Sergio Fernàndez Benítez, voluntari de Justícia i Pau, reflexiona sobre la setmana i els diferents esdeveniments.

La Setmana per la Pau és un esdeveniment que busca mantenir viu el llegat d’Arcadi Oliveres, històric activista per la pau, tot creant espais de debat públic i enfortiment del treball en xarxa per tal de promoure la cultura de la pau i el respecte pels drets humans i el medi ambient. Així, es fomenta la participació de la ciutadania en la confecció de mesures dirigides a aconseguir la pau, mitjançant el diàleg constructiu i beneficiant-se de la diversitat inherent a la nostra societat.

En el món actual, la pau i el respecte pels drets humans i el medi ambient es veuen directament amenaçats per les creixents tensions geopolítiques, conflictes bèl·lics, contaminacions d’aire, aigua i sòl resultants de la mala praxis d’actors privats. És per aquest motiu que l’existència d’un espai on la ciutadania s’empoderi i assumeixi la seva agència en la construcció de la pau i la promoció dels drets humans i el medi ambient és vital. La rellevància, per tant, de la Setmana per la pau mai ha estat tan marcada com ara.

Enguany, la Setmana per la Pau s’ha dividit en quatre actes: Joves per la Pau, la Plaça del Diàleg, Veus de Pau i la Pau al Cor.

El paper del jovent en la promoció de societats més justes i més pacífiques és clau, de tant en tant els joves són el futur de la societat. Per això mateix, era tan important dedicar dos actes de la setmana a aquest col·lectiu. En el primer, Joves per la Pau, l’activitat consistia en la participació en diversos debats multitemàtics (discursos d’odi, algoritmes de xarxes socials, salut mental, intel·ligència artificial, xarxes socials i moviments socials…) amb els quals s’arribava a unes conclusions que, en forma de manifest, s’utilitzaran com a eina d’incidència política.

El segon, la Plaça del Diàleg, era dirigida a l’alumnat d’instituts, i comptava amb la participació de fins a divuit entitats de drets humans i medi ambient, que realitzaven diferents tallers amb la participació de les estudiants. L’acte acabava amb la denúncia, per part d’un grup d’alumnes, de les vulneracions de drets humans comeses en el marc de la fast fashion. Mitjançant aquestes dues activitats es permet donar una plataforma a les veus dels i les joves, a la vegada que se’ls segueix educant en l’àmbit dels drets humans i es promou la seva capacitat com a agents de canvi en la societat.

Pel que fa a Veus de Pau, l’activitat es va centrar en una taula rodona formada per professionals acadèmics i periodistes, així com activistes, sobre la construcció de narratives de pau com a resposta als discursos d’odi de l’extrema dreta. En una societat polaritzada on preval el “nosaltres vs ells”, la despesa militar per davant de la despesa social, la construcció i l’ús d’un llenguatge que, en comptes de rivalitats, fomenti aliances i promogui la pau demostra ser essencial.

Finalment, la Pau al Cor, un acte interreligiós dedicat íntegrament a unir forces i espiritualitats en virtut de la pau, mostra com la religió i l’espiritualitat poden esdevenir un punt d’unió més que de divergència: encara que sovint, es vulguin crear conflictes identitaris envoltant la religió, els actes interreligiosos continuen demostrant a la societat que mai ha estat un problema de religió, sinó de com s’utilitza una identitat com a eina per justificar greus vulneracions de drets humans.

Des de la meva experiència com a jove voluntari en aquesta III Edició de la Setmana per la Pau – Arcadi Oliveres, reconec el potencial que activitats com aquesta poden tenir en la confecció de societats més justes, pacífiques i respectuoses amb els drets humans i el medi ambient. És la suma de múltiples accions locals allò que pot fer possible canvis significatius a escala internacional. Quan la ciutadania s’implica en la comunitat, quan esdevé conscient del poder conjunt que té i s’informa del que passa al seu voltant, es pot considerar lliure i pot canviar el curs de la situació.