir gràcies no és un signe de debilitat, no és senyal de ser febles ans al contrari, mostra fortalesa, fermesa.

Ara bé, la felicitat no prové de dir “gràcies” de tant en tant, sinó de ser persones agraïdes. De tenir sempre aquesta actitud, aquesta predisposició, és una manera de viure, és una forma de ser. El que sentim està molt relacionat amb el que pensem i és molt important dedicar temps a reflexionar i a posar la mirada en coses positives. Aquesta actitud ens ajudarà a ser persones agraïdes.

Hem de fer de la gratitud un estil de vida. La vida ens dona moments de tot, a la vida tenim temps de riure i de plorar, d’alegria i de tristesa, de patiment i de descans, i també en els moments que no són dolços hem de ser agraïts, en els moments més durs és quan més ens reconforten les paraules d’ànim i d’agraïment que rebem dels altres. Ens imaginem quant de bé poden fer les nostres paraules o mostres d’agraïment als qui ens envolten? A vegades, però, val la pena recordar-ho ja que ens costa sovint trobar els motius per ser agraïts.

Si penséssim en tot moment tot el que tenim, però molt especialment la família, els amics, tot el que ens és proper, segur que trobem més coses positives que negatives. Les petites coses són les que ens poden fer valorar més el que tenim i sovint no els donem cap importància. Escoltant les notícies, veient la societat en la qual estem i mirant les estadístiques de les persones que desitgen acabar amb tot, es fa més necessari que mai buscar la manera d’acompanyar els altres i mostrar una actitud sincera d’agraïment per tal que aquesta s’encomani i es faci extensiva per obrir la mirada de tothom que ho necessiti. De vegades, només cal ser-hi, altres vegades una paraula amable, altres una abraçada, però sempre una actitud de gràcies a la vida, a l’amor, a la pau i, per als cristians,  gràcies  a Déu.

Acabaré recordant una cançó que molts coneixem però que segur que ens dona motius per a pensar en com de fàcil pot ser dir gràcies i que difícil que se’ns fa massa sovint: “Gràcies d’aquesta aurora encesa, gràcies d’aquest nou dia clar, gràcies perquè els neguits en vós els puc abandonar. Gràcies per la paraula vostra, gràcies per l’esperit d’amor, gràcies perquè estimeu els homes sempre i en tot lloc. Gràcies perquè heu volgut salvar-nos, gràcies perquè això ens dona pau, gràcies perquè podem donar-vos gràcies tot cantant.”

SIGUEM AGRAÏTS/DES!
 

Noemí Cortès i Roca
Presidenta de l’IBEC i Pastora de l’església Evangèlica de Gràcia