Des de fa uns anys, cada cop s’observen més persones amb tatuatges. I a les nostres ciutats abunden els llocs on es fan tatuatges. És tot un fenomen social. Ara bé, per què la gent es tatua? M’agradaria saber-ho, però no ho sé, i tinc dificultats per trobar respostes i a la vegada curiositat. Conec molt poques persones que s’han fet tatuatges i no els he preguntat el perquè. Tampoc tinc coneixement d’estudis sobre el tema.
Es veuen tatuatges arreu del cos. Alguns visibles i altres que només poden veure en la intimitat la parella o persones molt amigues. Hi ha graus en l’ocupació del cos. Persones (i de totes edats) que tenen un o dos tatuatges i d’altres que pràcticament tenen tot el cos tatuat. Hi ha petits tatuatges i grans tatuatges. Des d’un petit cor, una paraula o el nom d’una persona, fins a paisatges, flora, fauna, estructures geomètriques, passant per frases, símbols religiosos, culturals, polítics o d’altra índole.
És una moda? Induïda per qui? Segur que hi ha imitació més o menys gregària. Però segur que hi juguen molts més factors. I, en cada persona, la combinació de factors que la porten a fer-se un tatuatge deu ser ben diferent.
Quan era infant (anys cinquanta del segle XX), el cinema ens mostrava que eren els mariners i els pirates els que es tatuaven. També els presoners. Hi ha un corrent social a esdevenir navegants o pirates? Navegar per Internet demana identificar-se a través de figures marcades en el cos? O es vol esdevenir pirata contra el sistema capitalista? O se senten presoners d’aquest món, percebut com una gàbia? De fet, com en tot, el sistema fagocita les noves tendències i també el tatuatge s’ha convertit en un negoci. És per raons estètiques, de convertir el cos en un material suport d’una obra d’art ambulant? Tot hi deu intervenir.
Fa segles que moltes tribus es tatuaven i es tatuen, suposo que per marcar una identitat tribal, amb referències simbòlico-religioses, o una identitat personal per mostrar valentia i coratge, o fertilitat.
Cercant per Internet he trobat diferents documents, i les raons que s’exposen per fer-se un tatuatge són per estètica, per identitat (qui són, el que han viscut, penes o alegries), afiliació (pertinença a una família, grup, cultura), reminiscència (recordar moments importants de la vida, canvis, sortir d’una malaltia…), perseverança (obtenir una ajuda en situacions difícils), o afecte per alguna persona.
Estem en una societat que sobrevalora l’individualisme i, a la vegada, ens converteix en persones anònimes i amb poc reconeixement. Per altra banda, convivim en una societat que infravalora la dimensió comunitària, on moltes persones se senten soles, amb baixa autoestima i mancades d’afecte. El tatuatge pot ser, doncs, una eina per plantar una identitat, una pertinença, un toc d’atenció, un reclam d’afecte, un sentir-se algú, una rebel·lia que crida a ser valorada com a persona i a sentir-se d’una comunitat no virtual, ben materialitzada en el cos.
Fer-se un tatuatge d’un petit cor pot ser una invitació a estimar, i tenir el cor tatuat de pau, llibertat i justícia és treballar pel Regne i sentir-se d’una gran comunitat que hi coopera.
Quim Cervera i Duran
