Menu
Arcadi Oliveres Boadella neix a Barcelona l’any 1945 i mor a Sant Cugat del Vallès, el 6 d’abril de 2021.
Estudia als Escolapis del carrer Diputació, on té com a professors, entre d’altres, Lluís Maria Xirinacs i Francesc Botey. Estudia Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i obté el títol de llicenciat l’any 1968. De jove és membre del moviment escolta (1962-66) i en la seva època d’estudiant destaca pel seu compromís en defensa de la democràcia i les llibertats polítiques en plena dictadura franquista. Així, des de l’any 1966 s’implica molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants, i participa en la famosa “Caputxinada”, el març de 1966, assemblea clandestina d’estudiants que té lloc a l’església dels Caputxins de Sarrià sota el setge policial. El maig de 1968 és processat pel Tribunal d’Ordre Públic i jutjat per reunió clandestina, i és absolt gràcies als informes favorables del degà de la Facultat d’Economia i la defensa de l’advocat Francesc Casares.
Acabats els estudis, el juliol de 1968, comença a treballar per al CEDEC (Centre d’Estudis de Desenvolupament Comunitari), des d’on es dedica a realitzar diferents estudis sobre desenvolupament econòmic municipal i comarcal (sobre Sant Adrià de Besòs, l’Alt Penedès i el Bages).
L’any 1969 mor sobtadament el seu pare a causa d’un infart. Per aquesta raó, es veu abocat a deixar el CEDEC i assumir la direcció de l’empresa fundada pel seu pare, Quercus, SA, dedicada a la fabricació de productes de suro i a la instal·lació d’aïllaments. L’empresa, en plena crisi del sector, ja patia pèrdues i, després d’uns anys de resistir les dificultats, es veu obligada a fer fallida i liquidació l’any 1978.
En aquest període dels anys setanta s’implica en diferents activitats en favor de la democràcia i l’autogovern de Catalunya. Així, per exemple, participa en l’Assemblea de Catalunya i, atesa la proximitat dels locals on es reunia aquesta plataforma amb la seu de la seva empresa, custodia durant alguns períodes els arxius clandestins de l’Assemblea. També es s’implica en el naixent moviment veïnal com a promotor i fundador de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. Al mateix temps, militar, a partir de 1971, en l’organització Cristians pel Socialisme.
Però l’activitat més destacada en aquests anys és, sens dubte, la seva militància a Pax Christi. L’any 1974 comença a participar en aquesta organització internacional catòlica, dedicada a la promoció de la cultura de la pau i la reconciliació entre els pobles, de la qual va ser copresident, en l’àmbit de Catalunya (juntament amb Frederic Roda i Àngel Colom), entre 1974 i 1990. Entre altres activitats, Pax Christi, juntament amb Justícia i Pau, desplega diverses campanyes d’oposició a la pena de mort en els últims anys del franquisme, tot intentant, sense èxit, la commutació d’algunes penes de mort mitjançant la intercessió del Vaticà.
En una de les rutes europees de joves que organitzava Pax Christi, l’any 1974, a Londres, coneix la que és la seva dona, Janine Künzi, amb qui contrau matrimoni l’any 1975. D’aquest matrimoni neixen quatre fills: Bernat, Arnau, Marcel i Albert. Marcel mor l’any 2011 per una greu malaltia, als vint-i-vuit anys.
Un altre fet destacat d’aquella època és, l’estiu de 1976, l’organització de diferents marxes ciutadanes (Marxa per la Llibertat) per tot Catalunya, reclamant “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. En una d’aquestes marxes, prohibides pel Govern, l’Arcadi Oliveres és detingut per la Guardia Civil a La Sènia i passa 72 hores a la garjola, el setembre de 1976.
L’any 1977 participa en la creació de l’Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat (ACSAR).
Després de liquidar l’empresa del seu pare, l’any 1978, entra a treballar durant un temps a l’Institut Víctor Seix de Polemologia, fins que, poc després, l’any 1980, comença a exercir com a professor d’economia a l’Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell, de la UAB. Des de llavors fins als 71 anys treballa com a docent en aquesta universitat. L’any 1992 s’ubica al campus de Bellaterra. L’any 1993 obté el títol de Doctor, amb una tesi sobre el denominat “cicle de l’economia de la defensa” (és a dir, la despesa pública militar i la indústria d’armaments) i, poc després, guanya una plaça com a professor titular del Departament d’Economia Aplicada, i imparteix classes majoritàriament a la Facultat de Ciències Polítiques, a més d’altres centres de la mateixa universitat.
L’any 1981 comença a militar a l’organització Justícia i Pau, entitat cristiana de la diòcesi de Barcelona, dedicada a la promoció dels drets humans i la pau. El qui llavors era el president de Justícia i Pau, Joan Gomis, havia participat en el comitè de concessió del Premi Joan XXIII, que concedia anualment Pax Christi, i allà coneix l’Arcadi Oliveres, copresident de l’entitat i membre del Jurat. Joan Gomis li encarrega un informe econòmic amb relació al 0,7% del PIB d’ajut al desenvolupament, per tal d’adreçar-lo a parlamentaris i responsables polítics. Aquesta col·laboració marca l’inici d’una estreta vinculació de l’Arcadi Oliveres amb Justícia i Pau que durà fins a la seva mort. L’Arcadi va ser un membre actiu de l’entitat i és des d’aquí des d’on va realitzar bona part de les seves activitats en favor dels drets humans, la pau, la justícia social i el desenvolupament.
L’any 1986 és nomenat vicepresident de Justícia i Pau. El desembre de l’any 2001, després de la mort d’en Joan Gomis, és elegit president d’aquesta entitat, càrrec que desenvolupa durant tres mandats, fins a l’any 2014. Després del seu mandat, continua actiu com a membre de base de l’entitat, assessorant i participant en diferents activitats i impartint conferències.
Durant els anys 1986 a 1999 és també vicepresident i després president (1999-2003) de la Comissió General de Justícia i Pau d’Espanya, entitat que aplega totes les comissions i associacions espanyoles de Justícia i Pau.
En tots aquests anys, l’Arcadi Oliveres dedica les seves energies a múltiples qüestions en defensa dels drets humans, la pau i la justícia social. Destaca especialment en la denúncia del deute extern dels països més pobres, en la divulgació de les xifres de la fam, en la denúncia del subdesenvolupament, de la desigualtat, de les injustes relacions econòmiques Nord-Sud, de la guerra, del militarisme, de la recerca militar i de la despesa militar; en l’exigència d’incrementar l’ajut al desenvolupament, en favor del desarmament, del reconeixement de l’objecció de consciència al servei militar i a la despesa militar, en favor de la promoció del consum responsable, la banca ètica i les formes d’economia solidària, etc.
Concretament, algunes activitats destacades són la seva activa implicació en la primera gran campanya en favor del 0,7% (1981-82), en la primera campanya en favor de l’Objecció Fiscal a la despesa militar i la constitució de l’Assemblea d’Objectors Fiscals (1983), en la campanya contra la llei reguladora de l’objecció de consciència i en suport de la insubmissió (1984), en la constitució de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat (també el 1984), de la qual n’és president fins a la seva mort i on imparteix conferències en els seus cursos d’estiu anuals, en la campanya de Justícia i Pau “Catalunya Solidària” (1985), en la campanya contra l’ingrés d’Espanya a l’OTAN (1986), en la introducció a Espanya de les Brigades Internacionals de Pau (1987). També destaca el seu paper com a cofundador de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes (reunions d’Utrecht, 1984, i Malmö, 1987), en les mobilitzacions contra la primera guerra del Golf (1991), en la gran campanya en favor de la cancel·lació del deute extern (1999), en la promoció de la banca ètica a Catalunya, essent elegit president honorari de la plataforma Finançament Ètic i Solidari (FETS) el 1999, o en les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq (2003).
Durant les tancades d’immigrants a diverses esglésies de Barcelona de l’any 2001 fa, juntament amb altres persones, un important paper com a mediador entre els col·lectius d’immigrants i l’Administració. Posteriorment, s’ocupa del seguiment dels processos de regularització que s’inicien com a fruit dels acords entre l’Administració i els tancats, del qual Justícia i Pau es fa garant.
En els últims anys, el seu activisme s’incrementa de forma exponencial. A més d’impulsar el treball de les organitzacions que presideix, molt particularment Justícia i Pau, el seu ritme de conferències per tot Catalunya, i també a fora, es multiplica, amb una mitjana de dues o tres conferències diàries, a més d’intervencions als mitjans de comunicació, en entrevistes, tertúlies, etc. Imparteix conferències pràcticament en totes les comarques catalanes i en una llarga llista de poblacions importants espanyoles. També a París, Brussel·les, Londres, Assisi, Lausanne, Hamburg, Bonn, Bremen, Lisboa, així com a Colòmbia, Argentina, Mèxic o Palestina. Participat com a professor de cursos coorganitzats per universitats catalanes a El Salvador i Nicaragua (UAB) i Bolívia (UPF). És un convidat habitual en programes de Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, COM Ràdio, Ràdio-4, Ona Catalana, Ràdio Sant Cugat, Ràdio Estel, Audio Vídeo Misión Radio.
De l’any 2001 (substituint Joan Gomis quan aquest va morir) fins al 2007 presideix la Federació Catalana d’ONG per la Pau, entitat que aplega prop de vint ONG catalanes dedicades a la defensa i promoció dels valors de la cultura de la pau i la no-violència.
L’any 2004 és elegit president de la Federació Catalana d’Organitzacions Internacionalment Reconegudes, que promou la presència internacional d’entitats catalanes, responsabilitat que exerceix fins al 2008. També l’any 2004 és nomenat personalment per l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, membre del Consell de la Ciutat de Barcelona.
L’any 2005 és elegit president del recentment constituït Consell Català de Foment de la Pau, organisme assessor de la Generalitat de Catalunya i membre del Comitè d’experts del programa per a la creació de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). També l’any 2005 és reelegit president de la Federació Catalana d’ONG per la Pau i de la plataforma d’entitats Finançament Ètic i Solidari (FETS), des d’on intenta que es creï o s’instal·li a Catalunya una banca ètica. Després de la creació de l’ICIP, el 2008, és escollit membre de la seva Junta de Govern.
Participa en les mobilitzacions de protesta contra la reunió de l’OMC a Seattle (1999). Participar i imparteix conferències al Fòrum Social Regional Llatinoamericà, a Cartagena de Indias (Colòmbia, 2003). Participa i imparteix conferències en diverses edicions del Fòrum Social Mundial, a Bombai (2004), Porto Alegre (2005), Bamako (2006), Nairobi (2007), Belem (2009), Dakar (2011), del Fòrum Social de la Mediterrània, celebrat a Barcelona (2005) i del Fòrum Social Català (2008).
L’any 2011 desplega una extraordinària activitat amb motiu de les mobilitzacions dels denominats “indignats”, impartint desenes de conferències en les diferents places públiques i altres llocs on es van fer “acampades” ciutadanes i oferint innombrables entrevistes a mitjans de comunicació amb relació a aquest important moviment ciutadà.
Tota aquesta activitat és simultània amb la docència, que integra en la seva tasca militant, com a professor del Departament d’Economia Aplicada de la UAB fins a la seva jubilació l’any 2016, així com professor de diversos doctorats, màsters o cursos de postgrau de diferents universitats (Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Institut Sant Fructuós de Tarragona, Universitat de València i Universitat de Castelló) a més de cursos en moltes universitats d’estiu.
El 10 d’abril de 2013, juntament amb Teresa Forcades, presenta una plataforma política denominada “Procés Constituent a Catalunya”, orientada a esdevenir un moviment polític de confluència de forces d’esquerres. El 2015, durant les negociacions de Procés Constituent per adherir-se a Catalunya Sí que es Pot va rebre l’oferta d’encapçalar aquesta confluència d’esquerres, però ho rebutja.
L’any 2015 s’estrena la pel·lícula “Mai és tan fosc”, produïda per Únicamente Severo Films amb la col·laboració de Justícia i Pau, que tracta de la vida i missatge d’Arcadi Oliveres.
Durant els últims anys continua treballant en favor de les causes de la seva vida amb articles, entrevistes, publicacions i conferències.
El gener de 2021, després que se li diagnostiqués una malaltia terminal, l’Arcadi continua participant en diversos actes, entrevistes i acollint a casa seva la visita de nombrosos familiars, amics i amigues i companys i companyes de lluites. Les seves últimes setmanes les viu amb una gran fermesa i confiança, sentint-se molt estimat i acompanyat pels seus éssers estimats.
Finalment, el 6 d’abril de 2021, mor a la seva casa de Sant Cugat del Vallès.
L’Arcadi serà recordat com a una persona, senzilla, d’una gran bondat, un mestre que ha transmès el seu missatge amb coherència. Els seus milers de xerrades i intervencions en els mitjans i la seva incansable implicació en campanyes cíviques durant més cinquanta anys, han deixat una empremta molt profunda. Nombroses persones, entre elles moltes de joves, s’han sentit impactades pel seu testimoni i s’han compromès en itineraris vitals en favor d’un altre món, més just i fraternal.
Justícia i Pau Barcelona
Roger de Llúria, 126, 3r 1a
08037, Barcelona
933 176 177
justiciaipau@justiciaipau.org
