[BIOGRAFIA] JOAN GOMIS SANAHUJA

Joan Gomis va ser un gran promotor i divulgador del paper de les ONG com a nova forma de fer política apartidista i independent i, al mateix temps, va ser un referent a Barcelona en la lluita en favor dels drets humans, l’erradicació de la pobresa, la solidaritat, la cultura de la pau i el desenvolupament.

Durant el seu mandat com a president de Justícia i Pau va ser un dels principals creadors i promotors de les tres federacions catalanes d’ONG: Federació Catalana d’ONG per la Pau (FCONGP), Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans (FCONGDH) i Federació catalana d’ONG pel Desenvolupament (FCONGD). També va ser un dels promotors de la creació del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, una associació d’ajuntaments i altres administracions catalanes per sumar esforços en favor del desenvolupament i la solidaritat amb els països més pobres del món. 

Va ser un referent a la ciutat en el treball en favor dels drets humans, l’erradicació de la pobresa, la solidaritat, la cultura de la pau i el desenvolupament.

Entre altres accions, destacà com a impulsor, a principis dels anys vuitanta, de les primeres campanyes a favor del 0,7% a Catalunya i Espanya i com a difusor de la cultura de la pau i del moviment de la no-violència. Va participar en diferents missions de drets humans a Amèrica, Àfrica i Àsia i va participar en nombrosos congressos culturals a diversos països.

Destacà també com a escriptor, amb més de vint llibres, que inclouen novel·la, narració, poesia, memòries i assaig sobre les qüestions abans citades, així com sobre les ONG, política, religió i periodisme, entre d’altres: “Testigo de poca edad”, “Atentado en la isla”, “León rugiente”, “Calvino, una vida por la Reforma”, “El mundo cambia de piel”, “Tres poetes i Déu”, “La resposta de Dostoievski”, “Un jueu de Natzaret”, “Òpera al paradís”, “L’Europa de demà”, “La lluita pels drets humans”, “Memòries Cíviques (1950-1975)”, “Solidaritats viscudes” i la novel·la pòstumament publicada “Una fotògrafa al Perú”, en són alguns exemples, a més de diversos pròlegs a altres obres.

De la mateixa manera, Joan Gomis va publicar centenars d’articles sobre els mateixos i altres temes com a col·laborador regular de El Correo catalán, El Noticiero Universal, La Vanguardia, Avui, Diari de Barcelona, Punt Diari i El País.

L’HEMEROTECA

En aquesta secció hi trobareu des d’una selecció d’articles d’opinió i entrevistes a Joan Gomis en les quals es tracten qüestions vinculades a la pau, el desarmament, el desenvolupament, el règim penitenciari o els drets humans.

Cristians pel socialisme, ahir
Publicat al Diari Avui el 12 de maig del 1976.
En aquest article, Joan Gomis reflexiona sobre les arrels cristianes del corrent socialista a Catalunya.

Nacionalisme i cristianisme
Publicat al Diari Avui el 3 de novembre de 1976.
En aquest breu article, Joan Gomis situa al cristianisme com un factor capaç de frenar la possible evolució del nacionalisme cap a un valor absolut amb tendències opressores cap a altres identitats.

El concili postposat
Publicat al Diari Avui el 25 de febrer de 1977.
Fent-se ressò de la necessitat d’un concili per a una nova institucionalització eclesial a Catalunya, Joan Gomis ressalta com, al seu entendre, sovint els cristians parlen massa de l’església i massa poc de Crist.

Los católicos y el referéndum
Publicat a El País el 20 de febrer del 1986.
En aquest article Joan Gomis parla sobre el possible ingrés d’Espanya a l’OTAN amb reflexions com: “(…) me es imposible imaginarme a Jesús predicando la buena noticia de un avión de combate más destructor y costoso, o proclamando las maravillas de la disuasión nuclear o de los bloques militares.”

Sobre el poder militar
Publicat al Diari Avui el 25 de novembre de 1987.
Reflexionant sobre el poder militar arrel de la celebració de la festa del 12 d’Octubre a l’Estat espanyol, Joan Gomis assenyala que, per limitar el poder militar, cal plantejar-hi una alternativa a l’aplicació dels recursos que s’hi destinen. Aquesta aplicació diu, podria ser el desenvolupament dels països pobres del Sud.

El darrer esglaó
Publicat al Diari Avui el 11 de gener de 1988.
En aquest breu article, Joan Gomis reflexiona sobre la manca de solucions polítiques als problemes del Quart Món.

Els que van a la presó
Publicat al Diari Avui el 17 de novembre de 1988.
Davant un repunt puntual de l’atenció a la política penitenciària, Joan Gomis escriu sobre com les condicions econòmiques dels individus influeixen en la delinqüència i l’empresonament: “La gent de Pedralbes, o de la Bonanova (…) no van a la presó.”

Adéu a les armes 
Publicat al Diari Avui el 14 d’octubre de 1989.
Amb el debat sobre el servei militar obligatori com a rerefons, Joan Gomis argumenta la necessitat d’una reducció radical de la mida dels exèrcits nacionals.

La prueba del “puding”
Publicat a La Vanguardia el 17 de desembre del 1989.
Amb motiu de la visita que realitzà Gorbatxov al papa Joan Pau II, Joan Gomis escriu sobre la relació –generalment conflictiva- entre els Estats del bloc socialista i el catolicisme. Mentre els primers, havien aplicat una forta repressió contra tot allò religiós, també assenyala com des de molts sectors del catolicisme s’usà l’anticomunisme per defensar un seguit de realitats que difícilment podien ser qualificades d’evangèliques.

Sueño en la isla Margarita
Publicat a La Vanguardia el 19 de juny del 1990.
Fixant-se en el que quedava del model comunista a la ciutat de Budapest, Joan Gomis fa una reflexió al voltant de la necessitat de continuar pensant i plantejant models (econòmics, socials i polítics) que siguin millors que els coneguts a dia d’avui.

Como una película de terror
Publicat a La Vanguardia el 21 d’agost del 1990.
Arran de la publicació d’un informe de Nacions Unides sobre el canvi climàtic, Joan Gomis denúncia en aquest article la manca d’implicació dels més poderosos davant un panorama tant demolidor com en canvi climàtic: “Tal vez, como ya advirtió Pascal de los seres humanos ante la gravedad de otras amenazas, han decidido no pensar.”

Cultura de la guerra i cultura de la pau
Publicat al Diari Avui el 10 de febrer del 1991.
Amb el mirall de la Guerra del Golf, Joan Gomis assenyala l’existència de dues cultures ben oposades: la de la guerra i la de la pau. Al mateix temps, proposa desemmascarar la naturalesa real de la cultura de la guerra –que presenta a l’enemic com un ésser infrahumà- per poder-la rebatre des d’una postura pacifista.

Croàcia i acció internacional
Publicat al Diari Avui el 27 de desembre de 1991.
En aquest article escrit poc després de l’inici de la guerra d’independència de Croàcia, Joan Gomis ressalta la necessitat de trobar mecanismes que garantissin la primacia dels organismes supranacionals de consens per damunt de les pressions i els interessos particulars de cada Estat.

Funcions de les organitzacions no governamentals
Publicat al Diari Avui el 26 de febrer de 1992.
Prenent com a punt de partida la celebració d’una conferència europea sobre les normes internacionals en matèria de drets humans, Joan Gomis exposa la relació simbiòtica entre la democràcia i les ONG.

Sexe i silenci
Publicat al Diari Avui el 7 de juliol de 1993.
Ajudant-se d’un seguit d’articles publicats al setmanari Times, Joan Gomis assenyala la desigualtat en la distribució de la riquesa com un dels factors originaris de la prostitució de dones i infants al Tercer Món.

El 0,7
Publicat al Diari Avui el 2 de gener de 1994.
Arran d’un compromís del govern de l’Estat d’assolir el 0,7% del PIB en ajuda al desenvolupament per l’any 1996, un grup de persones en vaga de fam –en el marc d’una campanya promoguda per l’Asociación Pro-Derechos Humanos amb aquest objectiu- desconvocà la seva vaga. En aquest article, Joan Gomis es pregunta: “Què impedirà al govern dir que la situació econòmica no li permet complir la seva promesa?” i enceta una reflexió al voltant de l’actitud dels governs occidentals respecte al desenvolupament del Tercer Món i del paper de les ONG per impulsar-lo.

El 0,7, más lejos
Publicat a La Vanguardia el 10 de novembre del 1997.
En aquest article, Joan Gomis denuncia la caiguda a Espanya de l’ajuda pública al desenvolupament, que l’any 1996 se situà al 0,22% del PIB. Aquesta xifra, quedava encara més per sota del 0,7% que recomana la ONU que aportin els països desenvolupats per mitigar –parcialment- l’abismal desequilibri econòmic que es dona entre el nord i el sud.

Colombia, Ulster, Euskadi
Publicat a La Vanguardia el 20 de juliol del 1998.
Analitzant les similituds de les situacions de conflicte que es vivien a Colombia, l’Úlster i Euskadi, Joan Gomis planteja el diàleg i la negociació com l’únic camí possible cap a una solució vertadera de tot conflicte armat.

África al borde del 2000
Publicat a La Vanguardia el 08 d’octubre del 1999.
Al acostar-se el nou mil·lenni, Joan Gomis analitza breument en aquest article la situació del continent africà. Des de la immigració al record del genocidi ruandès, passant pel diferencial entre els recursos destinats per l’ACNUR a refugiats europeus -que fugien de les guerres dels Balcans- i els recursos destinats als refugiats africans, Joan Gomis denuncia la manca d’atenció de la política europea, espanyola i catalana als assumptes africans.

Viaje al corazón de las tinieblas
Publicat a El País el 03 d’agost del 2000.
Prenent com a referència la visita a la frontera entre El Salvador i Hondures mentre es produïa la guerra civil a El Salvador, Joan Gomis reflexiona sobre la relació entre les injustícies socials i el conflicte armat.

Cataluña, en la cola de la ayuda al desarrollo
Publicat a El País el 27 de octubre del 2000.
En aquest article, Joan Gomis denuncià la manca de sensibilització de les institucions catalanes –però també de la majoria de països del Nord- cap a la qüestió del desenvolupament dels països més pobres.