Perquè tothom visqui agraït i feliç en aquest món, tot esperant després una felicitat encara molt més gran, infinita”. Ho va escriure poc abans de morir la Regina Goberna. La monja benedictina. Ceramista. Biblista. Artista consumada. Enamorada dels salms. Amistosa. Sommiadora. Incansable. Oberta al món i a la vida. Només el somriure constant i esperançat la podia definir.Acabava de presentar, en la darrera creació artística, la dotzena de dones de l’evangeli, algunes de les quals “invisibles”.  Ella ens ha deixat com la tretzena dona de l’evangeli. Un llegat que el podrem disfrutar perquè està fet de fang, de foc, de colors, de paraules entusiasmadores, d’esperit evangelic. Ens ha deixat un testimoni preciós.
Va obrir el seu finestral de la cel.la mirant la muntanya de Montserrat que tant estimava des de joveneta. I ens va dir adéu. Feliç. El seu desig de felicitat per a tothom li vessava per la pell i pel rostre. Sempre se la veia contenta i sempre amb nous projectes. L’envelliment només la feia una mica menys moguda. El seu entusiasme era contagiós. Quan un bon grup d’amics i amigues vam poder gaudir de recórrer les terres del País de Jesús a l’any 2017  llegíem en directe i escoltavem el missatge  escrit en les pedres i en els llocs citats pels evangelistes, amb una familiaritat descarada, com si fossin els racons i els camins de Montserrat. Tot era conegut, estimat i admirat, perquè abans ho havia meditat, imaginat i viscut.
Quin goig. O millor, “que preciós”, com deia ella amb convicció i sentiment. Quin buit per la comunitat i per l’estol d’amics i relacions incomptables, que ara esdevenen com una mena d’esponja. I dic això, perquè l’aigua que conté aquesta esponja és una gran xarxa d’espiritualitat i compromís que ens anirà refrescant a tots, el gust per l’evangeli, per la bellesa i per la solidaritat. Al jardí de Sant Benet vam començar amb ella i la seva benedicció l’itinerari d’Art Descalç per la Terra. I amb ella sentirem que no podem deixar de visitar i acompanyar els germans internats a les presons. I no oblidarem que en racons perduts de l’Àfrica llunyana hi ha cadenes que lliguen encara malalts abandonats.
I amb ella podrem estar convençuts que el Regne ja és aquí entre nosaltres. Només cal obrir la finestra i dir “sóc aquí perquè Tu ets aquí. Gracies Regina. T’estimem i t’estimarem. 

– Josep M. Fisa

Aquest passat 3 de gener, amb 90 anys, va morir la germana Regina Goberna Julià, monja de la comunitat de Sant Benet de Montserrat.

Volem agrair el llegat espiritual i artístic, però també, especialment, el seu pensament i treball a favor de la pau. La seva preocupació davant els conflictes bèl·lics i les desigualtats arreu del món, la van fer escriure reflexions i poemes sobre la pau, i ha estat donant suport a dos projectes internacionals de cooperació: a una comunitat peruana de malalts de sida i a la creació de centres d’atenció de malalts mentals a l’Àfrica occidental.

Era una persona creativa, entusiasta i alegre, que encomanava la passió per la justícia i l’amor pel món i la natura. Va participar en l’impuls inicial del projecte de Justícia i Pau, “Art descalç per la terra” i havia ofert una ceràmica per a l’exposició itinerant de la I edició que es va fer durant el curs 2023-2024 a Barcelona, a Girona i a Manresa.

La seva última obra és una col·lecció de ceràmiques dedicades a les 12 dones de l’Evangeli, una mostra més del seu do didàctic per difondre el missatge evangèlic i la història bíblica. Aquestes 12 peces de ceràmica es van exposar el passat novembre al Casal de l’Església de Manresa i la delegació de Justícia i Pau-Manresa va col·laborar-hi estretament.

Des de Justícia i Pau fem arribar el condol a la família i a la comunitat de Sant Benet, i agraïm la vida de la Regina, tan plena de passió i una joia esperançada per la pau i la justícia.

– Equip de Justícia i Pau

RECORDANT LA GERMANA REGINA

Ens fa bé recordar la llum de les persones estimades que ens han deixat per passar a l’altra Vida; perquè en posar-hi els ulls, la seva llum il·lumina el nostre esguard. I la seva persona, ja transmutada, esdevé presència que ens acompanya i claror en el nostre caminar. Aquest és el cas de la nostra germana Regina, la germana gran d’Art descalç per la Terra.

Quina empremta de llum ha deixat en nosaltres, al llarg dels tres anys i mig que ens ha acompanyat?

En primer lloc, destacaria el seu cor jove capaç d’il·lusionar-se, la seva gran jovialitat, que, tot i el pas dels anys (molts!), no semblava haver minvat. Quan en l’equip de JP començàvem a rumiar sobre la idea de convocar un grup d’artistes amb qui endinsar-nos en la carta ‘Laudato Si’ des de la vivència de l’Art, el nostre company i consiliari Josep Ma Fisa va pensar de seguida que la seva gran amiga Regina Goberna seria una peça clau. I, sense més carta de presentació, em vaig adreçar a ella per explicar-li les beceroles del que empreníem. La seva resposta va ser immediata i total. El nostre foc va encendre en ella una foguera: tot seguit, va començar a pensar en artistes amics seus a qui convidar i a implicar la seva comunitat en aquest projecte que els venia a trucar a la porta.

Certament, la seva capacitat d’il·lusionar-se no la feia passar per davant de la Comunitat, ans al contrari. La Regina pensava en comunitat i amb la comunitat. Així que, amb total confiança va presentar a les seves germanes la crida que la vida li presentava a la porta de casa. I, havent-ho escoltat i discernit, la porta de la casa-comunitat, moguda pel seu mateix esperit, es va obrir de bat a bat per acollir el projecte sense reserves. Ella s’hi uniria com a artista i el monestir donaria aixopluc a les nostres primeres trobades, sense demanar res a canvi. (Gràcies una vegada més!)

Disponibilitat, doncs, tant seva com de la comunitat. Un Sí sense reserves que sense dilació es posa en camí, lligat a una gran capacitat de treball. Tots sabem de les múltiples tasques que portava entre mans. L’edat no era per a ella una excusa per deixar de treballar en favor de la pau, dels exclosos, del coneixement de l’Evangeli… i, tot i estar ocupada, als seus vuitanta-i-molts, va fer espai a una cosa més.

I aquí ve una altra faceta de llum de la nostra germana: Ella, que tenia capacitat d’iniciativa per a tot i més, perquè era extraordinàriament intel·ligent i creativa, va ser capaç d’unir-se a la iniciativa d’altres, humilment, aportant el seu gra de sorra en un projecte que potser no era del tot com ella hauria imaginat i que era liderat per d’altres. Com de treballada deu haver estat aquesta capacitat de cedir el lideratge!

Tanmateix, Art descalç per la Terra suscitava les ressonàncies més profundament seves: La Natura, l’Art i l’experiència mística d’unió amb Déu, amb els altres i amb tota la Creació. Per això, tot i que les seves limitacions per desplaçar-se l’obligaven a restringir la participació a moments molt determinats del projecte, el seu cabal de vivència va irradiar profusament aquesta essència tan bellament encarnada en la seva vida. Guardem amb emoció la memòria de l’escrit que va acompanyar la seva obra de ceràmica “La Natura és Font de Vida”, on cap paràgraf és superflu i del qual ara n’espigolem aquestes paraules: M’agrada sortir al bosc per sentir la vida que es respira arreu; i no només la vida que es veu, sinó també la que no veus si no hi vius d’acord.

D’aquesta profunditat mística emanava la seva gran llibertat d’Esperit. Aquesta que, avançant-se al seu temps, li permetia abraçar amb naturalitat l’opció d’Art descalç per una experiència d’ espiritualitat renovada que, més enllà dels paradigmes de les religions, esdevé comunió amb totes les persones i amb Tot. Ella va ser capaç d’expressar amb llenguatges nous la Font de Vida Eterna que ella, com a cristiana, va trobar en Jesús; tant amb les paraules com amb l’Art.

Gràcies Regina per fer que la teva vida esdevingui una autèntica obra d’Art, transparent a la Llum que t’ha menat, on ara romans per sempre.

– Roser Bosch, Coordinadora d’Art descalç per la Terra, de Justícia i Pau BCN