Escrit sobre el papat de Francesc (Bergoglio), per Josep Maria Fisa

Em va sorprendre extraordinàriament la seva elecció. La seva entrada en escena immediatament després del conclave se’m feia increïble. Tan increïble, com gosar posar-se el nom de Francesc: era una declaració d’intencions molt agosarada.  Francesc d’Assís va plantar la radicalitat de l’evangeli en un tombant de la història de l’església plena de contradiccions. També avui. Quan anava llegint l’exhortació apostòlica “El goig de l’evangeli” (Evangelii Gaudium, Magna carta sobre la reforma de l’Església, 2015), em queien les llàgrimes d’emoció…Allà ja donava totes les pistes del que ha estat el seu contingut pastoral durant aquests 13 anys.

Lloat sigueu (Laudato Si’, 2015), desplega un missatge i un enfocament totalment inèdit en el mestratge pontifici. S’ha avançat a tot el moviment global sobre la consciència crítica pel futur del planeta no només des dels coneixements científics, sinó també, des de la mirada teològica i espiritual. En els dos primers mesos va fer i va dir el que ha anat desgranant en aquests anys tan fecunds. Després Fratelli Tutti, cartes, missatges, catequesis… són com una gran simfonia pastoral amb un estil propi molt directe i entenedor, allunyat de la formalitat acadèmica.

La darrera orientació sobre el camí sinodal empenyent la participació dels laics i laiques, és encara més agosarada: ens ha posat deures per als propers 10 anys. Ha fet possible que tothom es pugui sentir de l’església, com a casa comuna de totes les sensibilitats en el seguiment de l’evangeli de Jesús. En la peregrinació a Roma de la Mare de Déu de Montserrat, vaig poder apropar-li una carta escrita a mà, en què li deia que ell m’havia alegrat profundament la darrera etapa de la meva vida com a prevere. Em sentia confortat i motivat pel seu estil, la seva valentia i la seva fermesa de seguir la inspiració de l’Esperit. Laudato si’.