En aquesta Jornada Mundial pel Treball Decent volem posar el focus de la nostra reflexió, denúncia i propostes en les Polítiques Actives d’Ocupació (PAO), adreçades a les persones que estan a l’atur i que volen tornar a treballar, que es veuen obligades a canviar sovint del treball o que treballen en condicions precàries. Les polítiques passives s’encarreguen de donar protecció social a les persones que han perdut la feina. Les polítiques actives d’ocupació reforcen la preparació de les persones a l’atur i milloren els sistemes d’intermediació entre oferta i demanda. Com a Plataforma Església pel Treball Decent reivindiquem:
1.- Les Polítiques Actives d’Ocupació han de ser prioritàries. Unes PAO adequades faciliten l’accés al treball i contribueixen a millorar les condicions laborals de tothom. Dol que encara avui són molt insuficients al nostre país. Cal optimitzar la col·laboració institucional i aprofitar el nou marc legal per a implementar des de la Generalitat i els ajuntaments, les administracions més properes a la ciutadania, polítiques actives d’ocupació enèrgiques i eficients. En aquest sentit, denunciem la manca de priorització i la inconcreció de les mesures relatives a les polítiques actives d’ocupació als programes electorals dels partits.
2.- Les Polítiques Actives d’Ocupació han de pivotar sobre l’acompanyament de les persones aturades. En aquest sentit, cal implementar de manera decidida un model basat en la tutorització, els plans personalitzats i els itineraris personals, model que ja ha quedat recollit parcialment a la nova Llei d’ocupació (3/2023). Caldrà dedicar importants recursos per aplicar aquest model al nostre país. Tanmateix, l’escassetat d’orientadors laborals i la precarietat en la què treballen en l’actualitat evidencien que encara estem molt lluny d’implementar amb decisió aquest nou model.
3.- Creiem que la formació ocupacional dels joves és fonamental. De manera complementària, se’ls ha d’oferir una formació per a l’autoocupació. També hi ha d’haver un fort suport a l’activitat dels treballadors autònoms en les seves primeres etapes.
4.- Les persones nouvingudes que encara no han pogut regularitzar la seva situació han de rebre un ampli suport de les polítiques actives d’ocupació per superar amb la major celeritat possible les dificultats que pateixen quan arriben i poder incorporar-se a la societat amb dignitat.
5.- Cal aprofitar millor els fons de la Unió Europea destinats a les polítiques actives. S’ha d’evitar que aquests recursos siguin acaparats pels agents socials o acabin bonificant els contractes fets per les grans empreses. Cal fer una avaluació adequada i permanent dels resultats de les polítiques actives implementades.
6.- S’han d’impulsar acords entre el sector públic, el màxim responsable, i el sector privat, sovint encarregat de la gestió, amb un control públic transparent de les actuacions. Creiem que les entitats del Tercer Sector i de l’economia social poden tenir un paper destacat en la implementació d’aquestes polítiques. En aquest sentit, els excel·lents resultats dels programes especialitzats, com els de Càritas o Acció Solidària Contra l’Atur , són un exemple destacat.
